El Govern no descarta expropiacions i preveu mesures de seguretat als edificis en zones inundables

¿Pretén la Generalitat expropiar aquestes cases i ressituar les persones que hi viuen? L’Executiu català no ho descarta, però afirma que, abans d’abordar el cas, és necessari tenir actualitzat el mapa de zones inundables. Tant l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) com Protecció Civil treballen en una reelaboració d’aquesta cartografia, que estarà llesta en les pròximes setmanes o mesos. «Quan tinguem els mapes actualitzats, ho estudiarem», detalla Sílvia Paneque, consellera de Territori, Habitatge i arqueològica.

«És cert que algunes infraestructures, com la carretera C12, es veuen afectades per inundacions de manera reiterada i hem de plantejar la instal·lació d’elements de resistència perquè siguin més segures», diu la consellera. Però per afrontar decisions complicades sobre punts concrets del territori, el Govern vol tenir al davant el nou mapa de perill per inundació. «On sigui necessari, s’actuarà, però no hi ha una recepta única i s’ha d’analitzar tot cas per cas», adverteix Paneque.

De fet, aquesta setmana s’oficialitzarà la posada en marxa de l’Observatori de Zones Inundables, un nou ens que haurà d’avaluar la situació de ciutats i pobles de Catalunya quant a aquesta amenaça. Cal assenyalar que en el dia d’avui, a la comunitat autònoma hi ha més de 220 escoles, 50 residències i 50 centres sanitaris , a més de desenes de projectes urbanístics de nova creació, en àrees anegables.

El camí a seguir és similar al que s’ha fet amb els càmpings. Per als càmpings, unes infraestructures no rígides i més vulnerables que altres edificis, es va crear un decret que estudiarà amb lupa la situació de cada activitat per determinar si és necessari aplicar noves mesures, traslladar alguns dels bungalows o les àrees d’acampada o directament tancar un càmping i compensar-lo econòmicament. El marc legal aprovat analitzarà de manera individual cada càmping i anirà informant de les decisions que es prenguin a través d’un consell assessor i un equip tècnic designats per fer-ho.

Gestionar l’emergència

Més enllà d’aquests mecanismes en procés –creació de l’observatori i actualització dels mapes de zones de risc–, el Govern ha acordat crear un grup de treball que estudiï les mesures iniciades i determini les futures actuacions que s’hauran de dur a terme. El grup estarà format per diversos departaments i entitats del sector públic en funció de les seves competències, i tindrà un paper rellevant el delegat del Govern a les comarques de l’Ebre pel seu coneixement del territori.

De fet, Paneque ha anunciat la creació d’un futur Centre Logístic d’Emergències Catalunya Sud, per poder reaccionar amb més eficàcia i proximitat durant i després de les emergències.

En paral·lel, l’ACA ja ha començat a quantificar els danys als barrancs i rieres afectats per les crescudes i, juntament amb Infraestructures.cat, començarà a encarregar obres per reparar ponts i infraestructures danyades. Es farà amb contractes per la via d’emergència per ser més àgils.

10 milions en ajuts

També s’adjudicaran per la via d’emergència («per accelerar les obres i simplificar els procediments administratius») els treballs per arreglar els danys causats pel temporal Alice als municipis afectats. En concret, el Govern ha aprovat un primer paquet de mesures urgents de 10 milions d’euros (procedents del fons de contingència i de les partides ordinàries de diverses conselleries) i una línia de préstecs per un import inicial de 60 milions d’euros ampliables.

La primera partida va destinada a subvencions directes per als ajuntaments i sectors més perjudicats. Sobretot, seran per reparar infraestructures municipals, recolzar el sector agrari i finançar actuacions de la Generalitat i altres organismes públics en les àrees afectades.

Notícies relacionades

El fiscal demana 10 anys de presó per al notari investigat per una altra estafa

Salut insta a vacunar del xarampió els menors de 5 anys al Garraf

L’Institut Català de Finances (ICF) activarà, a més, a partir de dilluns, una línia de préstecs de 50 milions d’euros en condicions preferents per a empreses, administracions locals i entitats que afrontin desperfectes derivats de la dana. Els crèdits es podran retornar en un termini de fins a deu anys, amb un any de carència.

L’acord contempla també la creació d’un grup de treball per avaluar l’aplicació de les mesures i planificar noves actuacions, amb participació del delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i dels organismes competents en matèria d’infraestructures i emergències.