Catalunya adopta 312 mesures per facilitar l’adaptació al canvi climàtic

El Govern aprovarà previsiblement dimarts vinent en el Consell Executiu la nova estratègia de Catalunya per adaptar-se al canvi climàtic; un pla amb vista al 2030 que inclou un total de 312 mesures i que presenta diverses novetats respecte al pla vigent fins ara, l’ESCACC20. En primer lloc, el nou ESCACC30 haurà de quedar integrat en tots els departaments de la Generalitat, i, per tant, les seves mesures quedaran recollides en la planificació i programació de les conselleries. A més, per primera vegada, s’incorporen dos aspectes transversals que no preveia l’anterior pla: la vulnerabilitat social i la vulnerabilitat territorial. L’objectiu és que aquests dos punts siguin tinguts en compte a l’hora de prioritzar el desplegament de les mesures. El Govern considera que el canvi climàtic afecta de manera diferent els ciutadans segons on viuen i les seves condicions socials, i que això és un factor que s’ha de tenir en compte.

El full de ruta, que compleix amb la llei catalana de canvi climàtic que va entrar en vigor el 2017, l’ha presentat aquest divendres la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, al costat del Pont del Petroli de Badalona, una estructura emblemàtica de la ciutat que va quedar afectada pel temporal ‘Gloria’, el gener del 2020, un dels fenòmens meteorològics extrems que, segons alerten els experts, seran cada cop més freqüents.

Les 312 mesures estan dirigides a protegir sistemes naturals (76), àmbits socioeconòmics (187) i els territoris (49). Per sistemes naturals s’entenen biodiversitat, aigua, boscos i silvicultura, ecosistemes i pesca. Als àmbits socioeconòmics que actualment incloïa l’ESCACC20 (agricultura i ramaderia, energia, indústria, serveis i comerç, infraestructures de mobilitat, investigació i formació, salut, turisme, urbanisme i vivenda), s’afegeixen el sector de les assegurances i el financer, els riscos naturals i la protecció civil. I el concepte de territori inclou l’impacte del clima a la muntanya, el litoral i l’interior de Catalunya.

Entre aquestes mesures, figuren, per exemple, l’elaboració d’una cartografia de risc del litoral, que identificarà edificis o empreses que poden quedar afectats per l’augment del nivell del mar. O, en l’àmbit de les assegurances, s’abordarà la possibilitat de crear una assegurança pública per fer front a les pèrdues que al camp causen els temporals, calamarsades o altres fenòmens extrems, segons ha explicat la directora general de la conselleria, Mireia Boya, que també ha al·ludit a la necessitat de crear plans de protecció civil específics de cara a fenòmens climàtics extrems, com onades de calor, per als col·lectius vulnerables.

«No podem esperar»

«És la nostra responsabilitat com Administració pública preveure els efectes que l’emergència climàtica ja té i tindrà en el dia a dia dels ciutadans i les empreses», ha remarcat Jordà. «Per això hem de posar a disposició de tothom les eines per pal·liar els possibles efectes negatius que els puguin afectar», ha afegit la consellera, que ha assegurat que aquestes mesures han d’estar disponibles «ara, no demà». «La clau està en avançar-nos. No podem esperar que els efectes irreversibles arribin per començar a actuar», ha reblat.

Notícies relacionades

Què significa que la capa d’ozó s’està recuperant i què implica per al planeta

La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho

Jordà ha assegurat que «a partir d’ara, les polítiques de desenvolupament social, econòmic i territorial que s’impulsaran a Catalunya estaran sempre supeditades a la conservació dels sistemes naturals». «Continuarem fent noves infraestructures de país per impulsar el creixement econòmic, però a partir d’ara haurem de ser capaços de fer-ho d’una manera diferent», ha afegit. Amb aquest objectiu, les polítiques públiques d’adaptació al canvi climàtic hauran de preveure, necessàriament, la simbiosi entre conurbacions de la costa amb l’interior de Catalunya que subministra als primers aigua, energia, aliments, oci, cultura i altres serveis.

L’execució de bona part d’aquest pla es portarà a terme amb capital del Fons Climàtic, contemplat en la llei catalana. Recentment s’han anunciat 80 milions d’euros d’ajudes perquè els municipis combatin el canvi climàtic, o 15 en subvencions a empreses en cooperació amb ACCIÓ.