Batalles vaticanes

Les intrigues calen en el Vaticà: creixen els atacs conservadors contra el papa Francesc

La mort de Benet XVI dona via lliure a crítiques cada vegada més ferotges contra el Pontífex

3
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

El soroll de sabres desencadenat per la mort del papa alemany Benet XVI no es debilita dins de l’Església catòlica. Al revés, la guerra de poder oberta en les últimes setmanes continua pujant d’intensitat, amb atacs contra el papa Francesc, procedents del flanc conservador del Vaticà, cada vegada més notoris. L’última ofensiva ha arribat del cardenal Gerhard Müller, exprefecte de la Congregació de la Fe (l’antic Sant Ofici) i conegut crític del pontífex argentí. «El Papa no té el número de telèfon de l’Esperit Sant», ha arribat a dir Müller. 

Declaracions insòlitament clares i dures, fetes al cronista Tom Kington, del diari britànic ‘The Times’, que revelen l’estratègia d’enfrontament obert que els opositors del Papa argentí han adoptat ara que Benet XVI està mort. Tant és així que Müller fins i tot ha escrit un nou llibre, titulat ‘In buona fede’ (De bona fe), que es publicarà a Itàlia a finals d’aquest mes i l’objectiu del qual és «ajudar les persones que tenen problemes amb aquest papat», ha dit el purpurat.

Xoc ideològic 

L’enfrontament és eminentment ideològic. «En algunes circumstàncies, Francesc sembla haver actuat més sobre la base d’idees preconcebudes o càlculs polítics», es llegeix al llibre, al qual EL PERIÓDICO ha tingut accés i en el qual es critiquen també les postures de l’argentísobre temes tan diversos com la migració, els ritus litúrgics antics i les seves idees geopolítiques. «Puc aventurar-me fins i tot en algunes explicacions sociològiques, com el freqüent fet que entre els sud-americans hi hauna aversió innata cap als nord-americans», continua Müller, en una reflexió sobre el rebuig de Francesc de les rígides posicions de l’església nord-americana sobre l’avortament.

Intrigues i verins

Intrigues i verinsLa publicació d’aquesta obra i les recents declaracions de Müller no són, però, els senyals d’aquesta nova escomesa del sector que s’oposa a Francesc. I això no només pels draps bruts que després de la mort de Benet XVI ha tret a llum l’exsecretari del difunt Papa alemany, Georg Gänswein, autor d’un altre recent volum en què critica Francesc i retrata una convivència entre els dos Papes menys pacífica del que es creia.

També aquest clima d’intrigues i verins ha quedat en evidència amb la inesperada mort de George Pell, influent cardenal conservador mort la setmana passada. L’endemà de la seva mort, el vaticanista Sandro Magister va revelar que havia sigut Pell l’autor d’un àcid apunt que circulava des de l’any passat, l’autoria del qual es desconeixia fins ara, i en el qual es titlla de «catàstrofe» el papat del pontífex argentí.

«Roma sembla confosa»

Les opinions són, de fet, lapidàries, perquè es tracta de reflexions de cara a un futur conclave després del papat de Francesc. «El sínode alemany parla d’homosexualitat, de dones sacerdots, de comunió per als divorciats que s’han tornat a casar, però el papat calla», va escriure, per exemple, en la nota. «La centralitat de Crist en l’ensenyament es debilita. Crist és desplaçat del centre. De vegades Roma sembla fins i tot confosa sobre la importància d’un monoteisme rigorós», s’hi va afegir. 

Malson tòxic

Notícies relacionades

Un altre text escrit per Pell abans de la seva mort també ha afegit més llenya al foc. En aquest últim, publicat a la revista britànica conservadora ‘The Spectator’, qualifica de «malson tòxic» una de les principals apostes del papat de Francesc. Això és l’anomenat sínode sobre sinodalitat, un gran procés de consulta posat en marxa pel Papa argentí perquè les esglésies de tot el món opinin sobre les seves prioritats (a través d’una espècie d’enquesta), cosa que culminarà amb una gran reunió que es farà la pròxima tardor.

Alguns vaticanistes relacionen la intensitat del xoc directament amb la mort de Benet XVI, per la capacitat que tenia l’alemany de mantenir tant els conservadors com els progressistes en posicions menys incendiàries. Robert Mickens, editor del francès ‘Le Croix International’, ha afirmat: «Benet XVI era una figura neutralitzadora, que tenia a ratlla els dos bàndols».