Amnistia acusa les autoritats espanyoles de no retre comptes en drets

Amnistia Internacional assegura que el 2022 a Espanya s’ha agreujat «el clima d’impunitat i la falta de rendició de comptes», ja que les autoritats no han investigat la vulneració de drets en casos com la «massacre» a la tanca fronterera a Melilla.

L’informe d’Amnistia Internacional sobre el 2022 constata un agreujament de la violació de drets a la frontera de Melilla, ciutat espanyola al nord de l’Àfrica fronterera amb el Marroc. L’any passat van morir almenys 27 immigrants, mentre que diferents organitzacions eleven la xifra a almenys 37, en un intent massiu de saltar la tanca des del Marroc. Després d’això, organismes internacionals i organitzacions pro drets humans van reclamar que s’investigués l’actuació de les forces de seguretat marroquines i espanyoles.

Respecte a les residències de gent gran, adverteix que tres anys després de l’inici de la pandèmia les autoritats espanyoles han incomplert la seva obligació d’investigar de manera «exhaustiva i adequada» l’abandonament de molts d’ells, amb nombroses denúncies de familiars per defuncions a causa d’una atenció deficient.

També denuncia els «abusos que empara» la coneguda com a llei mordassa, sobre seguretat ciutadana i que va ser aprovada per l’anterior Govern conservador, «que ha deixat la ciutadania desprotegida davant l’ús excessiu de la força per part dels membres de les forces de seguretat». Per a aquesta organització, el fet que amb l’actual Govern d’esquerra encara no s’hagi reformat suposa una oportunitat perduda «en matèria de llibertat d’expressió, reunió i manifestació, així com en immigració, ja que la llei continua avalant les devolucions il·legals a la frontera». A més, s’han utilitzat programes d’espionatge «que han violat el dret a la privacitat de periodistes, autoritats i societat civil». Sobre la llei de secrets oficials, que data del 1968 i està en fase de reforma, afirma que un enfocament més restrictiu del que és classificable com a secret d’Estat estaria «més en línia amb els estàndards del dret internacional en matèria de transparència i drets humans».

L’informe reconeix certs «esforços» per part del Govern, com ajudes socials davant la pujada de costos de l’energia o un límit a la pujada del lloguer de vivenda, però alhora demana més inversió en àmbits com la sanitat. També observa millores en l’accés a l’avortament, amb «un reconeixement més ampli dels drets reproductius i la maternitat lliurement decidida» en una nova llei.

Lloa la llei del ‘només sí és sí’

La directora d’Amnistia Internacional (AI), Agnès Callamard, va lloar la denominada llei del ‘només sí és sí’ adoptada a Espanya com un pas legal «molt positiu» pel seu focus en el consentiment, si bé va recordar que en fan falta molts més per protegir les dones arreu del món.

Notícies relacionades

Mercedes Balcells-Camps : "He sentit el so d’una cèl·lula de càncer"

Trànsit vol feminitzar els hàbits dels conductors

La normativa sobre la llibertat sexual espanyola, que va ser objecte de reformes aquest mes per una formulació original que havia donat peu a certes rebaixes de penes per part d’alguns tribunals, va ser un dels avenços positius destacats per AI en el seu informe anual presentat a París. «Hem remarcat aquesta llei i el reconeixement del consentiment com a fonamental per al dret de les dones a l’autonomia del seu cos, el dret de la dona a triar, el dret de la dona als seus drets sexuals i reproductius. Hem reconegut que el consentiment és fonamental i que aquest pas legal és molt positiu», va precisar a Efe Callamard.

Però «per descomptat», segons la secretària general d’AI, el consentiment ha de ser analitzat en un context molt «més ampli» per protegir les dones de les diferents violències. «Legalment és un pas important, però n’hi ha d’haver molts més per protegir les dones contra la violència sexual i contra el tràfic i per assegurar que els que cometen aquests crims són responsabilitzats en els termes més durs», va remarcar.