La sequera a Sau: una oportunitat per eliminar espècies invasores

El primer que s’ha de tenir clar és que un pantà no és un hàbitat natural, està creat per l’acció humana. Acumula més sediments del normal i té una vida útil limitada. Però a Sau l’embassament connecta amb algunes rieres que han facilitat l’arribada de peixos com la truita, amfibis com el tritó palmat o mamífers com la llúdria.

Quan aquests animals miren d’instal·lar-se en aquest ecosistema artificial, xoquen amb un dur rival: un exèrcit d’espècies invasores que ha aconseguit el control del pantà. La milícia la componen silurs, lucioperques, albeques, carpes i un crustaci amb tenalles: el cranc de riu americà. Davant aquest escenari, diversos biòlegs demanen al Govern que aprofiti el buidatge de l’embassament per eliminar tants membres d’aquest batalló aquàtic com sigui possible.

«És el que diu la llei, si retiren fauna no tenen cap altra opció», sentencia Jaume Grau, de l’àrea de conservació d’Ecologistes en Acció. Es refereix a la llei espanyola de biodiversitat. És conscient que no s’eliminaran totes, però ara que la Generalitat s’ho planteja considera que s’ha d’intentar. Joan Maluquer, biòleg expert en amfibis i peixos, considera que és un repte difícil: «Implica molta organització però l’oxigen del pantà es reduirà i les espècies invasores s’han de capturar».

Consultats pel Govern

Quan es faci el procés, adverteix Grau, s’haurien de posar reixes perquè quan baixi l’aigua aquestes espècies no s’escapin. «Si troben espècies autòctones, s’han de salvar i traslladar-se riu amunt», assenyala. En l’últim informe sobre l’estat de la natura, els sistemes fluvials apareixen com els més febles. ¿I quines són les causes? El canvi climàtic i les espècies invasores.  

«Les carpes no es podran sacrificar, els pescadors esportius van fer pressió i es consideren una espècie naturalitzada», lamenta Marc Ordeix, director del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis. Ordeix ha rebut un missatge de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Li demanen que ajudi a assessorar el procediment. Ell té decidit què els dirà: «Ho han de fer amb xarxes, sense miraments, com si pesquessin al mar. Si no, serà impossible que el treball tingui efectes positius».

Fang amuntegat

Notícies relacionades

Sequera: Catalunya restringeix encara més l’aigua per a l’ús agrícola, industrial i urbà

Els agricultors, davant la sequera: «M’estic replantejant si plantar tomàquet aquest estiu»

Una altra qüestió són el munt de sediments que hi ha al fons de l’embassament. «Són un problema perquè provoca que neixin més algues del que tocaria –declara Ordeix–, llavors l’aigua està més eutrofitzada, té menys oxigen i perd qualitat. Amb l’acceleració del procés de buidatge que posa en marxa el Govern, alguns experts plantegen l’eliminació d’aquestes restes de fang que fa anys que s’acumulen.

«¿Com el treus?», es pregunta Maluquer. «Amb maquinària pesada és difícil perquè et pots quedar allà clavat i trigaries mesos», es respon a si mateix. Una opció seria enviar-lo riu avall perquè regeneri els fràgils deltes. Però primer, és important comprovar en quin estat es troba aquest llot. Els científics consultats dubten que pugui servir com a tova perquè conforma la part més contaminada del pantà. Al cap i a la fi, per això es buida l’aigua cap a Susqueda, perquè no es contagiï d’aquest mal estat tan clàssic de la part baixa dels pantans.