Com inculcar al teu fill l’interès per la ciència

Escudero és el responsable del descobriment dels escutoides, una nova i icònica forma geomètrica tridimensional. La fita científica –gràcies a estudiar, precisament, les glàndules salivals de la mosca de la fruita– va aparèixer fins i tot al ‘New York Times’. ¿Té rellevància per combatre alguna malaltia? Ara mateix no, però la troballa és un pas de gegant per saber com es fan els òrgans.

Membre del Departament de Biologia Cel·lular de la Universitat de Sevilla i de l’Institut de Biomedicina de la mateixa ciutat, el científic acaba de publicar ‘Papá, ¿cómo se enroscan las caracolas?’ (editorial Crítica), un llibre il·lustrat per fomentar la curiositat científica en nens i nenes. Un còmic –amb dibuixos de Raquel Gru– perquè els més petits descobreixin que la ciència, les matemàtiques i la geometria són més a prop de la naturalesa del que creiem i perquè no tinguin por d’unes assignatures escolars amb una injusta mala fama.

La simetria, les tessel·lacions (les escames de les serps o la pell d’una pinya), els àtoms (que són a tot arreu i són complicats d’explicar fins i tot per a un científic), els colors (que no existeixen, sinó que són la interpretació que fa el nostre cervell de la llum que reflecteixen els objectes) i l’arc de Sant Martí (que no és un arc, sinó un anell complet) són alguns exemples científics que recorren les pàgines de ‘Papá, ¿cómo se enroscan las caracolas?’ Carregat d’humor, el llibre té per objectiu fer disfrutar a nens i nenes. Sobretot als que són curiosos.

Escudero sempre ha sigut un obsessionat dels patrons i les formes. De fet, el seu llibre és una manera de demostrar com la naturalesa és plena de geometria i matemàtiques, des dels préssecs fins a les ales d’una libèl·lula o els ruscos de les abelles. «Fer divertida la ciència hauria de ser un objectiu de la comunitat educativa», assegura. De fet, ell deu el seu perfil professional i científic a una de les seves professores. «Nieves era una dona singular que impartia biologia i que omplia les seves classes de preguntes. Em va transmetre l’excitació per allò desconegut. Gràcies a ella vaig pensar que jo podria ser una persona que donés solució als problemes», comenta el divulgador.

Escudero reconeix sense complexos que a l’institut va arribar a treure notes horribles (1 i 2 sobre 10) en alguns exàmens de matemàtiques. «Vaig agafar molta por de l’assignatura. Tant que, quan vaig entrar a la universitat, em vaig dedicar a estudiar molt. Al primer examen de matemàtiques vaig treure un 10. En canvi, vaig suspendre el de biologia», recorda amb humor.

Notícies relacionades

Els últims espeternecs de la borrasca Emilia encenen avisos per pluja i tempestes al litoral mediterrani

Joan Roig dimiteix com a alcalde d’Alcanar a ‘Salvados’: «Ens ve una cosa molt greu, molt greu»

Pare de tres fills, Escudero anima els futurs científics que siguin humils. «Un científic no ho pot saber tot. No és fàcil respondre als teus fills quan et pregunten què és un àtom. Jo els dic que els àtoms són una cosa molt, molt, molt petita però que està a tot arreu», explica.

‘Papá, ¿cómo se enroscan las caracolas?’ és un llibre que cal llegir fins al final, també l’apèndix, que inclou una llista de grans investigadors i, el més important, investigadores. Des del matemàtic britànic Alan Turing, el primer científic que va intuir que hi havia patrons matemàtics a la pell dels animals, fins a la científica espanyola Conchi Lillo, que estudia les malalties que causen degeneració del sistema visual.