On Catalunya

Futur litoral

La directora de Canvi Climàtic, Mireia Boya, crida a assumir que «algunes platges desapareixeran»

«Caldrà replantejar la línia R1 de Rodalies. Si els temporals continuen, està en perill», pronostica

Les platges de les Balears es reduiran fins a 50 metres en 80 anys

La directora de Canvi Climàtic, Mireia Boya, crida a assumir que «algunes platges desapareixeran»

ACN

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

La Generalitat no té la competència de costes. No obstant, critica la política del Govern espanyol sobre la protecció del litoral i rebutja les aportacions de sorra a les platges com a mesura per lluitar contra els efectes dels temporals marítims. «Aquesta estratègia equival a llençar els diners», afirma Mireia Boya, directora general de Canvi Climàtic de la Generalitat.

De fet, Boya qüestiona el futur de les platges: «La pèrdua de sorra serà la dinàmica natural en molts llocs. El nivell del mar pujarà i tindrem platges més curtes. Altres platges més petites guanyaran sorra i algunes desapareixeran». Segons explica, els «interessos econòmics» se centren a evitar que aquest «procés inevitable» segueixi el seu camí. Posa com a exemple el que està passant al delta de l’Ebre: «La platja del Trabucador desapareix però la sorra s’acumula a la badia de la Ràpita, on la platja està creixent.»

Posa el focus també en la línia R1 de Rodalies, la del Maresme, enganxada a la costa i, per això, molt exposada als temporals. «Caldrà replantejar aquesta línia de Rodalies, l’R1. Si els temporals continuen, està en perill», pronostica Boya.

Platges en risc

Fonts del Ministeri de Transició Ecològica reconeixen que aportar sorra és una mesura temporal i momentània. Amb tot, argumenten que la mantenen perquè diversos ajuntaments ho demanen i destaquen que es tracta d’una acció més respectuosa amb el medi ambient que segons quines obres. De moment, si es tracta de mesures d’urgència i de platges que han quedat reduïdes gairebé al no-res, es continuarà apostant per aquest tipus de solució encara que generi controvèrsia. «Les platges són la nostra millor defensa davant l’energia de l’onatge i és necessari mantenir-les amb prou sorra», defensen les fonts consultades.

La Generalitat insisteix que aquesta mesura «curtterminista» no és sostenible. «És millor apostar per fórmules adaptades a la natura, com la recuperació de les dunes», proposa Boya.

Notícies relacionades

El 60% de la costa catalana, segons la Conselleria d’Acció Climàtica, està amenaçada per la crisi climàtica i l’erosió dels temporals, que cada vegada «seran més forts i potents». A l’Estartit, per exemple, es van recuperar les dunes per frenar els efectes de les llevantades. Boya ho explica així: «Quan les onades xoquen amb el ciment dels passejos marítims, s’emporten part de la sorra. En canvi, els complexos dunars suavitzen aquests efectes. No és una solució immediata, ja que requereix un temps, però tampoc ho és invertir en sorra que el mar tornarà a engolir.»

La Generalitat entén els ajuntaments que necessiten sorra d’una temporada per l’altra, però els proposa que apliquin projectes que subvencionen la renaturalització. Aquest mes d’abril, per exemple, s’obre una altra convocatòria de 40 milions d’euros perquè s’executin aquests plans.