L’auge de les querelles mordassa climàtiques

«Les SLAPP tenen lloc cada dia a Europa, en molts dels nostres estats membre, i afecten professionals i joves activistes que s’expressen per protegir la seva comunitat o el medi ambient», va afegir Mijatovic durant una conferència celebrada a la seu del Consell d’Europa i destinada a buscar solucions a aquest problema] . La Unesco també va alertar recentment de l’auge de les demandes per presumpta difamació com una estratègia per coartar la llibertat d’expressió al món.

Sense importar l’interès públic

En qualsevol democràcia plena, el dret a l’honor és un dret fonamental del ciutadà, encara més quan les xarxes socials han multiplicat exponencialment les notícies falses que perjudiquen reputacions. No obstant, la llibertat d’expressió i el dret a la informació són drets igualment centrals de les societats modernes. Les SLAPP, a diferència d’una querella per difamació amb fonaments legítims, abusa del litigi per mirar de retallar la llibertat d’expressió a través de l’amenaça que suposa per al demandat haver d’afrontar costoses càrregues legals, sense importar si la informació per la qual ha sigut denunciat és veraç i té un interès públic.

«Els demandants tenen menys interès en el resultat [legal] que en el procés per si mateix», explica a EL PERIÓDICO Charlie Holt, conseller legal de campanyes de Greenpeace Internacional i director de l’estratègia anti SLAPP de l’organització ecologista, que ha sigut víctima de diverses querelles milionàries per part d’empreses energètiques als Estats Units. Aquest activista britànic recorda que, en algunes jurisdiccions com el Regne Unit, afrontar un procés per difamació suposa haver de fer front a «costos astronòmicament alts», el que pot comportar que ecologistes o fins i tot periodistes, en comptes de revelar abusos o il·legalitats de què són coneixedors, incorrin en l’autocensura per por de represàlies.

El 2020, Greenpeace Internacional va publicar un informe titulat Demandat per callar. Com els rics i els poderosos utilitzen tàctiques legals per fer callar les crítiques, en què disseccionava les estratègies legals intimidatòries, així com diversos casos d’activistes i periodistes europeus perseguits en els tribunals per denunciar, entre d’altres, la contaminació de terres i aigües per part d’empreses ramaderes o l’ús excessiu de pesticides en el cultiu de la poma. Altres víctimes de suposats casos de SLAPP eren manifestants contraris a l’obertura de noves mines de carbó, amb una crema que genera emissions de CO2 i contribueix sobre manera a l’escalfament global del planeta. Els demandants en aquests i altres casos explicats en l’informe són grans corporacions, empresaris o fins i tot polítics europeus que reclamen com a reparació el pagament de centenars de milers d’euros o fins i tot milions.

Tendència a l’alça

Tendència a l’alçaNo hi ha dades específiques sobre el nombre de litigis intimidatoris contra ecologistes o periodistes com a conseqüència d’haver denunciat actes il·lícits o crims mediambientals. Però sí que ha sigut documentat que cada any es presenten centenars, tot i que podrien ser milers, de querelles per difamació contra reporters i activistes als països de la Unió Europea. També se sap que les SLAPP –de tota mena, no només per temes climàtics– són una tendència a l’alça. A Itàlia, per exemple, el nombre de querelles s’ha duplicat entre el 2011 i el 2017, però no per això ha crescut el nombre de condemnats, ja que molts casos són desestimats durant la fase d’instrucció, segons estudis acadèmics.

Notícies relacionades

Un acte vandàlic, possible causa d’una explosió en un pis de Sabadell

Estafa a Vinted i Wallapop: et quedes sense diners i sense producte

Holt, l’activista de Greenpeace Internacional, explica que alguns dels països on sí que s’ha documentat un augment de les demandes contra ecologistes són França, Polònia, el Regne Unit o Sèrbia. A les institucions europees, diu, ja hi ha la consciència que les querelles intimidatòries posen en risc les llibertats fonamentals en un context de pressa per lluitar contra el canvi climàtic. «Hi ha l’entesa que és un atac directe a la llibertat d’expressió, que és una amenaça a la democràcia i a la possibilitat de denunciar i de fer que els poderosos retin comptes», explica.

La Comissió Europea ja ha començat a fer alguns passos al respecte. L’abril de l’any passat, després d’obrir una consulta pública, va presentar als països membre una proposta de directiva destinada a protegir reporters i activistes de cara a les querelles mordassa, que va definir com «una forma especialment perniciosa d’assetjament i intimidació contra les persones implicades en la protecció de l’interès públic». Organitzacions defensores de la llibertat de premsa i associacions ecologistes argüeixen que és urgent que els països europeus implementin mesures dissuasòries. Una possibilitat seria el que ja es fa als Estats Units: modificar la llei per imposar al demandant la totalitat de les costes processals o fins i tot una part de la quantitat reclamada, en cas que la querella sigui desestimada i això es reveli com una estratègia merament intimidatòria.