Les famílies gasten 1.700 milions a l’any en classes particulars per als seus fills

Gairebé la meitat dels nens i nenes en edat escolar acudeixen, en algun moment de l’any acadèmic, a classes particulars fora del seu centre. Ho fan per ampliar, perfeccionar, reforçar o recuperar coneixements. Els idiomes –anglès i d’altres– són la prioritat número u de la despesa de les famílies en aquesta educació no reglada, un sector que està començant a ser gegant. Tant que els experts el qualifiquen d’«educació a l’ombra». Així ho explica l’últim informe d’EsadeEcPol (Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE), que completa el primer –publicat fa ara un any– i que deixa clar que aquesta educació no reglada –tant de matèries curriculars com idiomes i ensenyaments artístics (bàsicament, música)– està implantada en totes les etapes educatives: infantil, primària, ESO i batxillerat. La demanda és especialment en les dues últimes.

L’última Enquesta de Despesa de Llars en Educació (2019-20) indica que, a Espanya, la despesa total en classes particulars –tant dels xavals que van a la pública com a la concertada i la privada– va ascendir a 1.700 milions d’euros, amb una xifra bastant superior a la contemplada inicialment (850 milions). La xifra global d’escolars que acudeix a aquesta educació addicional és del 47%, un percentatge molt similar tant en els centres públics com en els concertats (46,5% els primers i 50% els segons).

Diferències per poder adquisitiu

Les classes particulars no són cosa de tres o quatre famílies, sinó que estan bastant esteses en tots els segments de la població. ¿Significa això que les famílies espanyoles desconfien de l’escola? No. Per donar una resposta, Ángel Martínez, economista i investigador d’ESADE i coautor de l’estudi, convida a diferenciar entre les llars amb més poder adquisitiu i les que tenen una menor capacitat econòmica. En les primeres, l’objectiu de contractar classes particulars és oferir als seus fills i filles avantatges competitius que puguin assegurar l’accés a institucions d’elit, des de preescolar fins a la universitat. És una formació afegida perquè els seus fills i filles tinguin èxit laboral (i econòmic) en el futur. En el cas de les famílies amb menor capacitat adquisitiva el ‘boom’ de les particulars s’explica per l’afany que els seus fills i filles no es quedin enrere i no repeteixin curs. El seu objectiu no és tant triomfar i destacar sinó «recuperar i posar remei». 

L’investigador d’ESADE explica que les classes particulars –no s’han de confondre amb les extraescolars que s’imparteixen en el mateix centre educatiu en què està matriculat l’alumne– estan vivint un auge. «En els últims 15 anys, han passat de ser una cosa residual a estar molt present entre les famílies», explica l’autor de l’estudi. ¿Corre el risc Espanya que l’‘educació a l’ombra’ arribi a menjar-se l’educació reglada que s’imparteix en l’escoles? «Per ara no, però si continua aquesta tendència caldrà veure-ho», conclou.

Espanya encara està lluny de tenir les xifres de la Xina, país on el sistema educatiu té un fortíssim component de competitivitat i en el qual gairebé el 90% dels estudiants acudeix a algun tipus de classes particulars. La puixança d’aquesta indústria –sobretot, tutories ‘online’– és de tal calibre que el Govern ja ha posat límit i ha mostrant la seva intenció de regular el sector, que va començar a ser un gegant ja abans de la pandèmia, amb l’enorme impuls de les ‘apps’ educatives.

Inici a infantil

Crida l’atenció que, a Espanya, l’‘educació a l’ombra’ comença en el segon cicle d’infantil, una etapa educativa que ni tan sols és obligatòria. El 30% dels nens i les nenes d’aquesta edat (amb cinc punts percentuals més a la concertada que a la pública) acudeixen a classes particulars. A primària, el percentatge augmenta fins al 45% a les dues xarxes mentre que a ESO i batxillerat es dispara a un 63% i un 74% respectivament a la xarxa concertada mentre que en la pública ho fa fins al 51% i el 56%. «Són xifres –insisteixen els autors– que s’acosten ja a les dels països asiàtics que fins ara vèiem molt llunyanes».

L’’educació a l’ombra’ implica una despesa total mitjana i afegida de 270 euros per curs i estudiant, xifra que va augmentant al llarg de la vida escolar. En el segon cicle d’infantil és de 117 euros. A primària puja a 223 euros. A ESO, a 358 euros. I a batxillerat, a 420 euros.

Per autonomies

Notícies relacionades

El retrocés en matemàtiques i anglès també va per barris

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

L’estudi d’ESADE especifica que si bé la mitjana dels escolars que acudeixen a classes particulars és del 47%, existeixen diferències entre autonomies. Euskadi està al capdavant (56% d’alumnes), seguit del País Valencià (51%) i Castella i Lleó (51%). Catalunya també està, tot i que lleugerament, per sobre de la mitjana (48%). A la cua se situen Castella-la Manxa (36%) i Madrid (41%). Tanmateix, Madrid, seguida de Catalunya, és el territori on més despesa es registra: 350 euros per estudiant. «Aquest resultat, aparentment contradictori, s’entén perquè la despesa està desigualment distribuïda, amb una minoria d’alumnes concentrant gran part de la despesa», explica el coautor.

Després d’analitzar les dades, EsadeEcPol reclama dues mesures a les autoritats educatives i administratives. La primera, mesurar al detall i amb més freqüència l’impacte de les classes particulars per tenir una radiografia molt més exhaustiva. I segona, reforçar les classes de suport i les tutories que ofereixen les escoles per ser una alternativa pública a un sector privat imparable.