Cobrar fins a 120 € per reduir la factura energètica
Els nous certificats d’estalvi energètic (CEE) impulsen la inversió en eficiència energètica al garantir la recuperació de part del cost per part de comunitats de veïns i indústries. «És el millor que hem fet en la vida», asseguren uns clients.
Cobrar per estalviar. Aquest és l’esperit del nou mercat energètic que comença a desenvolupar Espanya a partir dels certificats d’estalvi energètic (CEE), un mecanisme dissenyat pel Ministeri per a la Transició Ecològica per impulsar la inversió en eficiència energètica al garantir la recuperació de part del cost que suposa un canvi de finestres, la millora de les calderes o l’augment de l’aïllament.
La filosofia de la mesura, creada a imatge i semblança del sistema francès, es basa a poder vendre l’estalvi energètic aconseguit després d’actuacions d’eficiència. Els venedors són els usuaris, des de llars, a través de comunitats de veïns, fins a indústria o transport; mentre que els compradors últims són les companyies energètiques, que estan obligades a estalviar una quantitat d’energia a l’any a un preu regulat pel Govern. Al mig hi ha els intermediaris, empreses especialitzades en eficiència energètica o financers, que posen en contacte els uns amb els altres.
El preu a què es paga l’estalvi que han aconseguit els usuaris depèn de l’acord entre venedor i comprador, ja que és un mercat lliure, però la referència màxima és la quantitat que estableix anualment el Govern per als estalvis de les companyies energètiques, que l’any passat va ser de 166 euros per megawatt hora i aquest any és de 182 euros. "El preu del CEE està ara mateix entre 80 i 120 euros, depenent del tipus d’actuació i de l’estalvi", explica el director d’R+D+i de l’empresa de serveis energètics Remica, José Sierra.
Remica ha sigut la primera organització espanyola a obtenir un certificat d’aquests per la implementació, a diversos edificis de vivendes de la Comunitat de Madrid, d’un sistema d’aerotèrmia.
En concret, va ser a la mancomunitat Los Castillos d’Alcorcón (Madrid), amb més de 1.200 vivendes, on van instal·lar més de cent bombes de calor i 1.146 plaques fotovoltaiques per "desplaçar" l’ús de les calderes de gas, que es van mantenir per servir de suport a puntes de consum, com va passar amb la borrasca Filomena.
"Vam viure una crisi energètica entre els anys 2021 i 2022 que va provocar que tinguéssim un sobrecost en el preu de la calefacció. Ens van fer una proposta de rehabilitació energètica que ens donava la possibilitat de mantenir la calefacció 24 hores", explicava Diego Medina, un dels veïns i membre de la junta directiva de la mancomunitat, en una jornada sobre rehabilitació energètica organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Madrid (COAM).
A més de l’estalvi mensual que des d’aleshores tenen els veïns en la factura de calefacció i aigua calenta, el simple fet d’instal·lar el sistema d’aerotèrmia va suposar un estalvi de 10,238 gigawatts hora que van decidir vendre a la mateixa instal·ladora i es va traduir en un descompte del 21% sobre el preu de la reforma.
La venda de certificats d’estalvi "no deixa de ser un sistema de subvenció, però més simple", resumeix Àlex Grau, gerent de l’empresa tèxtil catalana Grausa, que ha venut el seu estalvi directament a la comercialitzadora Nexus Energía, després d’instal·lar un economitzador a la seva fàbrica. "Estalviem per dues vies. D’una banda, aprofitant la calor que sortia per la xemeneia per escalfar l’aigua i que es tradueix en un estalvi directe a la factura del gas. I, de l’altra, cobrant per vendre els nostres CEE a 125 euros. Recuperem pràcticament tota la inversió i alhora estalviem en la factura. És el millor que hem fet en la vida", assegura.
Última baula
La clau d’aquest nou mercat és l’última baula de la cadena: les empreses energètiques, que estan obligades a estalviar una quantitat d’energia anual en funció de les vendes de fa dos anys. En total, aquest any hi ha 455 subjectes obligats a estalviar que han de pagar 795 milions d’euros, el doble que els 393 milions del 2023 i quatre vegades més que els 191 milions del 2022. I ho han de fer amb càrrec al Fons Nacional d’Eficiència Energètica (FNEE), una mena de guardiola que s’utilitza per subvencionar actuacions d’estalvi energètic i complir les exigències d’eficiència que marca la Comissió Europea.
Fins fa un any, aquestes empreses havien de fer el pagament en efectiu. Però, amb la creació dels CEE –amb una equivalència d’1 kilowatt hora d’estalvi anual és igual a 1 CEE– se’ls permet abonar una part de les seves obligacions –aquest any fins al 35%, però aquesta taxa anirà creixent fins al 90% el 2026– amb aquests CEE, de manera que els surt més barat estalviar.
Notícies relacionades"Independentment del preu, abans posàvem uns diners en un fons que generaven unes ajudes per als usuaris finals, però els diners no eren traçables; al final, el requeriment d’aportació al fons no són els diners, sinó que aconseguim estalvis", explica el responsable de descarbonització i flexibilitat d’Endesa X, Jorge Bistué, que afirma que aquests certificats "no només són una bona idea, sinó que s’estan implementant molt bé".
El CEE només es pot presentar una vegada, quan la reforma estigui acabada. A partir d’aquell moment, entre les verificacions i certificacions poden passar de dos a tres mesos perquè els usuaris cobrin els diners o, si escau, l’encarregat de realitzar la reforma, que el descomptarà del preu del projecte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
