Pollastres, de 44 grams a 4,2 quilos en 41 dies

S’ha de retrocedir primer als anys 1946 i 1947. Tothom coincidirà que des d’aleshores amb prou feines ha passat un sospir en termes evolutius. Això només és cert si parlem de selecció natural. Si es tracta de selecció artificial, una expressió menys usual, tot canvia. En aquells anys, la Great Atlantic and Pacific Tea Company (no es deixin enganyar pel nom) va convocar un concurs perquè grangers de qualsevol part dels Estats Units traspassessin diferents línies genètiques de pollastres a la recerca d’una nova varietat que en un temps rècord desenvolupés unes cuixes i pits desproporcionadament carnosos. El món reclamava proteïnes i ells els les donarien.

‘Chicken of Tomorrow’. Així van batejar aquella meta, literalment el pollastre del demà o, si es prefereix, del futur. El nom ho diu tot. Va ser una mena de ‘Projecte Manhattan’ avícola. Un premi de 10.000 dòlars va captar l’atenció de tota mena de grangers del país disposats a emular els assoliments que ja al segle XVIII va consumar a Anglaterra Robert Bakewell, pare de les variants genètiques de l’ovella Leicestershire i del porc Small White, per citar dos dels seus llegats, pioner de la selecció artificial i personatge la importància del qual queda sobretot acreditada perquè el Charles en persona Darwin el va citar en les seves investigacions sobre l’evolució de les espècies.

Després de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de posar al mercat proteïnes barates era, a les portes del ‘baby boom’, una prioritat mundial. La Great Atlantic and Pacific Tea Company va olorar el negoci. Que el propòsit fos aconseguir aquestes proteïnes a través de la carn de pollastre semblarà avui una cosa lògica i natural, però llavors era una idea a contrapel, ja que aquest era un producte car, un cert luxe gastronòmic. No està de més recordar que fart estava Josep Pla de menjar llagosta a l’Empordà, quan ell el que desitjava era un bon guisat de pollastre.

El resultat d’aquell concurs forma part de la història de la indústria càrnia. Els participants van presentar un total de 720 ous perquè fossin covats en igualtat de condicions. Cada ou era fruit d’una selecció d’encreuaments meticulosament meditada. Tots els pollets van ser alimentats per igual. Passades 12 setmanes, van ser sacrificats i disseccionats per al seu estudi.

Si un nadó humà fos així...

Hi va haver primer tornejos regionals per anar cribant guanyadors. Al final, el que aquí interessa, és que es van obtenir dues línies de selecció que, creuades, van crear l’anomenat Cornish Rock Cross, un ésser viu programat per créixer a una velocitat de vertigen. «Si un nadó humà creixés al mateix ritme que aquestes aus, al cap de dos mesos pesaria 300 quilos», expliquen els portaveus d’Equalia.

Hi ha un abans i un després en la història natural marcat per aquell concurs del pollastre del futur. Passat una mica més de mig segle, la variant dominant a les prestatgeries frigorífiques ha acabat per ser el pollastre ‘broiler’, un ésser viu impossible en estat natural, un ésser viu modelat pels éssers humans i condemnat a viure 41 dies (és llavors quan se’ls sol sacrificar) de geomètric creixement corporal. Quan trenca la closca, pesa de mitjana 44 grams. Quan és sacrificat, només sis setmanes més tard, supera els 4,2 quilos.

Els defensors que la Terra ve una nova era que mereix ser coneguda com a antropocè, és a dir, una edat del planeta en la qual la presència de l’home ha modificat no només el paisatge, sinó també el clima, els pollastres ‘broiler’ són un material que estudiaran els paleontòlegs del futur per la seva antinaturalitat. Qualsevol osset fòssil anterior a la Segona Guerra Mundial serà diminut comparat amb els apareguts sobtadament durant la segona meitat del segle XX. Serà, explicat d’una altra manera, com si en un jaciment de la prehistòria sobre la capa corresponent als australopitecus apareguessin ja, de sobte, els ‘sapiens’ actuals. Un disbarat evolutiu, però real.

Són animals que pateixen, remarca Equalia. A penes s’aguanten drets. Aquesta organització animalista no reivindica una solució vegana, es conforma amb una alternativa èticament més noble. És per això que han mantingut contactes amb les principals cadenes de venda, la baula més exposada a les opinions del públic, i en aquest camp de batalla han collit valuosos acords, amb, per exemple, Eroski, Alcampo i El Corte Inglés. Cadenes com Carrefour semblen encara reticents a firmar el Compromís Europeu del Pollastre, un text de sis punts a complir en l’horitzó del 2026, que essencialment obliga a renunciar a la venda de races avícoles de creixement ràpid i a millorar les condicions de vida dels exemplars, per exemple amb qüestions tan simples com que arribin a conèixer la llum del Sol.

Hi ha resistències, cert, però ja ho cantava Dylan, no s’ha de ser l’home del temps per saber cap on bufa el vent. El Corte Inglés, per exemple, ha decidit fins i tot anar més veloç del que els compromisos reclamen. El 2017 va acceptar deixar de vendre ous de gallines criades en gàbies el 2025, però a l’hora de la veritat ha avançat tres anys aquesta meta i ja no els tenen en cap dels seus establiments, ni tan sosl els utilitza en els seus restaurants. Per la qual cosa fa referència a la carn de pollastre, l’empresa assegura que el 100% de la seva actual oferta de marca pròpia procedeix de races de creixement lent i que treballa amb els seus proveïdors per garantir que el 2026 la resta de marques que es venen a les seves botigues no siguin en cap cas d’aquests pobres descendents del concurs del ‘Chicken of Tomorrow’ o, pitjor encara, del que va venir després, quan la intuïció dels grangers va ser substituïda per la irrupció d’empreses líders en genètica animal.

Notícies relacionades

Un estudi confirma que es pot restaurar la biodiversitat

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Tornin enrere. Miren les siluetes del que era un pollastre abans d’aquell concurs i del que finalment és avui. La diferència és colossal. És una realitat tan sorprenent que sembla ciència-ficció, tant que Bong Joon-ho, oscaritzat director de ‘Paràsits’, va rodar el 2017 una altra pel·lícula que va passar potser una mica inadvertida i que aborda de forma directa aquesta qüestió. És ‘Okja’, una tendra i alhora descoratjadora història sobre l’afany d’una empresa, Miranda Corporation, de desenvolupar una variant gegant del porc de consum.

És una pel·lícula molt recomanable, però (i no aquesta la primera vegada) la realitat supera a la ficció.