La falta de seguretat jurídica de la ‘llei trans’ divideix el TC

Els dubtes relatius a la seguretat jurídica de determinats aspectes de la llei trans, com és tot el que està vinculat al règim de modificació en el Registre Civil de la menció relativa al sexe de les persones, van causar una forta divisió en el sector progressista del Tribunal Constitucional, fet que va obligar a retirar la ponència presentada l’abril passat pel magistrat i exministre de Justícia Juan Carlos Campo, que validava aquest i altres punts conflictius de la norma. L’assumpte va quedar en "repòs" –segons la terminologia utilitzada per alguns dels magistrats consultats– en nom de la recerca de consens en la resposta que s’ha de donar al recurs del PP.

L’impàs en el tribunal de garanties cobra importància d’acord amb la realitat, i un exemple són els intents del Departament d’Interior de Catalunya per frenar canvis de sexe que poden ser fraudulents en el cos de Bombers.

Quant al debat en el si del Tribunal Constitucional, parts del sector progressista van mostrar la seva discrepància amb el que va assenyalar Campo en relació amb les modificacions en el Registre, ja que en la ponència es deia expressament que la norma impulsada per la que va ser al seu dia ministra d’Igualtat, Irene Montero, "no desatén les exigències de certesa i previsibilitat", associades al principi de seguretat jurídica.

Per a un ampli sector del Constitucional, no obstant, és "fonamental" tornar a valorar aquest assumpte en profunditat, ja que, si s’hi trobés falta de seguretat jurídica, tindria lloc la declaració d’inconstitucionalitat de la norma, és a dir, l’anul·lació d’aquesta part de la llei, que és la que sustenta precisament els canvis de sexe com els que es qüestionen en els bombers catalans.

Conductes fraudulentes

Altres fonts de l’òrgan de garanties confirmen que la seguretat jurídica és pedra de toc en el debat encara pendent, però afegeixen que els possibles fraus només van ser introduïts en el debat que es va desenvolupar fa dues setmanes de manera tangencial i que a més no haurien de ser cosa del Tribunal Constitucional. Afegeixen que totes les lleis corren el risc de donar lloc a conductes fraudulentes, però que per perseguir-les ja existeix el dret administratiu i, en últim terme, la sanció penal.

Notícies relacionades

Javier Albares, metge: «L’ús excessiu de pantalles pot provocar símptomes que portin diagnòstics equivocats de TDAH»

El Govern central ultima un acord amb les Canàries per acollir els menors refugiats

El debat encara pendent en el Constitucional se centra en el que assenyala en el seu recurs el PP, que qüestiona que el règim de modificació registral de la menció relativa al sexe de les persones estigui basat en una mera manifestació de la disconformitat amb el sexe inscrit de qui sol·licita aquesta rectificació. Segons el recurs, a més de vulnerar la seguretat jurídica, també afecta el mandat constitucional de promoure les condicions per a la igualtat real i efectiva de les dones, el dret a la intimitat personal i el principi de legalitat penal.

Es qüestiona, en suma, que la llei permeti la rectificació del sexe en el Registre Civil sense condicionar aquesta possibilitat a la concurrència de cap requisit. L’"amplitud" de la llei, segons assenyalen a aquest diari membres de la judicatura, com ara Fernando Portillo, portaveu del Fòrum Judicial Independent, fa innecessaris altres requisits com podrien ser l’estabilitat en la situació de transsexualitat.