Les famílies arriben al Nadal amb el poder adquisitiu sota zero

Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els salaris a Espanya són gairebé el 5% més baixos, en termes de poder adquisitiu, que abans de la pandèmia. L’OCDE, per la seva banda, situa Espanya com el segon país de l’organització on els salaris perden més poder de compra, després de Grècia. En termes macroeconòmics, es calcula que la renda real de les llars ha caigut el 4,3% en un any per l’efecte combinat de la inflació i els salaris, segons càlculs de Funcas.

La pèrdua de poder adquisitiu és evident. Sobretot, en els nivells de renda més baixos, per a qui els béns i serveis més inflacionistes representen la major part del cistell de la compra. Per al 20% de la població amb menys nivell de renda, l’alimentació i l’energia representen el 70% del seu cistell mensual de despeses, segons l’Enquesta de Pressupostos Familiars. Per al 20% amb més nivell de renda, alimentació i energia absorbeixen el 57% de les seves despeses.  

El més preocupant és que l’elevada inflació està arribant cada vegada més a un nombre de béns més elevat. En aquests moments, al voltant del 52% dels béns i serveis que componen l’IPC anota pujades per sobre del 6%. La proporció del cistell de consum amb inflació igual o superior al 10% va ser del 33%.

El Nadal afegeix llenya al foc de la inflació

Després del pic de juliol, la inflació sembla endinsar-se de manera decidida en un camí de correcció i al novembre, la dada avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), apunta una taxa del 6,8%, quatre punts per sota del pic estiuenc del 10,8%. «La inflació pot haver tocat sostre a causa de la moderació dels preus de l’energia com a conseqüència tant de la desacceleració econòmica mundial com de les mesures posades en marxa» pel Govern, afirma el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas.

La correcció de la inflació, però, no sembla arribar encara als aliments, amb un encariment que continua imparable, amb una taxa anual rècord del 15,4% l’octubre (última dada disponible). El fenomen no és només espanyol. La inflació dels aliments va tornar a pujar al novembre en la zona euro, fins al 13,6%.

El trasllat al preu final dels aliments de l’increment de costos (energia, transport, fertilitzants, pinsos...) encara no ha acabat –segons expliquen des de diferents sectors de producció i elaboració–, la qual cosa augura que la inflació d’aquests béns encara trigarà a frenar. A tot això cal afegir l’augment de la demanda en les dates nadalenques. 

«Més d’un terç dels productes que formen la panera de Nadal es troba en màxims històrics, així que els sopars nadalencs seran els més cars dels últims anys», conclou l’organització de consumidors OCU després d’obtenir una primera onada de preus d’aquests productes a finals del novembre.

«En la mesura que els costos de l’energia i els fertilitzants es vagin moderant, també ho farà el preu dels aliments. Però es pot pensar que encara passarà un temps. És difícil pensar que en campanya de Nadal es produeixi aquesta moderació als aliments, però arribarà; potser a l’inici de l’any que ve», resol Raymond Torres, director de Conjuntura i Economia Internacional de la Fundació de les Caixes d’Estalvis, Funcas.

Efectes sobre el consum

De tota manera, pot ser que aleshores, al principi de l’any vinent, les famílies espanyoles hagin de fer front a «una llarga pujada de gener, que duri tres mesos», augura Torres. La raó d’aquest pessimisme rau en el temor que aleshores ja s’hagi esgotat definitivament el coixí d’estalvi que les famílies van acumular durant les restriccions de la pandèmia. «Per la gran majoria de les llars aquest ‘sobreestalvi’ acumulat en l’època de crisi ha desaparegut», apunta l’economista de Funcas. 

Prova d’això és que la taxa d’estalvi de les famílies, que va arribar al 25% de la renda disponible en el segon trimestre del 2020, se situa ja a mitjans d’aquest any en l’entorn del 8,5% i enfila cap al 6,7% de mitjana històrica en l’economia espanyola. Des de juliol els dipòsits bancaris de les famílies espanyoles s’han reduït en gairebé 10.400 milions d’euros, en només tres mesos, mentre que en l’igual període de l’any passat tot just van baixar en 500 milions (20 vegades menys).  

A l’espera del BCE

De moment, la inflació sembla haver entrat en un punt d’inflexió. La taxa de la zona euro va cedir al novembre per primera vegada després de 17 mesos de pujades i es va situar en l’encara molt elevada taxa del 10% (des del 10,6% d’octubre), amb Espanya com el país amb la taxa més baixa. «Espanya està servint com una espècie d’indicador avançat del que anirà passant en la inflació de la zona euro», va explicar aquest dimarts al Senat el governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos. 

El sistema de fixació de preus de l’electricitat a Espanya fa que aquí es traslladin amb més rapidesa al rebut de la llum tant les pujades de l’energia als mercats internacionals (cosa que va començar a passar a finals del 2021) com les rebaixes (cosa que està passant ara). 

Les dades d’inflació del novembre d’Espanya i de la zona euro han sorprès a la baixa, mentre cada vegada més la preocupació es desplaça cap a l’anomenada inflació subjacent (que exclou els preus més volàtils d’energia i aliments no elaborats). A Espanya, la inflació subjacent va pujar una dècima, fins al 6,3% al novembre, i no es descarta que aviat es pugui situar per sobre de l’índex general (ara en el 6,8%). Laevolució de la inflació subjacent és un indici sobre fins a quin punt les empreses estan traslladant als consumidors finals l’encariment dels seus costos energètics i d’un altre tipus.

Notícies relacionades

La crisi de preus provoca la primera baixada mundial de salaris en 20 anys

La inflació en cinc claus: pujada rècord dels aliments i primera baixada de la llum

En tot cas, l’abast de la primera retallada de la inflació en 17 mesos a la zona euro ha servit per obrir el debat sobre si això serà capaç d’estovar el Banc Central Europeu (BCE) per decantar-se per una pujada menys important dels tipus d’interès en la seva pròxima reunió del 15 de desembre. Les apostes es reparteixen entre una pujada de 50 punts bàsics o una altra de 75 punts que portarien el preu oficial dels diners al 2,5% o al 2,75% en cada un dels casos. 

La pujada de tipus d’interès i el seu impacte sobre la pujada de les hipoteques tanca el cercle dels demolidors efectes que l’espiral d’inflació està portant a l’economia de les famílies.