"Per trobar especialistes cal pagar-los 2.500 euros"

Fusters, electricistes, lampistes, encofradors i enrajoladors, entre altres especialistes, s’han convertit en els treballadors més cobejats i més ben pagats del sector. "No es valora prou la mà d’obra, i és que no hi ha paletes. Excepte ajudants, els peons, falta de tot quan busques un especialista", raona el Borja, de l’empresa de reformes H2T.

"No hi ha formació, tampoc. Si en uns anys tots aquests oficis no s’impulsen des de la formació professional, serà una autèntica sagnia. Els mestres es van jubilant i no hi ha aprenents. Estan arribant persones de fora, però no tenen formació. Hauríem de fer una selecció en origen, com feia Alemanya en el seu temps", intervé Juan Carlos Sánchez, oficial de maçoneria i que té la seva pròpia empresa de reformes a Madrid.

Segons un informe d’Andimac, l’Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials de Construcció, la falta de mà d’obra qualificada està condicionant la capacitat de creixement del sector. I és que l’edat mitjana dels treballadors és cada vegada més alta –arribarà als 45 anys a finals d’aquest 2025–, i el 20,1% d’aquests treballadors ja tenia més de 55 anys el 2023, i això ja reflecteix l’absència clara d’un relleu generacional.

Ecos de la crisi del maó

"Hi ha empreses que no accepten més obres perquè no poden, perquè no tenen prou gent", argumenta a EL PERIÓDICO Mariano Sanz, secretari general de la Confederació Nacional de la Construcció, que lamenta la falta de relleu en un sector "meravellós" que, "quan es prova, la gent no el deixa": "Hem de ser un dels sectors amb menys absentisme laboral que hi ha".

Si el 2008, abans que explotés la bombolla, hi havia 2.450.000 paletes donats d’alta en la Seguretat Social, l’any següent la xifra es va reduir a la meitat. Avui no arriben al milió i mig. "Actualment en tenim 270.000 més que el 2009, però ens en continuen faltant prop de 700.000 per executar tot el treball que es podria fer, sobre tot el pla de recuperació dels fons Next Generation", estima Sanz, que creu que hi ha molts murs a superar per sortir d’aquesta situació, com agilitzar la posada en marxa de projectes d’habitatge alentits per problemes administratius i burocràtics, derivats, principalment, de la llei del terra.

Segons el secretari general de la patronal, la falta de personal en la construcció va ser en gran mesura per la punxada de la bombolla, que "va expulsar molta gent cap a la indústria, la ramaderia..., i ja no tornaran, han agafat mania al sector". "També va influir en els negocis familiars. Al veure que no hi havia futur, molts treballadors van preferir que els seus fills anessin a la universitat, de manera que l’empresa no tenia continuïtat quan ells es van jubilar", explica.

La falta d’especialistes fa que hi hagi molts nyaps per tot el país. "Cada vegada veus més estafes, obres abandonades, es contracta gent que no en sap i, és clar, passa el que passa. Jo crec que al final quedarà tot en mans de multinacionals i de fons d’inversió, com passa a Anglaterra. La figura del treballador autònom tendeix a desaparèixer, perquè estem molt castigats fiscalment", apunta Sánchez, oficial de maçoneria, que ni de lluny vol que els seus fills segueixin amb aquest negoci.

Sense vacances

"Les generacions joves no volen treballar en aquest sector, i és normal. És molt dur, són jornades que duren de deu hores com a mínim. Jo, personalment, fa sis anys que no tinc vacances", lamenta resignat.

Malgrat tot això, es comencen a veure brots verds en l’horitzó, com que s’hagin incorporat a la construcció "45.000 persones més en els últims trimestres", segons el secretari general de la Confederació Nacional de la Construcció, que creu que cal continuar insistint en la formació perquè és fonamental. "En la formació professional hi ha molt pocs alumnes. Hem de superar aquesta imatge del mocador al cap, d’estar bruts tot el dia, recuperar el prestigi. Som treballadors que aixequem edificis allà on no n’hi ha, fem carreteres...".

Notícies relacionades

La falta de mà d’obra retarda la reforma d’habitatges

La pressió per les notes dispara ja l’ansietat a 2n de batxillerat: «Vull acabar la ‘sele’ i no tornar a obrir un llibre en la meva vida»

En llocs com el Centre Formatiu Gremial de Catalunya ja s’ofereixen cursos 100% subvencionats sobre construcció, projectes d’edificacions i com gestionar software de construcció. Des de la patronal reclamen també recuperar la figura de l’aprenent, de manera que els estudiants d’entre 16 i 18 anys puguin fer pràctiques a peu d’obra, de la mateixa manera que es dona en d’altres sectors econòmics.

Sobre la possibilitat que vinguin a Espanya treballadors especialitzats d’altres països, explica que existeixen convenis actius amb països com Xile i el Perú, i apunta que estan negociant amb el Ministeri d’Immigració la possibilitat que es contempli l’"arrelament per formació", perquè persones que viuen a Espanya de forma alegal podrien obtenir papers després d’un curs de formació i el compromís de treballar en la construcció. "No es trigaria gaire a aplicar-se i el següent pas seria anar a buscar en origen", acaba dient.