Enquesta a 70.000 alumnes

La inseguretat a les escoles d’Anglaterra fomenta l’absentisme escolar

  • Un de cada deu alumnes afirma haver faltat a classe per por dels seus companys

La inseguretat a les escoles d’Anglaterra fomenta l’absentisme escolar

123RF

3
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Anar a l’escola cada dia és de vegades un trauma. Sentir-se assetjat o exclòs pot fer de l’escola un lloc indesitjat i fins i tot temible. Un de cada 10 alumnes a Anglaterra afirma haver-se absentat de classe perquè no se sentia segur al centre escolar. Aquesta sensació és més aguda entre els estudiants homosexuals, bisexuals o amb identitats de gènere diferents de les de sexe masculí o femení. D’aquests últims, només el 48% se sent segur. Tot això queda recollit en un estudi publicat aquesta setmana després d’haver entrevistat 70.000 nois i noies amb edats compreses entre els 7 i els 18 anys.

D’acord amb els mateixos estudiants, els llocs més amenaçadors de l’escola són els passadissos i els patis. La sensació d’inseguretat està provocada majoritàriament pel comportament d’altres companys, si bé un 13% assenyala com a origen de la seva inquietud els professors. La inseguretat augmenta amb l’edat i el pas de la infantesa a l’adolescència. El 85% dels alumnes entre 7 i 11 anys diuen que se senten segurs, però aquest percentatge va caient (76%) quan passen a la secundària amb 12 anys i es redueix encara més, fins al 60%, entre els que tenen entre 13 i 18 anys. La majoria prefereix no parlar dels seus temors. Només el 25% els ha posat en coneixement d’algun adult a l’escola, però alguns dels que ho van fer van haver d’insistir diverses vegades per ser escoltats.

Els alumnes diuen que se senten més segurs al ciberespai, 88%, que a l’escola (75%).  Però l’informe detecta que estan menys alerta dels perills que poden córrer quan es connecten a internet i a les xarxes socials.

Perill de no tornar a classe 

Els nois i noies que comencen a saltar-se classes i a no anar a l’escola perquè no se senten segurs «corren el perill de desenganxar-se completament» del sistema educatiu», adverteix Rachel de Souza, la Comissària a Anglaterra per als Nens (Children’s Commissioner for England). L’estudi portat a terme pels especialistes en educació Edurio i The Key mostra «una cosa increïblement important: perquè una escola proporcioni el suport adequat ha de ser percebuda com a segura pels nens».

Souza considera que els resultats «són tranquil·litzadors i preocupants» alhora. Celebra d’una banda que la gran majoria dels estudiants gaudeixin de seguretat, però alhora revela la necessitat que els responsables escolars «entenguin quins factors fan que els nens se sentin insegurs i vegin què s’hi pot fer. Volem que cada alumne, cada pare o cada membre del personal parli dels temors que senti a la seva escola i s’hi pugui posar remei ràpidament i eficaçment».

 Anglaterra, un dels líders en el rànquing d’abusos

Els resultats coincideixen amb l’estudi global realitzat el 2019 per l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics). Entre més de 40 països industrialitzats, Anglaterra va resultar ser un dels pitjors pel que fa a assetjament escolar entre els estudiants de secundària. Gairebé 3 de cada 10 caps d’estudi (un 30%) van reconèixer haver tingut incidents d’aquest tipus entre els seus alumnes almenys setmanalment, comparat amb una mitjana del 14% entre els països analitzats. Això col·loca Anglaterra en el quart lloc en el rànquing de més nombre d’abusos. Les xifres són encara pitjors en l’assetjament ‘online’. Andreas Scheleicher, director d’investigació a l’àrea d’educació de l’OCDE, va remarcar la urgència absoluta d’afrontar aquest problema en augment. «No crec que les escoles angleses i el sistema escolar tinguin una política sobre això», va afirmar al presentar els resultats.

 Menys ensenyants i greus agressions

Notícies relacionades

L’informe va apuntar també l’escassetat significativa de professors a Anglaterra. El nombre de professionals està «per sota» del d’altres països desenvolupats i són els que treballen més hores. Els docents pateixen, a més, nivells d’intimidació i agressions per part dels alumnes més elevats que a molts altres països del mateix estatus socioeconòmic.

En un treball realitzat per la Universitat de Roehampton, professors i ajudants van comptar haver rebut puntades de peu, cops de puny, mossegades, escopinades i haver acabat amb talls, ulls de vellut, algun lligament o algun dit trencat.  Els afectats van descriure també el cost mental de tals agressions, que en molts casos es tradueix en ansietat, estrès o depressió, que comporta baixes mèdiques o la jubilació anticipada.