La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio
Colbert i Trump: no ens hem de rendir
Stephen Colbert és una de les grans estrelles de la televisió americana, un presentador que ha dominat durant dècades la sàtira política i ha aconseguit milions de seguidors als Estats Units.
El seu programa ha estat cancel·lat de manera fulminant per la seva cadena, CBS. L'excusa oficial de la decisió és financera. Però ja fa temps Trump deia que els humoristes no tenien talent i havien d'anar marxant. A això… cal afegir-hi que, només dos dies abans, Colbert havia denunciat en directe que la seva cadena havia pagat setze milions de dòlars a Donald Trump. Un pagament fet just abans que la cadena necessités el permís de la Casa Blanca per tancar una fusió empresarial.
Colbert va dir que semblava un suborn. I mentrestant, avui Trump celebra l'acomiadament obertament a les xarxes socials. Aixi doncs, el programa de Stephen Colbert s’ha acabat amb l’ombra de Trump sobrevolant la decisió. Els mitjans d’arreu del món s’hi han fixat. És una observació pertinent, i que no es limita als Estats Units.
La llibertat de premsa està amenaçada arreu del món. La independència del periodisme és fonamental per a una democràcia sana, i situacions com la de Colbert ens interpel·len.
On queda la línia entre els mitjans de comunicació i el poder polític? El nostre paper no és donar lliçons magistrals. La feina del periodista no és adoctrinar, però sí que hem de plantar cara als que volen dominar el relat per la força bruta. Buscar les claus d'interpretació, arrelats sempre en la realitat.
El periodisme ben fet és el que genera més preguntes que no pas respostes, el que desconfia de les veritats absolutes. Aquest equilibri és difícil, però és la clau del periodisme: Ni dòcil, ni ideològic, ni alliçonador. Perquè el periodisme també pot convertir-se en una altra cosa, en un succedani.
Notícies relacionadesA Espanya, i a Catalunya, hem vist molts activistes que es disfressen de periodistes. Propagandistes de tots colors, amb molt poc respecte per la veritat. És un signe dels nostres temps. Avui dia és molt més fàcil ser un agitador de l'estil de Vito Quiles, generar fang sempre serà més rendible que generar preguntes i context. Seguir al peu de la lletra l’argumentari oficial és l’opció més senzilla.
Els mitjans de comunicació no ens podem rendir a aquesta inèrcia, i molt especialment els mitjans públics. Tenim l'obligació moral d'apuntar ben amunt, contra tot tipus d’autoritarisme que vulgui controlar el pensament i les paraules. Que als Estats Units mani més la pressió d’un president és una mala notícia. Però, això sí... ens empeny, a casa nostra, a continuar fent-nos sempre les preguntes incòmodes. A portar convidats incòmodes. Fidels al periodisme… i fidels a la veritat. D’una realitat complexa, diversa i plena de desafiaments socials.
