L’evolució de la verola del mico, «incerta a Espanya» després d’arribar als 5.162 casos

L’evolució de la verola del mico és encara «incerta a Espanya», on s’han registrat 220 casos més des de divendres passat, amb la qual cosa ja en són 5.162, i mentre que la probabilitat de transmissió és «alta» en esdeveniments en què les relacions sexuals són freqüents, és baixa per a la població general.

Aquesta evolució «estarà influïda per l’èxit amb què les recomanacions arribin a la població en risc i la disponibilitat de la vacuna, que, en aquests moments, tant a Espanya com a la resta del món, és escassa, a causa de les dificultats de fabricació», remarca el Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) en la seva primera actualització de l’avaluació ràpida de l’informe «Casos autòctons de verola del mico».

I afegeix: «Les estratègies de comunicació de risc i participació de la comunitat són fonamentals per difondre informació a la població en general i a les persones en risc, inclosos els organitzadors d’esdeveniments de reunions massives d’estiu».

5.162 casos, sense comptar Madrid

El Ministeri de Sanitat acaba de comunicar un total de 5.162 casos, cosa que manté el nostre país com el més afectat a Europa i el segon del món, només superat pels Estats Units, on gairebé s’arriba als 9.000 casos.

No obstant, l’últim balanç de Sanitat manté la mateixa xifra per a Madrid (1.817) que tenia divendres passat; la segueixen, ja amb dades actualitzades, Catalunya (1.636) i, molt més allunyada, Andalusia (632), el País Valencià (311); el País Basc (152), les Balears (134) i les Canàries (126).

Per darrere hi ha Galícia (78), Aragó (50), Astúries (49), Castella i Lleó (48), Castella-la Manxa (40), Múrcia (31), Extremadura (21), Cantàbria (19), Navarra (13) i La Rioja (4).

Contagis esporàdics en dones, avis i nens

Amb les dades disponibles, el CCAES assenyala que els casos es continuen identificant fonamentalment en la població homes que tenen sexe amb homes (HSH) en el context de les relacions sexuals o en altres situacions de contacte físic continuat i prolongat d’índole no sexual.

Tanmateix, també s’han identificat alguns «casos esporàdics» en dones, menors d’edat o avis que han sigut contactes estrets de casos confirmats i, «en les últimes setmanes», han aparegut infeccions «en dones en el context de relacions sexuals, tot i que aquest número encara continua sent molt baix respecte al global».

A Espanya, continua, «un percentatge elevat de la població, sobretot menors de 40 anys, és actualment susceptible a la infecció», ja que la vacunació obligatòria contra la verola, a més d’irregular i amb cobertures descendents des del 1972, va cessar de manera oficial el 1980.

Risc alt en HSH, però baix en població general

Tenint en compte tot això, la probabilitat de transmissió en l’àmbit en què estan detectant la majoria dels casos «és alta».

Això és, en contextos com «festes, trobades privades o esdeveniments organitzats en què les relacions sexuals són freqüents, hi ha diverses persones involucrades, amb parelles desconegudes i en entorns on no es pot apreciar bé l’existència de lesions o on la percepció del risc pot estar alterada i poden suposar esdeveniments multiplicadors de la transmissió».

Atès el mecanisme de transmissió de la malaltia i l’àmbit on s’estan detectant els casos, «la probabilitat de transmissió es considera baixa per a la població general en el moment actual».

La majoria dels casos detectats a Espanya i a la resta de països no endèmics, recorda, són lleus, amb una proporció baixa d’ingrés hospitalari i de letalitat; els nens petits, les dones embarassades, els nounats i les persones immunocompromeses són els més exposats a la gravetat de la malaltia, cosa que es pot traduir en més impacte a escala individual.

«Tanmateix –adverteix–, si la transmissió sostinguda que s’observa actualment no és controlada de manera òptima hi ha un risc que es desplaci a altres grups poblacionals i que apareguin casos greus en poblacions vulnerables».

Amb tot això, els experts de les alertes sanitàries del Ministeri de Sanitat arriben a la conclusió que el risc en HSH amb relacions en contextos sexuals d’alt risc és «alt».

Rastrejar els contactes, la barrera de la detecció precoç

Per aturar el brot és fonamental la detecció precoç. Tanmateix, «un dels principals reptes trobats en la resposta a aquesta alerta és identificar i fer seguiment dels contactes».

I això perquè «moltes vegades, els casos no estan disposats a proporcionar les identitats dels seus contactes o bé pot ser que no siguin capaços de fer-ho perquè les exposicions al risc s’han produït de manera anònima amb persones prèviament desconegudes». Altres vegades, «també resulta difícil conèixer durant l’entrevista epidemiològica la data exacta en què va tenir lloc el contacte i es va produir la transmissió».

Una altra mesura que pot ajudar a disminuir l’impacte és la vacunació, però aquest és un altre dels reptes: «Cal tenir més disponibilitat de vacunes per facilitar la implementació de l’estratègia de vacunació establerta, tant ‘pre’ com ‘post’ exposició». De moment, Espanya disposa de 5.300 vacunes, i en continua esperant l’arribada de 7.000 més.

Sense evidències de transmissió per semen o en animals

Fins avui no s’han documentat casos de transmissió a través de substàncies d’origen humà: a més dels estudis fets en animals, els estudis dels casos humans recents mostren la presència del patogen en els teixits i fluids corporals i s’ha detectat al semen de pacients amb infecció confirmada, «però les dades disponibles són insuficients per formar conclusions».

Tampoc se sap gaire sobre la susceptibilitat de les espècies animals endèmiques. «Els rosegadors, i en particular les espècies de la família ‘Sciuridae’ (esquirols), podrien ser hostes adequats i la transmissió d’humans a animals (mascotes) és teòricament possible», si bé, i per ara, «no hi ha evidència documentada d’animals domèstics, com gats i gossos, o bestiar afectats».

Notícies relacionades

Sanitat no pot cobrir 473 destinacions per a MIR

Albirament d’un OPNI

Davant aquest escenari, el CCAES fa una sèrie de recomanacions, com difondre informació sobre la malaltia, els diferents mecanismes de transmissió i les pautes que cal seguir per minimitzar els comportaments de risc.

També és important comunicar informació «evident i contrastada a tota la població i reforçar-la en tots aquells cercles freqüentats per les poblacions amb comportaments de risc, evitant qualsevol estigmatització del col·lectiu LGTBI+.»