El manual d’Orbán que inspira Trump

L’estiu del 2014, Viktor Orbán estava exultant. Tant que, en un campament d’estiu, va delinear el seu pla per transformar Hongria. "La nació hongaresa no és una suma d’individus, sinó una comunitat que necessita ser organitzada, reforçada i desenvolupada. I, en aquest sentit, el nou Estat que estem construint és un Estat il·liberal, no liberal". La seva promesa es convertiria en un vaticini sobre la deriva autoritària de mig món.

Als 61 anys, Orbán encara la recta final del seu quart mandat consecutiu com a primer ministre, el cinquè en total. Un domini sense precedents des de l’era de János Kádár, el dictador comunista que va governar Hongria al llarg de 32 anys de guerra freda. No obstant, i després de dues dècades en el poder, aquesta podria ser l’última setmana triomfal d’Orbán. El país celebra aquest diumenge vinent unes eleccions parlamentàries en les quals l’opositor Péter Magyar té el favor de les enquestes. La probabilitat d’un canvi fa d’aquests comicis els més importants de l’any a Europa.

La mutació

Irònicament, la carrera política d’Orbán va arrencar l’any 1989 amb un al·legat anticomunista a favor de la democràcia, els valors liberals i la caiguda del teló d’acer. Un any abans havia fundat el Fidesz, un moviment liberal-nacionalista que va cristal·litzar en un partit de centredreta.

Després de l’ensorrament de l’URSS, Orbán i els seus van anar consolidant-se com a referents en l’espai conservador hongarès fins a arribar al Govern el 1998, amb tan sols 35 anys. El seu primer mandat va ser una advertència del que havia d’arribar: corrupció, estil agressiu i intents d’erosionar el procés democràtic i de purgar mitjans i institucions judicials.

Orbán va perdre les seves següents eleccions, però va aprofitar el seu temps a l’ombra per convertir el Fidesz en un vehicle nacionalpopulista sense crítics i centrat en la seva persona. Després de creuar el desert de l’oposició, el 2010 va guanyar amb la missió de no tornar a ser derrotat mai més. Va arrencar el segon mandat utilitzant la seva majoria absoluta per alterar fonamentalment la Constitució. Va aprofitar que Hongria –ple membre ja de la Unió Europea– havia sigut colpejada per la crisi financera que va deslegitimar el capitalisme de mercat i, amb ell, la democràcia liberal. Va afegir a la Carta Magna el suport de valors tradicionals, cristians i nacionalistes, i va modificar la llei electoral per adaptar-la als seus interessos.

El seu gir reaccionari va despertar tanta indignació social que, en les eleccions de l’any 2014, va perdre pràcticament mig milió de vots. Tot i així, la seva reforma electoral va garantir al Fidesz una majoria parlamentària que s’ha traduït en una barra lliure per a les seves ambicions il·liberals. Ningú li podia plantar cara.

Des d’aleshores, Orbán ha pilotat Hongria amb mà de ferro, fent de la intimidació el seu principal mètode de governança. El líder hongarès ha imposat canvis constitucionals que blinden el seu poder alhora que acaba amb la independència del poder judicial, la llibertat de pensament de les universitats i la pluralitat dels mitjans de comunicació per sotmetre’ls a la seva voluntat. També ha restringit els drets de la comunitat LGTBIQ+ i de minories ètniques com els gitanos, ha criminalitzat les organitzacions humanitàries que ajuden les persones migrants i ha imposat per llei que les dones que vulguin avortar estiguin obligades a escoltar abans el batec del fetus.

La UE va constatar la mutació il·liberal d’un dels seus estats membres quan, el 2022, l’Europarlament va dictaminar que "ja no és una democràcia", sinó un "règim híbrid d’autocràcia electoral", un país amb eleccions, però sense respecte a les normes democràtiques. Orbán no ha perpetrat un cop militar ni ha empresonat els líders opositors, però –segons el llibre Embedded autocracy: Hungary in the European Union (2024)– ha apel·lat al nacionalisme cristià, a l’autocensura dels hongaresos i a la seva "falta de preocupació" històrica pel sistema polític per imposar la seva voluntat.

Elogis de l’extrema dreta

El que per a Brussel·les és un focus de problemes s’ha convertit en un manual per a les ambicions autocràtiques de líders de dreta radical en països com Suècia, Eslovàquia, Àustria, Croàcia i Espanya. El president de Vox, Santiago Abascal, ha definit Orbán com "el veritable protector d’Europa". També Donald Trump s’ha desfet en afalacs a l’hongarès, descrivint-lo com a "fantàstic". El Fidesz ha tret pit d’haver compartit les seves estratègies amb els assessors del president dels EUA, una fascinació del moviment MAGA (Make America Great Again) que es tradueix en accions pràctiques. L’interès del trumpisme en Orbán és tal que el vicepresident J. D. Vance ha visitat aquesta setmana Budapest per recolzar-lo i criticar junts la UE, una ingerència electoral insòlita.

Notícies relacionades

Andrius Kubilius, comissari europeu de Defensa: "Els líders espanyols haurien d’escoltar la demanda ciutadana d’invertir en defensa"

Melania Trump nega ser víctima d’Epstein i insta a destapar la veritat

A més de recórrer a teories de la conspiració i a la islamofòbia, moltes formacions d’extrema dreta han pres nota del primer pas per apropiar-se d’un país: controlar la premsa. Inspirant-se en la Rússia de Vladímir Putin, Orbán va començar purgant els mitjans públics per col·locar els seus aliats al capdavant. Després, va retirar la publicitat institucional dels privats per portar-los a la fallida i permetre que, amb diners dels fons europeus, oligarques fidels a la seva visió acabessin comprant-los.

Els pocs mitjans crítics que hi ha imprimeixen els seus exemplars fora del país. El director del setmanari Magyar Hang, Csaba Lukacs, advertia en declaracions al canal NPR: "Encara no som a Turquia perquè els periodistes no som empresonats. I encara no som a Rússia perquè no caiem per les finestres. Però cada dia ens trobem més a prop d’això"..