BENESTAR ANIMAL
Hi ha dos animals engabiats per cada humà a Espanya (i el Govern no ha dit què pensa fer)
L’organització Equalia difon unes dures imatges de gallines entre barrots per empènyer l’Executiu a prohibir el fenomen a la ramaderia
La Comissió Europea i diversos països de la UE ja s’han posicionat en contra d’aquesta pràctica, però el Ministeri d’Agricultura guarda silenci
Espanya lidera la UE en una penosa classificació: cap altre país té tants animals engabiats en granges intensives. Hi ha ara mateix al seu territori 87 milions de gallines, guatlles, conills o porcs vivint entre barrots, dins d’un espai que amb prou feines els permet moure’s, moltes vegades en condicions de profunda insalubritat. Diversos estats europeus ja han eliminat aquesta cruel pràctica o s’han compromès a eliminar-la en els pròxims anys. Però no Espanya. El Govern encara no ha dit quin és el seu pla.
Per pressionar l’Executiu a fer un pas que ja han fet Àustria, Alemanya, Dinamarca, la República Txeca i Eslovàquia, l’organització animalista Equalia ha divulgat aquest dijous unes imatges molt dures. Gravades entre aquest any i el passat en granges de Madrid i Castella-la Manxa, en el vídeo apareixen gallines ponedores en pèssimes condicions. Amuntegades en espais minúsculs, sense tocar terra ni veure el sol, hi ha animals plomats, moribunds o directament cadàvers sense retirar de les gàbies.
Espanya és el segon país de la UE amb més producció de gallines en gàbies, 35 milions d’aquestes aus es troben en aquesta situació, una xifra només superada per Polònia, amb 40,5 milions. «Actualment, a Espanya, el 73% de les gallines ponedores viuen tota la seva vida en gàbies. No poden estirar les ales, investigar el seu entorn, ni donar curs als seus comportaments naturals –expliquen a Equalia–. Altres animals de granja com porcs, vedelles o conills passen també part o la totalitat de la seva vida engabiats».
«Les gàbies també suposen un innecessari risc per a la salut pública –continuen en l’organització–. Un informe del 2007 de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va mostrar que les granges que confinaven les gallines en gàbies presentaven un risc major de contraure determinades soques de salmonel·la. Posteriorment, un altre informe del 2019 de la mateixa institució va acabar que el canvi cap als ous sense gàbia a Europa ha aconseguit reduir les taxes de contaminació per salmonel·la a les granges i les taxes d’intoxicació per salmonel·la en les persones consumidores».
La imminent directiva
Fa temps que la societat dona mostres que vol acabar amb aquesta situació de maltractament animal. Una enquesta d’Equalia va concloure a principis d’aquest any que el 67% dels espanyols està en contra del confinament de les aus. Tot i així, el Govern assenyala que té previst legislar sobre aquest fenomen, però no aclareix en quin sentit.
Les institucions europees, mentrestant, sí que han començat a moure’s. Fa un parell d’anys, una iniciativa ciutadana va entregar a la Comissió gairebé un milió i mig de firmes que reclamaven posar fi als barrots, en un objectiu anomenat End the Cage Age (el final de l’era de les gàbies).
Notícies relacionadesLa UE va recollir el guant. Amb 558 vots a favor, 37 en contra i 85 abstencions, l’Eurocambra va aprovar a mitjans del 2021 una resolució que reclamava una norma comunitària per acabar amb les gàbies en la ramaderia. Poc després, la Comissió va anunciar que estava treballant en una directiva per desterrar els barrots de forma gradual, començant el 2027 per les gallines ponedores, els animals que més pateixen aquest tracte tan cruel.
Diversos països ja han anunciat que recolzaran aquesta directiva. Però no Espanya, que continua sense aclarir què pensa fer.
