Andrius Kubilius, comissari europeu de Defensa: "Els líders espanyols haurien d’escoltar la demanda ciutadana d’invertir en defensa"

Andrius Kubilius (Vilna, 1956), físic i polític lituà, és l’actual comissari europeu de Defensa i Espai i, amb anterioritat, va ser primer ministre de Lituània durant dos mandats. Aquesta setmana participa a Barcelona en l’European Pulse Forum de Politico i beBartlet.

¿Com valora la UE l’actual situació amb l’Iran?

Sempre és millor preservar la pau que permetre una escalada amb conseqüències molt greus. Veurem com evolucionen els esdeveniments. Personalment, m’agradaria veure l’Iran com un país normal, tot i que no estic segur que el que ha passat fins ara vagi en aquesta direcció. En tot cas, la pau és fonamental. També seria molt important garantir acords sobre la navegació marítima, especialment per l’estret d’Ormuz.

¿Com ha accelerat la guerra d’Ucraïna les prioritats de la UE pel que fa a defensa?

Som el principal suport financer d’Ucraïna, amb més de 180.000 milions d’euros comunitaris, i preparem un nou préstec de 90.000 milions, dels quals 60.000 milions passarien pels meus serveis per a suport en defensa. Aquest paquet continua bloquejat pel veto hongarès, tot i que esperem que la situació pugui canviar. Ucraïna no només es defensa a si mateixa, ens defensa a tots. Diferents serveis d’intel·ligència creuen que Rússia es podria estar preparant per tal de posar a prova l’article 5 de l’OTAN i agredir països veïns de la UE, com els bàltics, Finlàndia o Polònia. Per això estem reforçant les nostres capacitats de defensa: per dissuadir i perquè sabem que tenim molt per aprendre d’Ucraïna.

¿Quines lliçons hauria d’extreure la UE de la guerra a Ucraïna?

Ucraïna ha aconseguit resistir, ha adquirit una experiència militar provada en combat i ha desenvolupat una indústria de defensa molt innovadora. Els països del Golf són un bon exemple: han demanat ajuda a Ucraïna per defensar-se d’atacs iranians amb drons. Nosaltres, com a europeus, encara més pròxims a Ucraïna, també hem d’integrar aquest aprenentatge en les nostres capacitats de defensa. Per això volem estrènyer la nostra relació amb Ucraïna, recolzar la integració de la seva indústria de defensa amb l’europea i posar en marxa programes en aquesta direcció.

¿Com es pot salvar la relació entre la UE i l’OTAN davant les amenaces de Donald Trump?

La nostra relació amb l’OTAN és molt estreta i racional. S’ha de distingir entre les declaracions de Trump, sovint irades i imprevisibles, i els missatges estratègics de llarg termini que rebem de l’Administració i de les institucions nord-americanes, que són molt més clars. Els EUA volen que els europeus assumim la responsabilitat principal de la defensa del continent, perquè Washington preveu concentrar cada vegada més recursos a l’Indopacífic i a l’hemisferi occidental. A Europa, el seu paper serà més secundari. Aquesta és la base del que alguns anomenen una OTAN 3.0. Nosaltres entenem que Europa ha d’assumir molta més responsabilitat en la seva pròpia defensa i, al fer-ho, enfortir l’OTAN. Això és el que estem debatent amb els nostres socis transatlàntics.

¿Detecta missatges contradictoris entre Trump i els canals oficials dels EUA?

Veiem missatges diferents, més que contradictoris. Trump té un estil propi per intentar aconseguir el que ell anomena "acords»: és imprevisible, de vegades amenaçant, i forma part de la seva manera d’actuar. De vegades obté resultats; en d’altres, genera molta confusió. Però no hem de fixar-nos només en Trump, sinó també en les institucions nord-americanes. Trump pot dir que l’OTAN ja no és necessària, mentre que les institucions diuen que sí, però que els europeus han de fer un pas endavant perquè els EUA reduiran el seu paper.

¿Com interpreta que els EUA siguin alhora el principal proveïdor d’armes per a la UE i promotor del rearmament europeu?

Els EUA produeixen moltes armes de gran qualitat i, en alguns casos, sistemes que Europa no fabrica, per això la UE els compra entre el 40% i el 50% del seu material. Però ara hem de desenvolupar la nostra pròpia producció. Els diners de la UE han de servir per ajudar els estats membre a comprar més producció europea. De vegades, els nord-americans ho han criticat. Però ara estem davant una situació nova: després de la guerra amb l’Iran, la indústria nord-americana probablement dedicarà en els pròxims anys la producció sobretot a reposar els seus arsenals i potser també els dels seus aliats del Golf. Tot i que Europa volgués comprar més als EUA, és possible que la indústria nord-americana no pugui absorbir aquesta demanda extra. No és una disputa entre aliats, sinó d’una escassetat real de capacitat de producció.

¿Com es pot convèncer els que a Espanya veuen la despesa en defensa com una retallada de l’Estat del benestar?

Els espanyols no difereixen gaire de la resta d’europeus en el seu suport a Ucraïna i en una inversió més gran en defensa. La clau sembla estar més en el lideratge polític. Les enquestes mostren que molts ciutadans, també a Espanya, reclamen una defensa europea més forta: prop del 70% recolza fins i tot la idea d’un exèrcit europeu. Els líders haurien d’escoltar aquest missatge.

¿Veu com un problema que el lideratge espanyol vagi de vegades en una altra direcció que la majoria de governs europeus?

El problema sorgeix quan els líders s’aparten del que volen els seus ciutadans i això només poden corregir-ho els votants. Tot i que a la UE hi ha posicions diferents, avui és clar que la seguretat i la defensa són prioritats per als europeus. I els responsables polítics han d’escoltar aquesta demanda.

Notícies relacionades

El manual d’Orbán que inspira Trump

Melania Trump nega ser víctima d’Epstein i insta a destapar la veritat

¿Què respon vostè als que temen que recolzar Ucraïna o rearmar Europa perjudiqui l’educació o la sanitat públiques?

El meu missatge és clar: recolzar Ucraïna i reforçar la nostra defensa costa diners, però no fer-ho costaria molt més. Invertir en defensa és car, però no estar preparats pot sortir moltíssim més car en diners, sofriment i seguretat.