"Tinc el rellotge biològic trencat"

Amb dades facilitades a EL PERIÓDICO pel Sindicat d’Infermeria SATSE, aproximadament el 70% dels infermers i les infermeres d’atenció especialitzada tenen establerta la feina per torns. La majoria fa un terç de la seva jornada anual en torn nocturn i gran part d’aquest personal només descansa un cap de setmana complet cada sis o vuit setmanes.

Tres nits al mes

Aquestes jornades comporten, segons estudis científics citats per SATSE, l’augment de determinades malalties. El sindicat cita un estudi publicat a l’American Journal of Preventive Medicine, portat a terme al llarg de 22 anys en 75.000 infermeres, que conclou que treballar per torns molt variables, que inclouen més de tres jornades nocturnes al mes, perjudica la salut. Indica, per exemple, que les infermeres que han passat entre 6 i 14 anys treballant en aquest tipus de torn tenen un 19% més de probabilitats de morir per malalties cardiovasculars.

El sindicat al·ludeix a un altre treball, del 2025, realitzat per experts de la Universitat de Manchester (Regne Unit), que determina que les dones que treballen en torns de nit tenen més probabilitats de patir asma moderada o greu en comparació amb aquelles que desenvolupen la jornada laboral durant el dia.

"Aquesta penosa realitat laboral és un dels arguments esgrimits per SATSE per reclamar al Govern des del 2021 la possibilitat d’accedir a la jubilació anticipada voluntària. Va ser una de les demandes en la negociació amb el Ministeri de Sanitat sobre el nou Estatut Marc del personal estatutari i, finalment, hem aconseguit que l’avantprojecte de llei inclogui aquest dret laboral", diuen.

Sobrecàrrega sostinguda

A l’hospital del Dani fan cicles curts i descansen molts dies més, detalla. Tot i així, admet que la majoria dels seus companys té problemes per dormir. Ell mateix dorm poques hores. Amb 55 anys, l’infermer té una rutina establerta: "L’horari és de 9 del vespre a les 7 del matí. Jo tinc la sort que visc a prop i puc anar-me’n a dormir aviat, però hi ha companys que, a més, hi han de sumar el desplaçament", assenyala.

Fa només uns dies, SATSE Catalunya tornava a posar sobre la taula la "necessitat urgent" de reduir la jornada del torn de nit dels professionals del SISCAT, davant la important diferència d’hores anuals que encara hi ha respecte al personal de l’Institut Català de la Salut (ICS). El sindicat autonòmic d’Infermeria parla d’"una sobrecàrrega sostinguda que té un impacte directe en la salut física i emocional de les infermeres, llevadores i fisioterapeutes".

"Jo intento no prendre res per dormir i fer exercici físic. Però és complicat adaptar-se als diferents horaris, sobretot perquè també intercales aquests canvis en els dies de descans", explica. En qualsevol cas, diu, ja s’ha acostumat al torn de nit, que prefereix al de tarda: "Fa cinc anys, vaig provar un any al quiròfan en torn de matí sense treballar caps de setmana i vaig demanar tornar a la nit perquè no m’hi vaig adaptar".

Admet, això sí, que el tràfec nocturn a urgències d’un hospital és constant. "Hi ha la creença que a la nit hi ha una activitat inferior, perquè hi ha menys afluència. Però, com que l’activitat del matí i de la tarda s’arrossega fins a la nit, pràcticament fins a les cinc de la matinada no deixes d’atendre pacients que han arribat durant el dia. Tenim un volum molt important i, sobretot, de gent molt gran".

Notícies relacionades

El 20% dels treballadors amb horari rotatiu prenen hipnòtics

El comitè de vaga pacta no entorpir l’arribada a les PAU

Poder conciliar

En el mateix torn de nit treballa la infermera Rocío Nuño des del 2017 a Urgències de l’Hospital de Valme, a Sevilla. "Ho porto cada cop pitjor. Cada dia em cal més temps per recuperar-me i em costa més. A més, treballo a Urgències, on no es para. Quan surto, la nit de l’endemà em costa agafar el son perquè, és clar, tinc el ritme circadiari totalment alterat. I fins i tot continuo cansada el segon dia després d’acabar el torn. A més del cansament, retinc molt líquid i tinc problemes circulatoris", descriu.