Estrany fenomen a França

Preocupació a França per les incursions de cetacis al Sena

  • Mor la balena beluga que havia quedat atrapada a menys de 100 quilòmetres de París

  • La repetició d’aquests casos els últims mesos alerta sobre el canvi climàtic i la contaminació sonora dels oceans

3
Es llegeix en minuts
Enric Bonet

Ha sigut el ‘feuilleton’ d’aquestes primeres setmanes d’agost de letargia informativa a França. Una beluga (o balena blanca) va quedar atrapada al Sena, a uns 70 quilòmetres de París. Després d’estar encallada més d’una setmana, un equip de rescatistes francesos va aconseguir alliberar-la la matinada de dimarts a dimecres. Gràcies a un complex operatiu, en què van participar 24 bussejadors i que va durar unes sis hores, la van treure de la resclosa on era i la van instal·lar en un camió refrigerat que l’havia de portar fins a la localitat d’Ouistreham. Però abans que arribés a la desembocadura de l’Atlàntic, els veterinaris van decidir eutanasiar-la a causa d’un estat físic «alarmant». No hi va haver ‘happy end’ per a la balena extraviada.

El dia a dia d’aquest animal no només va interessar l’opinió pública gal·la per la seva situació crítica –fins i tot es van fer importants donacions per salvar-la–, sinó també per la raresa de l’episodi. Es tracta de la segona beluga trobada en un riu francès des de 1948. Aquell any un pescador va trobar a les seves xarxes un cetaci d’aquest tipus al Loira. En el cas del Sena, és la primera vegada que es té constància d’una balena d’aquest tipus. 

El 2018, una balena blanca ja va estar nedant durant tres mesos a l’estuari del Tàmesi, al Regne Unit. Es tracta, tanmateix, d’una presència completament inhabitual als rius d’Europa Occidental. De fet, tenen com a hàbitat les aigües fredes de l’Àrtic. La població de belugues més pròxima és davant l’arxipèlag de Svalbard, al nord de Noruega, a uns 3.000 quilòmetres del Sena, segons l’observatori Pelagis, especialitzat en mamífers marins. Tot i que a la tardor baixen al sud, mai s’aventuren tan lluny.

La contaminació sonora, possible causa

La contaminació sonora, possible causa¿Com aquest cetaci de 800 quilograms va poder nedar 130 quilòmetres pel Sena durant més d’una setmana? Vista el 2 d’agost en aquest riu, s’ignora com hi va arribar, fins a quedar-se atrapada en una resclosa a la localitat de Saint-Pierre-la-Garenne. Aquest interrogant ha generat certa preocupació a França a l’haver tingut lloc al maig un altre cas molt semblant. Llavors, una orca es va endinsar al Sena fins a prop de Rouen, però va acabar morint després d’una fallida operació per reorientar-la cap a l’oceà. A finals de juny, també es va veure un rorqual a l’estuari del mateix riu, a prop de Le Havre. 

«La beluga i l’orca són animals gregaris, que normalment viuen en grup. Ara es van trobar soles en un moment donat. Es tracta d’una cosa anormal», va assegurar Gérard Mauger, vicepresident del grup d’estudis de cetacis del Corentin, en declaracions al diari francès Le Progrès. Segons ha advertit l’oenagé Sea Sheperd France, que va participar en l’operació de rescat de la beluga, un dels possibles motius del seu extraviament podria ser la contaminació sonora del mar.

«En primer lloc, sospitem de la contaminació sonora. Els humans vam tendir a subestimar la contaminació sonora marítima. Els cetacis tenen un radar per desplaçar-se i comunicar-se entre ells. És un element essencial per a la seva supervivència. No obstant, la contaminació sonora els desorienta i, en el pitjor dels casos, els pot provocar lesions i hemorràgies internes», va dir la presidenta de Sea Sheperd France, Lamya Essemlali. 

Aquesta responsable associativa va citar, en concret, l’impacte de la construcció d’un parc eòlic marítim a l’estuari del Sena: «Sabem que aquestes infraestructures són molt sorolloses». «Temem que el desplegament de parcs eòlics marítims sobre el litoral francès, sobretot en zones protegides, tingui conseqüències catastròfiques per a la vida marina», va afegir.

«Múltiples factors»

Notícies relacionades

«Múltiples factors»En canvi, altres experts i associacions matisen l’eventual influència dels parcs eòlics marins en aquestes incursions. L’observatori Pelagis recorda que es poden deure a «factors múltiples», com «el seu estat de salut, l’edat (les balenes joves solen dispersar-se més fàcilment), l’aïllament social o les condicions mediambientals». 

L’oceanògraf François Sarano va indicar a l’AFP que el canvi climàtic està entre les possibles causes. L’augment de la temperatura del mar afecta els corrents marítims i aquests poden portar els cetacis a zones molt poc habituals per ells. A més, Sarano va citar la influència dels ràpids canvis en la posició dels pols magnètics terrestres. La llista d’hipòtesis sobre les incursions dels cetacis és llarga i fa córrer rius de tinta a França.