radiografia de la justícia
«Les jutges trencarem el sostre de vidre de la justícia a cops de cap»
Quatre futures magistrades reflexionen amb EL PERIÓDICO sobre la seva funció en la societat, en la professió i la necessitat que les dones accedeixin a la cúpula de la judicatura
MULTIMÈDIA | La lluita de les jutges contra el sostre de vidre
«Les jutges trencarem el sostre de vidre a la justícia a cops de cap». Clar i rotund. L’autora de la frase és Carmen Nisa, de 33 anys i natural de Huelva, que ja ha aprovat l’oposició per ser jutge i rep formació a l’Escola Judicial, a pocs quilòmetres de Barcelona. Des d’aquest espai pot atalaiar, igual com les seves companyes Laura Elguero, María Iglesias Bueno i Victoria Borrego, l’extensió de la capital catalana.
Qualsevol d’elles podria haver pronunciat les paraules de la Carmen. Ho tenen clar: les dones arribaran a la cúspide de la judicatura perquè són més (56%) que els homes. És una qüestió de temps. No gaire: l’Escola compta aquest any 119 dones (73,91%) i 42 homes (26,09%).
No només la radiografia dels futurs jutges espanyols ha evolucionat, sinó també la seva manera de veure la professió i la vida. I això malgrat haver passat anys preparant l’oposició. Per davant de tots els paràmetres, expressen la seva vocació de servei a una societat canviant. En una trobada amb EL PERIÓDICO, la Carmen, la Laura, la María i la mexicana Victoria defensen la necessitat de la presència de dones en la judicatura perquè «som el 50% de la societat» i majoria en la carrera judicial. Són conscients que la cúpula de la judicatura està dominada pels homes, però confien cegament que aquesta tendència es revertirà.
La María, de Lleó i de 34 anys, i la Carmen tenen gravades les inicials dels seus pares a la toga. «Va ser un esforç de tots tres», assegura la María. La Carmen reitera: «M’han acompanyat en aquest canvi i és un èxit de tots tres». Cap de les dues, igual com la Laura, 30 anys i de Santander, i la Victoria, 30 anys i oriünda de l’estat mexicà de Guanajuato (es va traslladar a Barcelona per una xarxa de formació iberoamericana), tenen familiars que exerceixen com a jutges, cosa que trenca un mite (només el 4,52% dels alumnes tenen parents en la judicatura). La mare de la María és professora, i el pare, funcionari; la mare de la Carmen, administrativa, i el seu pare, ja mort, va ser policia nacional.
La samarreta de l’Atlètic
«El meu pare respectava molt els jutges i fiscals i jo volia ser aquesta figura que ell respectava tant», assegura la Carmen, que precisa que li agrada el dret penal perquè li permet ser a prop de les víctimes i fer front a les necessitats dels més desfavorits. «Et fa sentir que pots canviar el món a millor», afegeix. Va estar vuit anys preparant l’oposició i quan flaquejava rebia els ànims del seu preparador, un aficionat de l’Atlètic de Madrid, que li repetia el lema del club: «Mai deixis de creure-hi». Quan va aprovar, es va comprar una samarreta d’aquest equip.
Laura que es refereix a ella com a «molt organitzada i responsable» esgrimeix que el seu propòsit és «ajudar en els problemes de la gent». Per acostar-se a altres mons, l’Escola organitza visites a presons, aeroports, mitjans de comunicació i controls d’alcoholèmia. «Deixes la teòrica i veus com funciona la vida i les conseqüències que poden tenir les nostres resolucions», remarca. La Victoria reconeix que quan va trepitjar per primera vegada un tribunal «es va enamorar» de la professió. «Brindem un servei important en la vida de les persones», insisteix.
Aquest diari va preguntar a les quatre jutges en pràctiques sobre la necessitat de la participació de la dona en la justícia, si consideren que la conciliació familiar o la maternitat és un aspecte que influeix en la seva carrera professional i si la falta de dones a la cúpula judicial és un signe de masclisme. «És igual de necessari que hi hagi tant dones com homes en l’Administració de Justícia sempre que les persones que vulguin presentar-se demostrin que tenen els coneixements que l’oposició requereix», explica la Laura.
Sobre la maternitat i la disponibilitat que et deixa la família, respon: «És igual que en un altre tipus de feina. No hi ha problema que desenvolupis la teva vida personal com vulguis i amb respecte a la professió». «No considero que la falta de dones a la cúpula judicial espanyola sigui un símptoma de masclisme perquè, simplement, és necessari que esperem uns anys».
El masclisme dels 80
La Carmen afirma també que és necessària la presència tant d’homes com de dones «formats» en la Justícia. Això sí, al seu entendre, el problema de la conciliació familiar és un aspecte negatiu en l’accés a la carrera judicial i en els possibles ascensos, per la dedicació intensa en preparació de les oposicions i la posterior formació continuada que es requereix.
Les associacions judicials proposen des de fa anys que es busquin fórmules per compaginar família, la professió i la formació. Respecte a l’escassetat de dones a la cúpula, la Carmen assegura que és un signe del «masclisme de la societat dels 80 en aquest país», el moment en què els que ara estan en els alts càrrecs judicials van accedir a la carrera.
Notícies relacionadesPer la María la presència de dones jutges és essencial, perquè és un àmbit en què es prenen decisions «fonamentals per a la societat». Sobre la conciliació familiar i la maternitat és concisa: «És necessària una corresponsabilitat entre la mare i el pare perquè la nostra carrera no tingui un perjudici».
«La falta de dones a la cúpula judicial ara no reflecteix el que és la carrera, perquè som el 56% i estem infravalorades. És una situació que ha de canviar». Per la Victoria, la «sensibilitat i sensibilització de la qual som característiques ens permet abordar la justícia des d’una perspectiva molt més integral». Al seu país, Mèxic, s’implementa l’equitat de gènere a l’Administració de Justícia.
