Un projecte europeu porta estacions meteorològiques a escoles de Barcelona

Unir l’estudi del canvi climàtic amb l’educació. És l’objectiu del projecte europeu I-Change, que ha triat Barcelona per instal·lar-hi un dels seus sis Living Labs a Europa (els altres són a Gènova, Amsterdam, Hasselt, Bolonya i Dublín). Amb la instal·lació d’una estació meteorològica, aquests laboratoris converteixen les escoles en petites universitats de física. El pla és que els alumnes –des de primària fins a batxillerat– quantifiquin ells mateixos els efectes de la crisi climàtica.

I per fer-ho, l’organització ha escollit els jesuïtes perquè fa anys que estan focalitzats en el medi ambient i perquè tenen escoles per tota la ciutat. De manera que els resultats que recopilin els alumnes de cinc centres seran d’especial interès quan es creuïn: no es registrarà la mateixa temperatura o humitat a Sarrià que al Clot, Gràcia, l’Eixample o el Poble-sec.

Carme Llasat, catedràtica de Física de la Universitat de Barcelona, lidera el projecte i opina que en un futur aquest tipus d’activitats s’haurien d’ampliar al conjunt de centres educatius: «Passar del llibre a la vivència és fonamental, és increïble perquè són ells els que manipulen l’estació, les dades amb què treballen són seves i de ningú més, per això estan tan compromesos». Però de moment han començat pel principi.

Sorpresa al parc Güell

L’escena, un matí qualsevol, és la següent. Alumnes de primer d’ESO dels Jesuïtes Gràcia pugen a la terrassa i agafen dades a través de l’estació meteorològica que els acaben d’instal·lar. L’Álex, el seu professor de Tecnologia, els ajuda amb els mesuraments i després, ja a classe, bolquen els nombres als ordinadors. Quan els analitzen, arriba la sorpresa: a la part de l’escola que dona al parc Güell, la contaminació és molt pitjor del que imaginaven tractant-se d’un espai verd.

Aquestes últimes setmanes, amb un temps més assolellat, visiten la ciutat més turistes, cosa que equival a més motos, més taxis i més autocars que paren davant del parc amb el motor encès. I això es percep no només en el soroll, sinó també en la quantitat de partícules en suspensió que detecten aquests sensors.

A l’hora del sopar, ja a les seves cases, els alumnes adverteixen els pares que l’entorn escolar està sorprenentment contaminat, tant a la part limítrofa amb travessera de Gràcia com a la del parc Güell. Laura Ceraldi, responsable de projectes mediambientals del centre, lloa aquesta reacció: «És just el que busquem: que després d’al·lucinar amb el que descobreixen, ho expliquin a les seves famílies i que serveixi per tenir una societat més conscienciada».

Hivern sufocant

L’apliquen en les classes de mates, de tecnologia o directament en els seus projectes transversals. En el batxillerat científic, per exemple, analitzen l’impacte del turisme o la freqüència de cotxes sobre la contaminació. Altres cursos, en canvi, se centren en les temperatures extremes: no és el mateix que et diguin que aquest és un dels hiverns més calorosos dels últims anys que pujar a mesurar la temperatura cada dia, anotar-la, fer-ne l’estadística i comprovar-ho de primera mà.

De cara a l’estiu, en aquests temps de sequera i poques pluges, donen per fet que les onades de calor o les temperatures més altes del normal al maig quedaran recollides en la base de dades de l’escola, igual que les ja típiques entrades de pols en suspensió provinent del Sàhara.

Notícies relacionades

Incendi a les aigües del Mediterrani: «Hi ha paisatges marins que han quedat calcinats»

¿Quines conseqüències tindria el desglaç de l’Antàrtida i Groenlàndia?

Tant Carme Llasat com Laura Ceraldi tenen clar que si en algun col·lectiu s’han de centrar aquest tipus de projectes de desenvolupament sostenible és en els nens i adolescents: «Ells són els que s’hauran d’enfrontar a les conseqüències de l’emergència climàtica, i només et pots sensibilitzar si ho tens a l’abast, si ho toques». Al cap i a la fi, l’escola és on passen més temps, i si a més el que aprenen allà ho traslladen a les famílies, «millor encara», opinen les impulsores.

Si tot va bé, aquests alumnes, quan acabi el curs, seran més conscients de l’augment de les temperatures. També tindran una mica més al cap les diferències que hi ha entre viure en un carrer ple de cotxes o en un que es troba prop d’un parc. I en el millor dels casos, a part de canviar d’hàbits, es comprometran amb la cura de la seva casa comuna: un planeta cada vegada més malalt.