Poques esperances per salvar una balena beluga extraviada al riu Sena

Hi ha poques esperances que la balena beluga extraviada al riu Sena, a uns 70 km de París, recuperi la gana. L’esperança per salvar l’animal malalt perdut al Sena minvava aquest diumenge, i és que la presència del mamífer marí, acostumat a les aigües fredes, en aquest riu del nord de França és excepcional.

El cetaci de quatre metres de llarg, vist dimarts per primer cop, és des de divendres en una resclosa d’uns 125 per 25 metres, 70 quilòmetres al nord-oest de París, en una aigua calenta i estancada. La seva supervivència està compromesa. Així ho ha assegurat Lamya Essemlali, gerent de Sea Shepherd, l’oenagé de defensa dels oceans present al lloc. Salvar la beluga és «un desafiament» amb «poques esperances» d’èxit a causa de la falta de gana de l’animal.

Els primers intents d’alimentar la balena amb arengs morts i truites vives no havien fet efecte i dissabte es va anunciar un altre pla: «Administrar-li vitamines per un veterinari mitjançant una fletxa», va anunciar Isabelle Dorliat Pouzet, secretària general del departament de l’Eure (Normandia), en una roda de premsa a prop de la resclosa de Notre-Dame de la Garenne. Però això tampoc sembla haver fet reaccionar l’animal. Segons Sea Shepherd, «la seva falta de gana probablement sigui un símptoma d’una altra cosa, una malaltia. Està desnodrit i és una cosa que dura unes quantes setmanes, fins i tot mesos. Al mar, ja no menjava», va explicar Essemlali.

Entre les prescripcions per evitar que el cetaci mori, figuren la reobertura d’una resclosa cap al mar, a 160 km, perquè pugui reprendre el seu camí o conservar-lo a la conca «perquè recuperi la gana». Qualsevol decisió serà presa pensant en l’«interès de l’animal» i fins al moment no se n’ha pres cap, ja que s’esperen anàlisis, va indicar la funcionària.

A l’animal li van sortir «petites taques» que poden ser naturals a causa de l’aigua dolça, però que també poden implicar que pateixi altres problemes, segons la mateixa font. La beluga, que dissabte anava amunt i avall per la conca «tranquil·lament», va ser detectada el 2 d’agost al Sena.

Precedent

Al maig, una orca va tenir dificultats al mateix riu, entre Ruan i Le Havre. Les operacions per mirar de salvar-la van fracassar i l’animal va morir de gana. Dorliat Pouzet va afirmar dissabte que la situació entre l’orca i la beluga és «molt diferent», ja que la primera «estava més debilitada i havia desaparegut del radar durant un temps». Però diumenge ja no era tan optimista malgrat que l’animal tenia «un comportament més dinàmic». Si la seva falta de gana continua acabarà morint de fam.

Notícies relacionades

¿Som solidaris els espanyols?

El Gordo de Nadal ja no és tan gros

L’opció de sacrificar la beluga ha sigut «descartada de moment», va indicar Essemlali. «En aquesta etapa seria prematur perquè encara té vigor, un comportament curiós: gira el cap, reacciona als estímuls, no és amorfa i moribunda». La beluga és una espècie protegida.

Segons l’observatori Pelagis, especialista en mamífers marins, es tracta de la segona beluga registrada a França després que un pescador de l’estuari del Loira en tragués una de les seves xarxes el 1948.