¿Com es pot evitar que un altre virus dels ratpenats causi un brot pandèmic?

El factor clau és la disminució de menjar, vinculada a fenòmens climàtics i a la desforestació. Tots dos empenyen els ratpenats cap a camps i horts, cosa que causa més contagis als cavalls i d’aquests als humans. Quan els boscos que els proporcionen menjar estan en bona salut, els brots desapareixen.  «Les grans inversions s’estan concentrant en el desenvolupament de vacunes. Però tenir una vacuna uns mesos després del primer brot no aturarà una pandèmia. S’ha d’apostar per la prevenció», afirma Peter Hudson, investigador de la Pennsylvania State University i coautor dels estudis. 

La covid-19

Totes les teories sobre l’origen de la covid-19 comparteixen un fet: el virus va sortir originalment dels ratpenats. Aquests mamífers, igual que els rosegadors i moltes aus, són portadors de nombroses infeccions. «Són animals molt colonials, que viuen amuntegats, molt bons a transmetre virus respiratoris», explica Hudson. Aquests últims són els virus amb un contagi més difícil de controlar.

«Aquests virus els tenen des de segles o mil·lennis. Si sempre han circulat, ¿per què augmenta el risc que els transmetin? Els ratpenats no han canviat. El que ha canviat és la nostra activitat», afirma Jordi Serra Cobo, biòleg de la Universitat de Barcelona, no implicat en els treballs.

El virus d’Hendra

El virus d’HendraEl virus d’Hendra va aparèixer en cavalls i humans a mitjans dels noranta a Austràlia i des d’aleshores ha causat més de 60 brots, que han matat tres quartes parts dels cavalls infectats i la meitat de les persones contagiades. El virus el porten les guineus voladores, que el transmeten a través dels excrements als cavalls. 

Els investigadors van recopilar 25 anys de dades (del 1996 al 2020) sobre els brots, les poblacions de ratpenats i les fonts del seu menjar, el nèctar de les flors d’alguns arbres. «És un treball molt bonic. Reunir 25 anys de dades és moltíssim en comparació amb el que se sol tenir», afirma Benjamin Roche, investigador a l’Institut d’Investigació per al Desenvolupament de Montpeller, no implicat en els treballs. 

La seqüència del contagi

La seqüència del contagiEn els primers anys, les guineus voladores tenen un comportament normal. Viuen als boscos, en grups de desenes de milers d’exemplars, i disfruten del nèctar dels arbres. Després d’un fort fenomen com ‘El Niño’, la floració es veu alterada, els falta menjar, i llavors se separen en grups més petits i es muden a horts i camps, on mengen de figueres o mango, entre altres arbres. Quan el bosc es recupera, es reagrupen i hi tornen.

Tanmateix, els últims 20 anys la dinàmica ha canviat. Cada vegada més, els ratpenats es queden de manera estable en camps i pobles. La mida dels grups declina. Ja no tornen al bosc, perquè n’hi ha cada vegada menys: entre el 1996 i el 2018, un terç ha sigut talat a la zona d’Austràlia analitzada. 

En aquest temps, els brots d’Hendra s’han multiplicat. Els investigadors han aconseguit explicar-los amb un model informàtic que té en compte les variacions en el clima i la desforestació. «La interacció del canvi climàtic i de la destrucció del seu hàbitat canvia el comportament dels ratpenats. Es concentren en àrees amb presència humana a la cerca de menjar i això causa els brots», explica Hudson. L’explicació alternativa –que un individu concret vagi al bosc, entri en contacte amb els animals i torni amb el virus– seria massa simplista.

¿Passa el mateix amb altres virus?

La seqüència dels brots d’Hendra encaixa amb la història d’altres virus. Per exemple, el Nipah a l’Àsia. «Per exemple, després de la pèrdua massiva de boscos a Bangladesh, pots veure els ratpenats a prop de les ciutats. La gent agafarà suc de palma que es pot contaminar amb els excrements», explica Hudson. Una altra via seria la implantació en sòls desforestats de granges de porcs, en les quals es refugien els desnonats ratpenats, explica Serra Cobo.

També els brots d’Ebola van ser precedits, a Sierra Leone i Libèria, d’una destrucció d’hàbitat per plantar palmeres d’oli. La connexió amb la covid és més dubtosa, ja que els ratpenats que portaven el coronavirus menjaven insectes, no nèctar. El patró es podria aplicar també a altres malalties, però Hudson adverteix que s’hauria de verificar en quina mesura. 

¿Què podem fer?

Notícies relacionades

El ‘virus del camell’: ¿la letal malaltia que es propaga per la selecció de França?

Tres anys de covid en 10 xifres: 116.000 morts a Espanya (i una reguera de seqüeles socials, físiques i emocionals)

Hudson i els seus coautors suggereixen que les mesures ecològiques són les més efectives per prevenir el salt de virus. En el cas de l’Hendra, n’hi hauria prou amb plantacions estratègiques d’arbres que actuïn de menjadors per a ratpenats, perquè no s’acostin tant als assentaments humans. «Això és molt més efectiu que aplicar vacunes molt cares a la població de cavalls. S’haurien de reservar a cavalls de valor especial», observa Hudson.

Un altre exemple de mesura ecològica és la introducció de llagostins al Senegal per controlar uns cargols de mar que transmeten l’esquistosomosi. «No hi ha solucions senzilles. «Necessitem un arsenal d’enfocaments, incloent-hi també l’ecològic. Però de moment no s’està prioritzant i per això el perfil d’inversions contra les pandèmies és equivocat», afirma Hudson.