El Govern expandeix el programa Barnahus, que ha quadruplicat la detecció d’abusos sexuals a menors

«Està tot dissenyat pensant en la mirada del nen i adolescent... hem après a treballar tractant-los bé. I això et porta a veure les dades reals de la violència sexual contra els nens», resumeix la psicòloga Raquel Vila. És una de les sis professionals que, fa ja tres anys, està tractant els menors víctimes de violència sexual a les comarques de Tarragona aplicant el model pioner Barnahus. Un model exitós que ha permès quadruplicar la detecció de casos i que ara es consolida amb la inauguració d’una nova seu a Tarragona i amb l’ampliació a altres punts de Catalunya.

Aquest dimecres, Vila mostrava orgullosa les estances de la Casa dels Nens, el nou centre on mossos, metges forenses, treballadors socials, fiscals, jutges i escoles atenen les víctimes i les seves famílies. Aquest projecte pilot, que es va iniciar a mitjans del 2020, ja ha acompanyat 622 víctimes, la majoria nenes. Des del 2008, a Tarragona els casos d’abusos sexuals han crescut un 476%, mentre que a la resta de Catalunya l’augment és molt més modest, d’un 210%.

«La societat catalana ho necessitava, el clamor popular és enorme. La violència sexual ha emergit en el debat públic en els últims anys i no podem continuar arrossegant aquesta xacra, s’han d’oferir solucions», explicava Toni Pérez, director de Save The Children a Catalunya. Aquesta entitat ha sigut la impulsora de la iniciativa, convencent els consellers que han passat pel Govern en els últims anys d’adoptar aquest model escandinau que a Suècia i Noruega existeix des del 2005.

Final del periple

El model Barnahus (‘Casa dels Nens’ en islandès) proposa millores en l’atenció als menors en dues direccions. El primer canvi és l’atenció a les víctimes. «Fins ara els nens i les seves famílies havien de fer un periple per diferents llocs explicant una vegada i una altra el que els havia passat. Els professionals no sabien què s’havia de fer», ha explicat la directora general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), Ester Cabanes. Amb el model Barnahus, en canvi, els nens que pateixen maltractament a Tarragona no han d’anar a comissaria ni al metge. «Quan sabem d’una sospita, les famílies i els nens venen aquí, els atenem i activem la resta de professionals que es desplacen fins aquí, entre els quals les escoles», explica Vila.

A la casa on es troba el servei hi ha un despatx per als mossos, un altre per als metges forenses, els fiscals, els jutges i les institucions educatives. «Els professionals ens hem d’ajuntar i treballar junts, ser una tribu. És un canvi radical que hem d’estendre», ha insistit Cabanes. De fet, només el 34% dels casos detectats a Tarragona han arribat a través dels Mossos. El 25% sorgeixen d’avisos dels pediatres i el 15% s’activa des de les escoles.

Ni a judici ni a comissaria

Però a més d’afavorir la recuperació de les víctimes, aquest projecte també millora el procediment judicial. Els nens atesos per la Barnahus no van a judici, sinó que declaren en un espai educatiu, amb jocs si ho necessiten, i sempre acompanyats per un professional. «En altres països han aconseguit més sentències condemnatòries, aquí encara no ho hem vist perquè la majoria de casos encara no han arribat a judici. Però sí que és cert que tenir un ambient tranquil fa que per als nens sigui més fàcil tenir un relat coherent, amb detalls que després es poden corroborar amb altres proves. Estem garantint molt més els seus drets», explica María José Osuna, fiscal en cap de Tarragona i responsable que la judicatura s’hagi implicat en aquest projecte.

En els tres anys en què s’ha implementat aquest projecte, a Tarragona s’han més que duplicat els casos atesos. El 2020 en van ser 106 i el 2022 ja n’eren 264, cinc casos nous a la setmana. El 84% de les víctimes són nenes. Per edats, el 63% de les víctimes tenen 14 anys o més, el 26% tenen entre vuit i 13 anys, i una de cada 10 té menys de set anys.

El 46% dels abusos són exercits per part d’un familiar, mentre que el 54% restant es produeix fora: per exemple a l’escola o per part d’un monitor o entrenador. Les dades desconcerten si es comparen amb la detecció a la resta de Catalunya. La Barnahus de Tarragona ha detectat 18,1 casos per cada 10.000 menors a la zona. Molt per sota dels vuit que es detecten a la ciutat de Barcelona o a les Terres de l’Ebre, els sis de Lleida i Girona o els dos que es detecten a les comarques de Barcelona.

Extensió del model

Notícies relacionades

Els delictes sexuals comesos per nens es dupliquen a Catalunya des del 2015

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, ha anunciat l’extensió d’aquest model a tot Catalunya abans que acabi aquest any. En concret, el Govern construirà 12 Barnahus a Manresa, la Seu d’Urgell, Lleida, Girona, Tortosa, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Granollers, el Prat de Llobregat, Mataró, Badalona i Barcelona. «La violència sexual contra un nen és el pitjor delicte que pot cometre algú... i a mesura que treballem millor se’ns multiplicaran els casos i hi haurem de posar més mitjans», ha promès el titular de Drets Socials. «Un país que vulgui estar orgullós de si mateix ha de poder mirar-se al mirall i veure una societat digna. Per a això és imprescindible tenir serveis com aquest», ha agraït el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L’acte de presentació d’aquesta unitat ha comptat amb la presència de Bragi Guðbrandsson, membre del comissionat dels drets dels nens de l’ONU i impulsor d’aquest model el 1998 a Islàndia. «Aquesta és la Barnahus més bonica que he vist, em satisfà veure fiscals i jutges formant part del nucli inicial del projecte», ha agraït Guðbrandsson. L’expert ha destacat el cas català per sobre dels que s’han fet en altres països d’Europa. «Estic molt orgullós que assegureu l’accés a tots els nens construint fins a 13 Barnahus», ha celebrat. Però ha advertit a la Generalitat: «No correu, sigueu pacients i feu-ho amb cura».