Olga Tubau: «La majoria de clients prefereixen un advocat home»

¿Existeix un sostre de vidre per a les dones en la justícia?

Hi ha un sostre de vidre. La percepció que es té és que, mentre que l’ascens a la carrera judicial depèn únicament dels mèrits, arribar a determinats nomenaments, com pot ser magistrats del Tribunal Suprem o una presidència d’un Tribunal Superior d’una comunitat autònoma, passa per una decisió discrecional del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). És la fase en què s’instaura aquest sostre de vidre. I penso que objectivament és absolutament visible. Si recorrem a audiències provincials, veiem que el nombre de jutges en determinades sales és igual o de vegades superior al de jutges. Si acudim al Tribunal Suprem, i malgrat que la proporció de jutges en aquest país supera els jutges homes, el nombre de dones és inferior als homes.

¿És masclista la justícia?

Jo no diria que la justícia és masclista. Òbviament, darrere d’un jutge o d’una jutge hi ha una persona amb la seva pròpia sensibilitat social, de gènere o orientació política, és a dir, la seva manera de ser. Això en ocasions pot imprimir alguna nota en alguna resolució judicial. Però dir que en termes generals la justícia és masclista perquè es dicten sentències que trenquen el principi d’igualtat entre homes i dones i per tant són voluntàriament discriminatòries, no ho comparteixo.

¿Creu que aquest suposat masclisme ha influït en l’aplicació de la llei del només sí és sí?

Les resolucions que s’han dictat en les revisions de sentències portades a terme per l’entrada en vigor de la reforma del Codi Penal en matèria de delictes contra la llibertat sexual no han sigut motivades per una suposada postura masclista o de discriminació envers les dones. Si s’han produït rebaixes de penes en casos concrets, és perquè des d’un punt de vista jurídic penal i constitucional aquesta reducció era possible. La llei penal s’aplica retroactivament quan és més favorable per al reu. En els casos en els quals s’han disminuït aquestes condemnes ha sigut possible a l’haver-se rebaixat el llindar de les penes d’aquests delictes contra la llibertat sexual. No s’ajusta a la realitat dir que aquestes rebaixes han estat motivades per un posicionament masclista de la justícia.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha tingut diverses deganes i les juntes són bastant paritàries. ¿Això és una excepció?

No. En la política hi ha moltes dones. Quan l’accés d’una dona a un càrrec de responsabilitat depèn de la decisió dels seus conciutadans, està en una posició d’igualtat. El Col·legi d’Advocats ha tingut deganes perquè es van presentar a les eleccions i la majoria votem aquesta llista. El problema dels alts nomenaments de la judicatura o d’un consell d’administració d’una empresa de l’Ibex és que depèn de la decisió final d’homes. Per això no hi accedeix. En igualtat de condicions i quan la decisió no depèn únicament dels homes, les dones accedeixen a càrrecs de responsabilitat.

¿Hi ha diferència de tracte?

En el tracte personal en la judicatura no hi ha cap discriminació. A mi em tracta igual de bé o de malament un jutge o una jutge. Dependrà de la seva forma de ser i de la seva educació. No hi ha cap distinció si ets advocat o advocada. Si em preguntessis: ¿per què hi ha menys despatxos de dones que han arribat a sobresortir i fer-se un nom? Doncs perquè els clients homes i també dones en la gran majoria de casos prefereixen un advocat home. ¿Per què? Perquè creuen que un home serà més agressiu i en temes econòmics l’imaginari col·lectiu considera que en saben més que una dona. Per a determinats homes d’una generació, la dona o ha sigut l’esposa que es quedava a casa o ha sigut la secretària, però no té un referent femení que hagi estat d’igual a igual dirigint una empresa o estant en un consell d’administració. Per tant, si ha tingut un problema vol un advocat home. La societat continua sent masclista.  

Notícies relacionades

Dolores Delgado: «Com a fiscal no he patit atacs de gènere, sí com a política»

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

¿Creu que hi ha diferència si una sentència la dicta un home o una dona?

En termes generals, no. Hi ha sentències en temes delicats dictades per homes que són extraordinàriament humanes, i fins i tot, sensibles. I a priori, i per la nostra deformació social i cultural, podríem pensar al llegir-la: ‘ui, l’ha escrit una dona’. Te’n vas a l’encapçalament de la sentència i hi figuren tres homes.