Tornar a casa per Nadal quan la teva família no és com la d’El Almendro

Espanya és un país de tradicions, i els sopars nadalencs són a la cúspide. Hi ha una espècie d’obligació social −fins i tot moral− de reunir-se amb amics i familiars. Però el Nadal no és per a tothom com el pinten als anuncis d’El Almendro. Ni tothom té una mare o un pare que els obri la porta o els vagin a buscar a l’aeroport esperant amb candeletes, ni troben aquest escalf i aquesta seguretat que es desprèn de les llars en la ficció.

«La família és aquest gran primer nucli socialitzador en què aprenem a veure’ns a nosaltres mateixos, a relacionar-nos amb l’altre, i en què ha de prioritzar una base segura que ens generi estabilitat emocional. En ocasions, aquesta seguretat, confiança, relacions positives i maduresa emocional no són presents, sinó que som davant d’una llar disfuncional», explica María Marcos, psicòloga d’El Prado Psicólogos. A aquesta mena de família se la denomina comunament família tòxica. És aquella en què els membres «es caracteritzen per uns vincles afectius poc estables nocius i asfixiants». Ja no ens hi sentim segurs o avalats, sinó al contrari.

Però fins i tot en aquestes famílies en les quals hi ha un problema previ, mirem de mantenir aquestes reunions familiars. Tot i que siguin poc aconsellables, com apunta la psicòloga clínica Rosana Pereira. «El Nadal no deixa de ser una data amb unes implicacions culturals i socials molt fortes, en la qual en moltes famílies hi ha com a base creences d’estil ‘romàntic’ que aquests dies són familiars. Pensen que aquests dies ha de prioritzar la felicitat i el carinyo, tot i que això no s’hagi cultivat la resta de l’any. Les expectatives són molt altes. Aquest tipus de pensament distorsionat és el caldo de cultiu perfecte perquè surtin aquests temes i conflictes no resolts en dinars i sopars», apunta per la seva banda María Marcos.

D’aguantar el cunyat... al problema greu

Amb tot, Rosana Pereira matisa que «no és el mateix quan un té un familiar que és un bocamoll que ofèn al parlar, però que és més fàcil de manejar (vaja, el típic ‘cunyat’ de tota la vida), que quan ha passat algun problema i la probabilitat que surti en aquest sopar augmenti». En el primer cas, podem intentar preparar-nos perquè els comentaris ens afectin tan poc com sigui possible. En el segon, podem calibrar si ens val la pena o no anar-hi. Perquè, per molt que hi hagi tradició, la salut mental hauria d’estar per davant.

María Marcos explica que el primer pas és identificar què és el que estem vivint per poder gestionar-ho: «D’una banda, és important generar empatia, escoltar l’altre i entendre’l. Això no significa donar-li la raó o resignar-nos, sinó acceptar i, d’aquesta manera, deixar anar sentiments com la culpa. Al practicar el desinterès, dient el que pensem i ens sembla la situació des d’una comunicació assertiva, podrem expressar-nos sense entrar en les dinàmiques de retrets i toxicitat, que probablement han sigut una constant fins al moment. Els pilars fonamentals per afrontar aquesta mena de situacions és aprendre a dir que no, establir els propis límits, mostrar respecte a l’altre i demanar aquest mateix respecte. I igual d’important és aprendre a allunyar-nos i a distanciar-nos si és necessari, ja que hem d’acceptar que no podem pretendre canviar l’altre».

Evitar alguns temes

Si encara no has tingut aquesta mena de converses ni has posat en marxa el desinterès i decideixes passar aquests dies amb aquesta família que no et fa bé, possiblement t’enfrontis a un enemic: l’alcohol. Com recorda Pereira, la cultura de la beguda que tenim a Espanya, on és gairebé impossible que hi hagi qualsevol celebració sense beguda pel mig, no ajuda. Al contrari: beure redueix l’efecte de la capacitat de pensar abans de parlar. «Ens torna molt impulsius, cosa que pot provocar més conflictes», assegura.

En els casos en què hi ha friccions, el millor és evitar temes que tots sabem, com el futbol, la religió o la política. María Marcos explica que si la tensió emocional a la família és alta, el millor és limitar la conversa a temes lleugers o superficials i no treure aquells que no estan resolts. En aquestes circumstàncies, difícilment poden gestionar-se sobre la taula.

Notícies relacionades

¿Què és la febre hemorràgica?

Els menús de migdia a BCN van pujar el 8,3% el 2023

Marcos afegeix que «hem de tenir en compte quins temes ens afecten més emocionalment en aquell moment». Si per exemple tenim problemes laborals, potser parlar d’això ens activa i genera malestar. La mateixa situació es dona si traiem el tema de les parelles o els nòvios o nòvies si venim d’una ruptura, o de tenir nens quan no vols o no pots. «En definitiva, una bona eina seria fer atenció al llenguatge no verbal de l’altra persona. Així sabrem si el tema que hem obert pot derivar en una conversa candent. Cal no oblidar que l’època de Nadal pot generar-nos sentiments contradictoris en què hi hagi present la nostàlgia, els canvis de rutina, la necessitat de satisfer els altres, de complir unes expectatives... Tot això són factors que influeixen en l’aparició d’episodis d’estrès, angoixa, ansietat o desestabilització de l’estat d’ànim,» afegeix la psicòloga d’El Prado Psicólogos.

Rosana Pereira assegura que molts pacients tenen més ansietat les setmanes prèvies al Nadal. Per això el millor és sospesar si de veritat val la pena continuar una tradició quan la teva família de sang no et dona l’escalf que esperes.