La venda del 33% de Planeta dels Lara García s’encalla

La decisió de vendre el seu 33% va ser l’últim capítol de la dura topada que han mantingut els Lara García amb Creuheras des que aquest últim va arribar a la presidència del grup familiar el 2015. José Lara García aspirava a ocupar el càrrec que anteriorment havia estat en mans del seu pare, el difunt José Manuel Lara Bosch, però les germanes de l’expresident van optar per Creuheras abans que pel seu nebot. El 2018, el president va prescindir del mateix Lara García com a directiu després d’entendre que havia estat teixint una aliança per aconseguir la presidència, i el març del 2024 Pablo Lara García va abandonar també el grup.

Creuheras s’ha referit a la venda per ara fallida del 33% de l’empresa que presideix en to conciliador. «Es tractava d’una minoria d’accions i això té dificultats», ha explicat el directiu, amb referència al fet que aquest 33% no atorga el control de l’empresa. Contactada per aquest diari, la família Lara García no ha volgut fer declaracions i ha apuntat el següent: «Seguint el llegat del nostre avi i el nostre pare, el nostre únic interès són Planeta i els seus treballadors».

Creuheras s’ha referit a aquesta qüestió després de la presentació del premi Planeta, que es coneixerà demà, en una trobada amb els mitjans en què s’ha referit a la bona salut econòmica del grup. Segons ha anunciat el president del grup familiar, el 2024 Planeta va trencar la barrera dels 2.000 milions d’euros de facturació amb unes vendes de 2.090 milions (un 7% més que els 1.950 milions del 2023) i un ebitda (beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions) de 408 milions (un 16,5% més que els 350 del 2023).

Creuheras, que ha qualificat d’«extraordinàries» les xifres del grup el 2024, ha recordat que Planeta té 16.000 treballadors en un total de 24 països.

Aposta per la universitat privada

En la radiografia del grup que ha fet Creuheras, l’àrea de mitjans concentra aproximadament el 47% de la seva activitat, mentre que editorial i mitjans tenen aproximadament un 25% cadascuna. El 3% restant és per a altres activitats dins del grup. A l’hora d’assenyalar una àrea que està creixent més, el president del grup ha assenyalat l’àrea educativa, que va liderar fins al març de l’any passat el mateix Pablo Lara.

Respecte al negoci editorial del grup, el president ha destacat que Planeta és «líder a Espanya» tant en edició com en distribució i llibreries, destacant que la seva marca la Casa del Libro arribarà aquest any a les 73 botigues, amb 10 obertures el 2025.

En l’àmbit educatiu ha destacat l’aposta per la madrilenya UNIE i la seva inversió en el campus de Ciències de la Salut, que ha qualificat d’«espectacular». En aquest sentit ha recalcat que el grup ha reduït el seu deute de 240 a 220 milions d’euros i que emprèn aquest tipus d’inversions autofinançant-se i sense recórrer a préstecs.

Respecte a l’àrea de mitjans, Creuheras ha volgut destacar que un de cada dos espectadors de cine que hi ha a Espanya veuen pel·lícules produïdes o participades per Atresmedia.

Possible retorn de la seu social

José Creuheras s’ha referit també al possible retorn de la seu social de Planeta a Catalunya. «El retorn de la seu social no s’ha plantejat, però és evident que la situació ha canviat», ha manifestat. «Si la pregunta és si es podria tornar en un futur immediat, la resposta és sí», ha afegit.

Notícies relacionades

Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional

L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%

Planeta va canviar el domicili del grup l’octubre del 2017, en els moments més efervescents del procés independentista, de Barcelona a Madrid, en una decisió que el president del grup ha qualificat de «molt difícil» atenent el fet que Planeta va ser fundada a Barcelona.

El desembre de l’any passat, la cimentera Molins va anunciar el seu retorn a Catalunya i el gener d’aquest any el Banc Sabadell va fer el mateix després de vuit anys d’‘exili’ a Alacant. A aquest anunci van seguir els de la Fundació La Caixa i Criteria tornant la seva seu a la capital catalana després d’haver estat domiciliades des del 2017 a Palma.