El papa Francesc obre una nova etapa, lliure de l’ombra del conservador Ratzinger

El mateix funeral de Benet XVI, que ha sigut adaptat al fet que el finat és un papa emèrit, ha sigut objecte de tensió entre les dues faccions. Les crítiques es van activar primer a les xarxes socials i en bitàcoles vinculades a l’ala més ultraconservadora, amb crítiques per l’absència de la litúrgia més tradicionalista durant les exèquies públiques per acomiadar Joseph Ratzinger, en particular l’antic ritu romà. Això remet a Francesc, que el 2021 va tornar a restringir les celebracions de la missa tradicional en llatí (o ritu tridentí, pel Concili de Trento), a través del ‘motu proprio’ (document papal) ‘Traditionis Custodes’. 

El Papa argentí va esmenar així el que va fer Joseph Ratzinger que, durant el seu papat, va redactar el motu proprio Summorum Pontificum,que havia reintroduït el 2007 el permís de celebrar en llatí, per evitar més ruptures amb els grups tradicionalistes. Això no ho compartia Francesc, qui, amb la seva última intervenció, va tornar a recollir l’esperit del Concili Vaticà II, aquella reunió feta en els seixanta del segle XX amb què l’Església pretenia posar-se al dia amb la modernitat. Amb això, Francesc va establir que els ritus antics només s’utilitzaran en poques ocasions, i només amb una especial autorització dels bisbes o del mateix Vaticà.

Ràbia de l’exsecretari de Benet XVI

Amb això com a punt de partida, Georg Gänswein, l’ara exsecretari de Benet XVI i que es va mantenir al costat de Ratzinger fins a la seva mort, va decidir encomanar la seva ràbia al diari catòlic alemany Dei Tagespost. En una entrevista publicada aquesta setmana, Gänswein, considerat un conservador moderat, ha afirmat que Benet havia viscut la reforma de Francesc «amb mal al cor».

Ha argumentat que «la intenció (de Ratzinger) havia sigut ajudar els qui simplement van trobar una llar en la missa antiga, per trobar pau, per trobar la pau litúrgica, per allunyar-los, a més, de Lefebvre», ha dit Gänswein, amb referència a la Fraternitat Sacerdotal Sant Pius X. Aquesta és una comunitat que no està en comunió amb Roma des de la seva excomunió el 1970 pel rebuig del seu fundador, Marcel Lefebvre, d’arxivar el ritu tridentí. Benet XVI va intentar tornar a acostar-los a l’Església, però amb Francesc la guerra ha sigut oberta i total. 

L’omissió de l’antic ritu durant el funeral de Benet XVI ha provocat «un acalorat debat» entre aquells que es pregunten si ha sigut «un desaire intencionat al llegat de Benet XVI de liberalitzar la missa tradicional en llatí», ha escrit Jules Gomes, al portal Church Militant, de clara inclinació ultraconservadora.

Missatge a la dreta 

Aquesta polèmica ha tornat a l’actualitat el moment complicat que viu Francesc, atrapat entre les amenaces de cisma de la dreta, liderades pel clergat dels EUA, i el creixent malestar de l’ala més progressista, sota la batuta del clergat d’Alemanya. També els catòlics progressistes han començat a reclamar amb insistència canvis, com el permís per ordenar dones (o almenys, donar-los el vot en fòrums importants dins de l’Església), i que s’estudiï l’abolició del celibat sacerdotal. Canvis que, de moment, no han tirat endavant, malgrat la insistència de l’església alemanya. 

Notícies relacionades

Les pluges tornen a partir de demà i podrien ser copioses

La concertada catalana, la més cara i menys finançada

La incògnita és si Francesc, un Papa molt pragmàtic, decidirà finalment portar a terme algunes d’aquestes reformes en els pròxims anys. Francesc ha donat a entendre tímidament que sí. Ho va dir en una recent entrevista amb el diari ‘ABC’, que alguns analistes van interpretar com un missatge dirigit a la dreta de l’Església. Va avisar allà que no dimitirà a curt termini (com aquesta setmana ha confirmat un dels seus confidents, el jesuïta Antonio Spadaro). A més, Francesc ha anunciat que planeja tenir una dona prefecta d’un dicasteri (ministeri vaticà) d’aquí dos anys.

Podria no ser l’única novetat per a l’Església, que el pròxim 13 de març farà una dècada amb l’argentí al comandament. Un pontífex que ja té 86 anys i que alguns analistes creuen que ara, sense Benet XVI, se sentirà més còmode per impulsar reformes que no s’atrevia a aprovar amb el seu antecessor, més conservador, viu.