Educació

Catalunya fa una dècada que està estancada en els (gairebé) 1.000 barracons escolars

En el curs 2012-2013 eren 997 els mòduls «provisionals» i en el 2022-2023 estan en 975, cosa que suposa una mitjana de només dos barracons menys per any

Actualment hi ha 411 centres educatius que estan totalment o parcialment en aquestes instal·lacions prefabricades

A1-171961797.jpg / JOAN CORTADELLAS

Malgrat que en compareixença parlamentària el mes de novembre passat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, assegurava que «per primera vegada en 15 anys, el sistema educatiu català ha baixat dels mil mòduls prefabricats», la realitat és que estan en 975 (506 en primària i 469 en secundària) que corresponen a 411 centres educatius. Menys de mil, cert; tot i que també estaven per sota d’aquest llindar, tot i que pràcticament fregant-lo, en el curs 2015-2016 (quan eren 995) o en el 2012-2013, quan n’hi havia 997, sempre segons xifres del mateix Departament. El que significa que, barracó amunt, barracó avall [en el 2020-2021 hi va haver un pic de 1.046, per la urgència d’espais provocada per la pandèmia], la situació està pràcticament estancada; una cosa que, a ulls de Belén Tascón, presidenta de l’associació de famílies Affac, no és casual. «Això els permet jugar amb l’oferta i la demanda i afrontar els pics i les baixades de natalitat sense consolidar projectes, movent un barracó d’aquí a allà», critica.

Des de la conselleria insisteixen que la seva voluntat és «disminuir progressivament» el nombre de mòduls provisionals i per a això, diuen, compten amb un «pla per a la retirada». Admeten, no obstant, que d’aquest miler de barracons, hi ha un 30% que són estructurals, «els 300 que sempre seran allà per respondre als moviments demogràfics», indiquen fonts del Departament (explicació que coincideix, en part, amb la denúncia de Tascón).

L’altre 70%, segons la mateixa conselleria, «desapareixerà quan es construeixin els edificis definitius». Una altra qüestió, per a desesperació dels alumnes i docents que els habiten, és quan es farà aquest pas.

L’últim Programa d’Encàrrecs d’Actuacions (PEA), aprovat pel Govern de la Generalitat l’octubre del 2022 incloïa una inversió de 98 milions en la construcció de 21 centres que permetrà, quan s’executi –de moment en alguns casos estan encara en la fase del procés participatiu sobre com imaginen la futura escola– retirar 41 mòduls. En quedaran encara –i perquè aquells futurs edificis siguin una realitat falten anys– 934 més, molts dels quals encara no tenen pressupost ni calendari i diuen per entrar en el pròxim PEA.

Aquest 2023, Educació ha inaugurat, i amb això eliminat barracons, nous edificis a l’escola El Pla del Puig de Sant Fruitós de Bages (portava des del curs 2007-2008 en mòduls), l’Ernest Lluch de l’Hospitalet de Llobregat (en mòduls des del 2011) o La Serreta de Santpedor (esperava des del 2007). I ha col·locat les primeres pedres de l’Institut Escola Miquel Martí i Pol de Lliçà d’Amunt, de l’institut Els Roures de Dosrius o de l’escola L’Àlber d’Albesa.

«Els mòduls dels últims temps són equipaments educatius que les escoles sempre ens diuen ‘no ens els retireu; no ens els retireu’, quan els hem de retirar, perquè es troben molt bé ells», argumentava en la mateixa compareixença parlamentària de novembre el conseller Cambray per a estupefacció de les famílies que fa anys que lluiten per l’edifici definitiu de l’escola dels seus fills. Anys que, en alguns casos, sumen més d’una dècada, com és el cas de l’escola Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, de l’edifici de l’ESO de l’Institut Escola La Tordera de Santa Maria de Palautordera (Vallès Oriental) o el de l’escola Montigalà, a Badalona.

Aquests 975 mòduls representen un total de 411 centres totalment o parcialment en barracons (en alguns casos, sobretot en el dels instituts escola de nova creació, l’edifici de primària està construït, però l’ampliació a institut, és a dir, les aules de l’ESO, estan en barracons ‘provisionals’, en ocasions ‘robant’ metres quadrats al pati dels seus ‘germans’ petits).

Un d’aquests 411 centres és l’institut escola 30 Passos de Barcelona, nascut l’any 2016, amb la qual cosa ja fa set anys que estan en barracons. Segons la planificació inicial de l’Administració –amb la qual comptaven les primeres famílies que van confiar en el centre–, l’edifici definitiu havia d’estar inaugurat aquest curs 22-23. No només no ho està, sinó que encara no han sortit els plecs per a la licitació. «Estem en la fase zero», assegura Raquel Bonell, membre de la junta de l’afa del centre, un dels 21 que apareixen en el PETI d’octubre del 2022, dada rellevant, ja que divideix als centres en barracons. Els que estan en el PEA com a mínim saben que la seva construcció és en l’horitzó, que, si res es torça, hi ha una partida pressupostària reservada per aixecar el seu edifici.

Notícies relacionades

El cas del 30 Passos –ara com ara format per sis mòduls, agrupats en dos blocs de tres mòduls cada un, un a sobre d’un altre– va començar amb Infantil 3 i ja van per quart de primària. «L’impacte d’aquesta eterna provisionalitat es percep en molts detalls. Per exemple, no tenim cuina. Hem de fer servir càtering; i, al principi, no teníem ni menjador; els nens menjaven a les aules», explica Bonell, que remarca que no es tracta d’un problema només del 30 Passos, sinó que és un problema estructural (tampoc és casualitat que altres centres en una situació molt similar hagin copiat el seu eslògan ’No és tan difícil, volem l’edifici,’).

«El problema és la mala gestió», afegeix aquesta membre de la junta de l’afa del 30 Passos, entitat que ha exigit al Consorci d’Educació de Barcelona un pla d’acció amb mesures de protecció de la salut dels nens durant el procés d’obres, que es faran en el mateix espai, en paral·lel a les classes, amb tot el tràfec que això suposa. «Els impactes en salut no seran visibles l’endemà, però cal tenir-ho en compte», prossegueix Bonell. Si res falla –han fallat ja tantes coses que en aquest col·le ja no es es fien de res– la nova data prevista per a l’edifici és 2027-2028.

Reserva d’espai per a l’FP

Un dels motius donats per la conselleria d’Educació per explicar la lentíssima disminució del número dels barracons a Catalunya és, en el cas dels mòduls en instituts que ja s’han construït, per la necessitat d’espais per incrementar l’oferta pública de la Formació Professional (FP). «No retirem mòduls en els instituts en els quals hem de poder créixer també en oferta d’FP, no perquè l’FP es faci en mòduls, en els mòduls es fa l’ESO, sinó per disposar d’espais, ja que una de les dificultats de creixement de l’FP és no disposar de prou espais», afirmava al novembre el conseller Josep Gonzàlez-Cambray.

Temes:

Educació Josep González Cambray Equipaments educatius Educació secundària Educació primària Educació a Catalunya Col·legi Família

Inicia sessió 0 Comentaris