Dia internacional contra el ‘bullying’

La plaga del ‘ciberbullying’: el 15% dels escolars pateix assetjament a les xarxes socials

La plaga del ‘ciberbullying’: el 15% dels escolars pateix assetjament a les xarxes socials

Elisenda Pons

  • La meitat dels alumnes i alumnes de 5 a 18 anys tenen perfil propi en aplicacions digitals, segons un nou estudi

  • Brian Giner, víctima de ‘bullying’ durant la primària i secundària, es converteix als seus 23 anys en un divulgador ‘online’ contra la fustigació escolar

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Insults, burles, agressions i assetjament psicològic. No només en l’espai físic –l’escola i l’institut–, també en el digital. Els telèfons mòbils, les aplicacions, els serveis de missatgeria i les xarxes socials eleven a l’enèsima potència el malson del ‘bullying’. La plaga és de tal calibre que el 15% dels alumnes i alumnes de tot Espanya de 5 a 18 anys afirmen que han patit burles a les xarxes socials, segons l’últim informe de la plataforma Educar és Tot i la marca Totto amb motiu del dia internacional contra l’assetjament escolar, que se celebra el primer dijous de novembre.

L’estudi destaca que un de cada cinc nens i nenes admet que ha patit ‘bullying’ en el seu centre educatiu. El 10% de les víctimes especifiquen que el seu infern es va deure al ‘ciberbullying’, que fa mal –més si és possible– que el presencial. Segons la fundació Anar, el 24,4% dels alumnes reconeix que ha pogut participar sense adonar-se’n en una situació de ‘bullying’ o ‘ciberbullying’».

Una pista per a pares i mares: si els fills no volen anar a l’escola, contesten malament, són apàtics o no desitgen connectar-se al seu mòbil poden ser símptomes d’estar patint algun tipus d’humiliació digital.

L’estrella del ‘ciberbullying’ és el mòbil. Vuit de cada deu pares i mares expliquen que els telèfons –i els continguts violents no apropiats que es veuen a les pantalles– potencien l’assetjament escolar. Tres de cada deu pares no estan pendents del que els seus fills i filles veuen a les pantalles. El 40% dels progenitors no té control dels pares i el 64% admet que els seus fills van al centre educatiu amb el seu mòbil.

El temps que els menors passen davant del mòbil és alarmant: més de sis hores entre setmana i gairebé nou el cap de setmana. Incloent-hi les hores d’estudi davant d’una pantalla. A més, cal remarcar que el segment de població inclou des dels 5 anys als 18, un ventall important. La meitat dels menors enquestats (51%) té perfil a les xarxes socials, amb TikTok i Instagram al capdavant, seguits en menor mesura per Youtube, Facebook i Twitter.

«El ‘bullying’ no para perquè ara es porta ara al mòbil»

Brian Giner, víctima i divulgador contra l’assetjament

Les xarxes socials, efectivament, van ser l’infern de Brian Giner (Barcelona, 1999). El brutal assetjament a què va ser sotmès durant tota la primària i secundària en centres d’educació pública a Catalunya (es va canviar en tres ocasions) es va multiplicar a causa de la digitalització. «S’expandeix tot. És una manera molt ràpida de fer mal», explica el jove, que avui, als seus 23 anys, ha aconseguit revertir la situació. 

Giner utilitza les xarxes socials, aquestes que li van destrossar en la seva infància, per erigir-se en divulgador ‘antibullying’. Apassionat de la ràdio i creador de continguts a internet, el jove ha convertit el seu perfil d’Instagram en un altaveu de la lluita contra l’assetjament a les aules. 

24 hores al dia

Les humiliacions el perseguien les 24 hores al dia de la mà dels mòbils i les xarxes socials. «El ‘bullying’ no para perquè ara es porta al mòbil», lamenta. Autor del llibre ‘Golpeado pero no derrotado’, Giner exigeix que d’una vegada per totes les escoles deixin de llançar l’argument de «són coses de nens» per aturar un problema que deixa seqüeles psicològiques en l’etapa adulta, on s’arrosseguen injustos estigmes. Així mira d’explicar-ho cada vegada que, acompanyat pels Mossos d’Esquadra, imparteix conferències en escoles catalanes.

‘'Golpeado pero no derrotado’ (Punto rojo) és la manera que té de dir-los a tots els xavals que si ell va poder sortir de l’infern, ells i elles també. El primer pas és que les escoles i els instituts facin un pas endavant i assumeixin el que fins ara no volen assumir: que hi ha la violència als seus centres. «Les direccions escolars fugen de la mala fama i la mala imatge. Per això, no admeten que existeix un problema», es queixa.

L’estudi d’‘Educar és Tot’ confirma les declaracions de Giner. El 70% dels pares i mares consideren que les escoles i els instituts no estan preparats per afrontar el ‘bullying’. Mentrestant, un 30% dels docents admeten que no tenen prou formació per resoldre aquest tipus de conflictes. Els progenitors estan convençuts (un 70%) que les direccions escolars oculten els casos d’assetjament. Aquest percentatge es redueix al 45% si es pregunta als docents. Només tres de cada 10 nens o nenes que han patit assetjament escolar admeten que han rebut suport per part de l’escola o institut.

Estrabisme i sobrepès

Els companys de Giner van utilitzar el seu estrabisme i el seu sobrepès per posar-lo a la diana. L’estudi ‘L’opinió dels estudiants’, el quart realitzat per la Fundació ANAR i Mutua Madrileña i publicat al setembre, ja va revelar que en més de la meitat de casos d’assetjament escolar opera l’aspecte físic de la víctima. Els assetjadors van anul·lar Giner. «Em vaig arribar a creure tots els insults. Em sentia molt petit, no sabia com sortir cap endavant. Et convences que no serveixes per a res», recorda.

A Giner li donaven pallisses amb freqüència. El van intentar tirar per les escales i li van donar bufetades al lavabo de l’escola. «Vaig intentar demanar ajuda i em van dir xivato. Un dels responsables de l’escola en la qual estudiava em va dir que tornés els cops», explica.

Notícies relacionades

Malgrat l’infern que va patir, Giner està convençut que els botxins «no són monstres» sinó que són xavals i xavales que es limiten a repetir situacions violentes que viuen a les seves pròpies cases. «L’educació es dona a les escoles, però també a casa», repeteix.

Quan es troba algun dels seus assetjadors pel carrer, Giner reviu la seva dura infància. Alguns li demanen perdó i d’altres li giren la cara.