Els sobtats canvis de temps de final d’estiu, trampa mortal a la muntanya

Aquest ha sigut l’últim d’una sèrie d’accidents que han tingut lloc en els últims dies. El cap de setmana passat, dos excursionistes més van morir i 12 més van resultar ferits o es van perdre al Pirineu aragonès.

En el cas dels fets a la Vall de Boí, les dues víctimes, de 65 anys i 67 anys, havien sortit del refugi de la Ventosa i s’adreçaven al d’Estany Llong, un itinerari del Parc Nacional d’Aigüestortes que implica moure’s per altures que sobrepassen els 2.000 metres i superar el Coll del Contraix, però que no és especialment exigent. Però la virulència del temporal –que estava previst– els va sorprendre durant el trajecte. Va començar cap a dos quarts de deu del matí i va portar pluja i vents de fins a 70 km/h. «La temperatura va descendir fins als 6 o 7 graus positius», detalla Esterlich. Aquestes condicions, possiblement, van ser les que van impedir a la parella continuar fins al refugi d’Estany Llong. 

«Si surts de casa un moment al jardí durant un temporal, i només has d’anar a recollir alguna cosa i tornar, et resultarà fàcil tornar i no et desorientaràs. Però si estàs a la intempèrie, a la muntanya i el temporal el pateixes de forma constant, continuar movent-te i orientar-te serà molt més difícil», adverteix Esterlich. 

La parella de ciutadans francesos aparentment no es va perdre –van ser localitzats al costat del camí, molt a prop de l’estany Contraix– però tampoc va poder avançar: les condicions meteorològiques van ser per als dos tan adverses que no van aconseguir arribar fins al següent refugi. Tampoc van poder demanar auxili perquè no hi havia cobertura per als telèfons mòbils. Va ser un altre excursionista que els va trobar l’endemà, més de 24 hores després que haguessin sortit del refugi de Ventosa, i qui va córrer fins al refugi d’Estany Llong per donar la veu d’alarma.

Helicòpters del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i dels Bombers van acudir a rescatar-los de seguida. Tots dos, atès el greu estat de salut que presentaven, ja inconscients, van ser traslladats d’urgència a l’Hospital de la Vall d’Hebron, que compta amb l’instrumental específic per tractar la hipotèrmia. Però ja era massa tard.

«A la muntanya pot passar el mateix que dins de l’aigua», remarca el sergent. «El nostre organisme presenta una temperatura constant de 36 graus i si l’entorn ens va robant calor i no podem recuperar-los, perquè som a dins de l’aigua o mullats sota una tempesta, comença a fallar. Els òrgans pateixen. Un dels primers en fer-ho és el cervell i apareixen símptomes de descoordinació, al·lucinacions o una forta apatia», explica, mirant de relatar de manera comprensible com actua la hipotèrmia. 

Roba adequada 

Notícies relacionades

Mor un dels dos excursionistes rescatats amb hipotèrmia a la Vall de Boí

Amb propina o sense propina

Esterlich aconsella als excursionistes que vagin a la muntanya que s’equipin sempre amb roba d’abric. També durant els mesos de juliol i agost, quan sembla inconcebible que pugui acabar resultant tan necessària. «A la muntanya, en qüestió de minuts, un cel radiant pot donar pas a un temporal de pluja, vent o boira i si no s’està equipat, i ben entrenat, les possibilitats d’extraviar-se i tenir una hipotèrmia augmenten», diu.  

Al llarg del present mes de setembre a Catalunya s’han portat a terme una cinquantena de rescats. Són alguns menys dels que es van fer en el mateix període de l’any anterior. «Perdre’s en valls no acostuma a ser tan delicat, però fer-ho per sobre dels 2.000 metres, amb les temperatures més baixes, ho és molt més», remarca. «A la muntanya cal tenir sentit comú», demana Esterlich.