El xoc frontal que s’acosta dins de l’Església de Francesc

Però les corbes per al papa Francescja són aquí, tot i que aquesta vegada l’embolic no procedeix del que passa dins dels murs vaticans, sinó de les esglésies a l’estranger.

La trobada ha rebut com a títol ‘Per una Església sinodal: comunió, participació i missió’, i el seu objectiu és fer una síntesi de les diverses tendències i desafiaments que l’Església del segle XXI té per davant, per posar-se al dia. Problema: el conflicte entre dues de les esglésies més riques del món, la d’Alemanya i la dels Estats Units, ja ha arribat a un altíssim nivell de tensió. Els primers, considerats massa progressistes. Els segons, titllats d’ultraconservadors. 

El ‘casus belli’

L’últim episodi s’ha viscut fa tot just uns dies arran de la decisió de l’Església alemanya de donar el vistiplau a les benediccions de parelles del mateix sexe a partir del 2026. Feia temps que els bisbes germànics discutien sobre això després dels escàndols de pederàstia, i el 2021 i el 2022 van organitzar cerimònies per a aquestes parelles, cosa que va generar crítiques també des del Vaticà i del mateix Papa.

No obstant, finalment, els sacerdots alemanys han decidit seguir endavant amb una votació que va acabar amb 176 vots de bisbes i organitzacions catòliques a favor (de més de 200), cosa que alguns van llegir com un desafiament directe també a Francesc. I no en va ser l’única novetat: en la seva assemblea, el clergat alemany també va demanar, entre altres coses, que el Papa consideri obertures sobre el celibat sacerdotal.

Fúria nord-americana

La reacció de fúria del clergat nord-americà va ser gairebé immediata. Timothy Broglio, líder dels bisbes nord-americans i un dels més conservadors dins de l’episcopat d’aquest país, va criticar la «confusió» creada per l’Església alemanya, a qui va acusar d’«enterbolir el clar ensenyament moral de l’Església en matèria de dignitat de la persona humana, sexualitat i santedat del sant matrimoni», segons va afirmar en una homilia pronunciada a Washington. 

Brogio, que també és cap de l’arxidiòcesi per als Serveis Militars dels EUA (va ser a Ucraïna en aquesta funció), va evocar fins i tot el perill d’un cisma. «Sí, hi ha tensions entre, diguem-ne, progressistes i conservadors. Potser sempre han estat allà, però ara em semblen molt més evidents. Veiem alguns bisbes alemanys avançant en el camí sinodal, i certament no puc estar d’acord amb això», havia dit ja a principis d’aquest any. Paraules directes i sense embuts.

No ha sigut l’únic crític amb l’Església alemanya. Alts jerarques del Vaticà també s’han expressat obertament en contra de les propostes de l’Església alemanya. «Una Església local no pot prendre una decisió que impliqui la disciplina de l’Església universal. Hi ha d’haver un diàleg amb Roma i amb la resta de les esglésies del món», ha afirmat, per exemple, el secretari d’Estat vaticà, Pietro Parolin. 

Espanya, a favor

Tot i que es desconeix l’abast de la divisió, el xoc podria ser de proporcions majúscules. Les recents paraules del cardenal conservador Gerhard Ludwing Müller, antic prefecte de la Congregació de la Doctrina de la Fe, ho van deixar clar. Müller va denunciar la repercussió de propostes que, segons la seva opinió, «sacsegen els fonaments fins al punt de repercutir en altres llocs». En aquest context, va citar el cas de Barcelona, una arxidiòcesi liderada pel cardenal Joan Josep Omella, també president dels bisbes espanyols.

Notícies relacionades

Les barraques de Montcada pugen un 25% després de dos anys d’oblit

El TSJC recolza que la bulímia sigui motiu d’incapacitat laboral

«Penso en el que està passant a l’Església de Barcelona, on ja es parla de la reforma i s’està posant el focus en el sacerdoci femení i en la benedicció de parelles homosexuals», va dir Müller, en una entrevista al gener amb la periodista italiana Franca Giansoldati, del diari romà ‘Il Messaggero’.

El cert és que, a Espanya, no només Barcelona ha fet propostes d’aquest tipus, sinó que l’Església episcopal espanyola en el seu conjunt va proposar al juny obrir un diàleg sobre el celibat opcional, l’ordenació de capellans casats i el sacerdoci femení. Així les coses, la d’octubre s’anuncia com una reunió d’alt voltatge.