Què significa que la capa d’ozó s’està recuperant i què implica per al planeta

Comencem pel principi. Per entendre què és aquest fenomen hem de viatjar fins a l’estratosfera, a entre 15 i 50 quilòmetres de la superfície terrestre, on es concentra la capa d’ozó del planeta. Aquest escut funciona com una espècie de filtre per frenar la radiació ultraviolada emesa pel sol. En cas que no hi fos, el planeta s’escalfaria més ràpid i els rajos de sol causarien més danys en la salut de les persones i dels ecosistemes.

A la dècada dels 70 es va descobrir que aquesta capa s’estava debilitant. D’una banda, es va observar que la mida (i la fortalesa) d’aquest escut estava minvant. I d’altra banda, segons va alertar un estudi publicat el 1985, es va descobrir que just a sobre de l’Antàrtida, al pol Sud del planeta, s’havia obert un enorme forat (al pol Nord també es va descobrir un fenomen semblant però d’una magnitud inferior).

Perquè es facin una idea de la magnitud d’aquestes bretxes, el 2022 es va calcular que el forat d’ozó de l’Antàrtida mesurava uns 26,4 milions de quilòmetres quadrats. Segons mostren els registres, aquest fenomen és cíclic. Cada any, a partir del mes de setembre, la capa d’ozó s’aprima i el forat creix. A la primavera arriba al seu màxim. I al llarg de l’estiu següent es recupera. Fins que al setembre torna a començar. Aquest fenomen es va monitoritzant a través d’una xarxa internacional de satèl·lits (i uns curiosos estudis anuals amb globus sonda).

Culpables de la capa d’ozó

El forat de la capa d’ozó és fruit directe de l’ús d’alguns compostos químics com els utilitzats, per exemple, per fabricar aerosols, condicionadors i productes d’un sol ús. Aquestes substàncies, derivades de l’activitat humana, tenen un efecte directe sobre la presència de l’ozó a l’atmosfera. Com més s’utilitzin, més gran és l’impacte sobre el medi. Sobretot perquè, segons apunten diversos estudis, la vida mitjana d’aquests compostos és de gairebé 100 anys.

Per intentar frenar l’avanç d’aquest fenomen, als anys 90 els països van traçar el conegut com a Protocol de Mont-real per endurir la legislació sobre aquest tipus de productes. Concretament, es va pactar «reduir el consum i producció de clorofluorocarburs (CFC)». A partir de llavors es va eliminar progressivament l’ús d’aquests compostos en la fabricació d'esprais, aires condicionats i tota mena de materials.

Tots aquests esforços han aconseguit revertir, parcialment, la magnitud del forat de la capa d’ozó. Segons apunta l’últim informe de les Nacions Unides, si seguim amb les mesures actuals el 2045 es tancarà el forat de l’Àrtic; el 2066, el de l’Antàrtida, i el 2040, el de la resta del món. Això sí, només si no hi ha un repunt d’aquestes substàncies (una cosa que, per exemple, en regions com la Xina sembla que ja està passant).

Impacte en l’escalfament global

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La millora de la capa d’ozó podria minimitzar l’augment global de les temperatures. Els experts estimen una reducció de l’escalfament global d’entre 0,3 i 0,5 graus de mitjana d’aquí a finals de segle. Això suposaria una millora respecte a les previsions actuals (que estimen un món 2,5 graus més calent per al 2100) però, tot i així, continuaríem sent per sobre del llindar de seguretat per al planeta: el famós objectiu dels 1,5 graus.

Una de les conseqüències més importants d’aquesta fita és, justament, la prova que és possible revertir un fenomen global a gran escala. «Les mesures adoptades per protegir la capa d’ozó estableixen un precedent per a l’acció climàtica. L’èxit obtingut gràcies a l’eliminació progressiva de les substàncies químiques que destrueixen la capa d’ozó ens mostra el que es pot i s’ha de fer –amb caràcter d’urgencia– per abandonar els combustibles fòssils, reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle i limitar així l’augment de les temperatures», explica Petteri Taalas, secretari general de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM).