L’alliberament dels peatges provoca una caiguda del trànsit del 30% en la N-II al Maresme

Un any després de l’alliberament dels peatges de la carretera C-32 al Maresme (Barcelona), el trànsit que circulava per la N-II, que travessa els pobles de la costa, s’ha reduït notablement. Segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT), la reducció és d’entre el 30% i el 40%, en funció del tram. El transvasament més notable d’una via a l’altra té lloc a l’extrem nord de la comarca. La N-II a l’Alt Maresme ha perdut un 33% del seu trànsit habitual, uns 11.000 vehicles, 8.500 dels quals, aproximadament, ara utilitzen l’autopista per desplaçar-se. Això suposa un augment del 40% del trànsit en la C-32. «L’autopista és una bona alternativa i s’ha notat moltíssim», celebra el regidor de Mobilitat de Calella, Josep Torres.

La tendència de les dades es correspon bastant amb els estudis de trànsit previs a l’aixecament de les barreres dels peatges, però des del territori confien que en els pròxims anys pugui continuar augmentant el nombre de vehicles que abandonen la N-II per als seus desplaçaments diaris.

En aquest sentit, serà clau el desenvolupament dels nous enllaços per connectar la N-II i la C-32 al llarg de la comarca. Els treballs estan valorats en uns 60 milions, però encara no s’ha definit un calendari clar d’execució. En una recent visita de representants del Govern al Maresme s’apuntava a una possible licitació dels projectes el 2024.

En total, a la comarca es faran sis nous accessos a la C-32 (Alella-Masnou, Teià, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Canet i Calella) i se’n milloraran dos més (Sant Andreu de Llavaneres i Pineda de Mar). Quan estiguin construïts, apunta el regidor calellenc, s’hauria de derivar encara més trànsit cap a l’autopista. Torres aspira que el trànsit de la N-II caigui a la meitat «en algun moment».

Tot i així, no es contempla que la N-II deixi de ser una «barrera» en el tram nord de la comarca. «La mobilitat en cotxe i furgoneta a la zona és molt important i amb això hem de viure», es resigna Torres. Així, el regidor de Mobilitat aplaudeix que ja hi hagi una reducció del 30% i assegura que, malgrat les dificultats, l’objectiu és que la N-II pugui ser algun dia un «carrer».

Antics peatges

Una altra de les transformacions pendents un any després del final de la concessió de l’autopista és el reaprofitament de les l’àrea de les cabines dels antics peatges. En aquests mesos s’han eliminat les cabines centrals de pagament i s’han definit els nous carrils, però als dos costats de la via encara queda el record físic de l’antiga C-32 de pagament.

El Govern té un projecte per convertir aquests espais en plantes fotovoltaiques, però hi ha ajuntaments que també volen dir la seva. És el cas d’Arenys de Mar, que ha enviat una proposta al departament de Territori i Sostenibilitat per poder gestionar un espai que consideren «infrautilitzat».

L’alcaldessa d’Arenys de Mar, Annabel Moreno, demana poder convertir l’espai de les cabines de l’antic peatge de la sortida d’Arenys en sentit nord en un aparcament que inclogui també una àrea per a autocaravanes. D’aquesta manera es vol fer front a la falta d’aparcament a municipi i potenciar també un tipus de turisme inexistent fins ara al poble.

«Després de la pandèmia, els usuaris d’autocaravanes han augmentat; és una demanda que va sorgir fa temps», explica Moreno. L’alcaldessa detalla que Arenys és «ideal» perquè el turisme nacional pugui realitzar estades de cap de setmana i conegui les rutes culturals i gastronòmiques que ofereix el municipi: «És una proposta turística que no teníem i en la qual estem treballant».

Menys ingressos per l’IBI de l’autopista

D’altra banda, la cara negativa del final de la concessió és la caiguda d’ingressos en concepte d’IBI que han patit els ajuntaments. En el cas del Maresme, l’import total de la factura és de 2,9 milions d’euros i els municipis més afectats són Mataró (377.000 euros), Arenys de Mar (368.000 euros), Palafolls (277.000 euros), Sant Pol de Mar ( 276.000 euros) i Calella (224.000 euros).

En el cas de Palafolls, per exemple, l’impacte és molt elecat, ja que es tracta d’un dels consistoris més petits i el seu pressupost anual està entorn dels 10 milions d’euros. «L’impacte ha sigut enorme i ha suposat pràcticament la desaparició de la partida d’inversions amb recursos propis», es lamenta l’alcalde, Francesc Alemany.

El 2022, Palafolls no pot fer front a cap inversió que no arribi a través de subvencions d’administracions supramunicipals i això ha obligat a deixar aparcats projectes que s’havien convertit en reivindicacions històriques i que el govern municipal havia marcat a l’agenda per poder començar a desenvolupar aquest mandat.

Notícies relacionades

Els col·lapses de l’AP-7 tornen la clientela als restaurants de la vella N-2

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Alemany es lamenta de no poder assumir inversions com la renovació del sostre d’un pavelló, l’obertura d’un local social al barri de Sant Genís o la remodelació del vial d’accés en aquest barri: «Hem fet una gestió de mínims i tenim molt poca capacitat per atendre les necessitats de la població».

A més de l’impacte de l’IBI de la C-32, Alemany recorda que les finances públiques també s’han vist minvades per l’anul·lació de l’impost de la plusvàlua o la gestió de la covid. En el cas de Palafolls, a més, s’afegeix el greu impacte del temporal ‘Gloria’ a principis de mandat. Per al 2023, diu, caldrà tornar a «redefinir» prioritats: «No és més que la gestió de la misèria».