Un jutge investiga uns abocaments que van convertir una riera en una «claveguera a cel obert»

Les indagacions a la fiscalia es van iniciar l’agost del 2020 arran de la denúncia formulada pel Grup de Defensa del Ter, entitat que va detectar l’abocament d’aigües residuals d’aquesta empresa a la riera de Sant Martí i que l’«afectava greument» durant el primer trimestre del 2019. Els Mossos es van encarregar de les indagacions, realitzant des del novembre del 2020 fins al juliol del 2022 un total de nou inspeccions al torrent. En totes elles, els agents van observar en el punt d’abocament i en aigües avall l’elevada presència de material en suspensió, espuma, greixos i sediments que arribaven a cobrir el llit del torrent i les algues de llots negres. Les aigües estaven fumades de tons de marrons i vermellosos.

La fiscalia afirma que les anàlisis efectuades per l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses de Barcelona de les mostres recollides el juny del 2021 van donar com a resultat que els abocaments de l’empresa a la riera sobrepassaven en més de 100 vegades els límits marcats per l’autorització ambiental en els paràmetres de matèria de suspensió. També se superava fins i tot en quatre vegades el límit permès de DQO (Demanda Química d’Oxigen) i es va trobar un «alt nombre» de bacteris fecals. L’acusació pública precisa que la depuradora de les aigües no funcionava correctament. No se’n va construir una de nova fins al juliol del 2022, tres anys després de detectar-se la contaminació i amb la investigació en marxa.

Afectació d’aqüífers

Notícies relacionades

La sequera a Sau: una oportunitat per eliminar espècies invasores

El 'Sapiosexual' o seductor intel·lectual

Els abocaments, remarca la fiscalia, de l’escorxador investigat «han afectat de manera greu la qualitat de les aigües de la riera» de Sant Martí, «deixant-les en un mal estat» i amb «un risc greu també d’afectació rellevant dels aqüífers». A escassos metres es troba la riera de les Gorgues i a continuació a salt del Cabrit, espais d’interès paisatgístic que es veuen perjudicats «negativament» per la contaminació causada per aquests abocaments. La zona, a més, està prop d’un espai natural protegit (PEIN) que pertany a Xarxa Natura 2000 i és una regió d’«alta vulnerabilitat» pels seus aqüífers» i castigada ja per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

La querella exposa que X. C. P., gerent de la factoria i «màxim responsable» del seu funcionament, «sabia o acceptava en tot moment» que els abocaments que es feien des de l’empresa a la riera «no respectaven els paràmetres autoritzats», ja que l’estació depuradora de què disposava la planta «no estava dimensionada per acollir l’increment de la producció» que s’havia portat a terme si s’hagués considerat l’aspecte ambiental. La fiscalia incideix que, malgrat tenir coneixement de la situació, «no va fer res eficient per evitar» els abocaments.