El 20% dels titulats a FP concilien feina i nous estudis

L’estudi Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2024, elaborat pel Departament d’Educació i Formació Professional i el Consell de Cambres de Catalunya, i presentat ahir per la consellera Esther Niubó; el president del Consell de Cambres, Josep Santacreu; el director general de Formació Professional, Ricard Coma, i la directora gerent del Consell de Cambres, Carme Martinell, conclou que els estudis amb més inserció laboral són els de Fusta, moble i suro: un 67,79% dels graduats deien que estaven treballant nou mesos després de graduar-se (un 45,76% sol treballant i un 22,03% estudien i treballen).

La segona família en què més estudiants responien que estaven treballant són els graus esportius (treballen un 67,41%, dels quals un 34,49% només treballen i un 30,92% estudien i treballen) i, en tercer lloc hi ha la formació en Instal·lació i manteniment, amb una inserció d’un 66,8% (dels quals un 48,25% només treballen i un 18,55% estudien i treballen).

Entre els que afirmen treballar de manera exclusiva, les famílies professionals amb més inserció són les d’Indústries extractives (62,07%), Química (53,2%) i Energia i aigua (49.1%).

A la cua –els estudis en què menys graduats responen que estan treballant nou mesos després de graduar-se– són els Programes de formació i inserció (PFI) –només un 17% treballa exclusivament i un 5,17% estudia i treballa– i Arts gràfiques (un 22,42% sol treballa i un 17,49% estudia i treballa).

En dades globals, l’informe reflecteix que la inserció laboral de les persones graduades a FP es consolida en un 54,44% (dada que inclou l’alumnat que treballa i el que compagina estudis i feina).

El percentatge d’alumnat que, nou mesos després de graduar-se –moment en què es fa l’enquesta– declara que està buscant feina ha disminuït de l’11,57% al 10,96%, i el percentatge de continuïtat formativa (sumant els que continuen estudiant i els que compaginen estudis i feina) arriba al 54,8%.

Integració "gradual"

Una dada rellevant de l’informe és que el 34,24% dels graduats d’FP treballen exclusivament, mentre que un 20,20% compaginen els estudis amb la feina. Una combinació d’estudis i ocupació que des de la Conselleria d’Educació consideren "especialment rellevant", ja que, remarquen, "mostra una tendència creixent a mesura que més estudiants opten per integrar-se gradualment al mercat laboral, aprofitant l’experiència pràctica que pot oferir l’FP". "El 20,20% que compatibilitza feina i estudis indica una adaptació i un canvi en la manera com els joves afronten la transició entre l’àmbit acadèmic i el laboral", destaquen.

L’informe atribueix aquesta tendència a compaginar feina i estudis en primer lloc, a la modalitat dual, "que permet als estudiants tenir un contracte laboral en l’empresa mentre continuen els seus estudis". "S’ha demostrat que és una eina molt eficaç per millorar l’ocupabilitat dels graduats", apunten afegint que els estudiants que participen en programes de formació dual tenen més probabilitats d’integrar-se directament al mercat laboral, ja que les empreses valoren l’experiència adquirida durant les pràctiques. A més, afegeixen, "aquest model fomenta la connexió entre els coneixements adquirits a les aules i les habilitats necessàries en els llocs de treball".

"Plataforma flexible"

La consellera Niubó va celebrar les dades de l’informe i va assegurar que les xifres "ens parlen d’un sistema que ofereix una plataforma flexible per seguir formant-se".

L’informe alerta que les oportunitats no es distribueixen de manera uniforme i apunta que les desigualtats territorials i sectorials continuen sent un repte, ja que les àrees metropolitanes concentren més oportunitats laborals per a titulats a FP, gràcies al fet que hi ha més densitat empresarial i també més diversitat de sectors. En canvi, en zones rurals o amb una activitat industrial més limitada, l’impacte positiu de l’FP sobre l’ocupació juvenil és més reduït, cosa que posa de manifest "la necessitat de reforçar l’oferta formativa i enfortir les connexions entre el teixit empresarial i els centres educatius a tot el territori", van coincidir els ponents.

La importància de les pràctiques

Les dades mostren que l’empresa de pràctiques ha sigut una de les vies principals per trobar feina, amb percentatges que se situen entre el 23% i el 29% al llarg dels anys. L’any 2024, aquest percentatge és del 24,41%, i és la via més utilitzada pels graduats de grau mitjà. La xarxa personal, al llarg dels anys, presenta uns percentatges que oscil·len entre el 18% i el 26%, i el 2024 el percentatge se situa en el 23,13%, cosa que destaca la importància de les connexions personals en la recerca d’ocupació per als graduats de grau mitjà.

Notícies relacionades

Un test detecta els pacients amb cirurgia de còlon que recauran

Catalunya injectarà aquest any 700 milions contra la pobresa infantil

Martinell, per la seva banda, va destacar que 46.117 empreses han acollit alumnat en pràctiques. Cal destacar que les grans i mitjanes empreses representen només el 18% de les que ofereixen pràctiques (11,35% la mitjana i un 7% la gran empresa), mentre que la microempresa representa un 23,28%.

Com a reptes del sistema, hi ha unanimitat entre els impulsors de l’enquesta en la necessitat d’una millor planificació de l’oferta "adaptant-la a les necessitats del mercat", per evitar que les empreses es trobin que no poden cobrir llocs de treball.