Incendis forestals

El 70% dels boscos catalans porten més de 40 anys abandonats

Catalunya només aprofita el 26% de la fusta que generen els seus boscos cada any, cosa que ha fet que es dupliquin les tones que són pur combustible en els incendis forestals
Els propietaris forestals carreguen contra la falta d’ajudes públiques per controlar la massa boscosa, i el Govern fa autocrítica: «Anem 40 anys tard»

A1-153581238.jpg / ORIOL CLAVERA (EPC)

«Vivim un moment crític d’emergència forestal i anem 40 anys tard. Estem treballant a contrarellotge enmig d’una tempesta perfecta». Així descriu Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals de la Generalitat, l’estat dels boscos catalans pel risc d’incendis forestals, alimentats per la crisi climàtica. Prop del 70% de la superfície forestal catalana, que supera el milió d’hectàrees, viu en risc de patir un incendi forestal greu. Aquests boscos són plens de branques, herbes i brossa, amb arbres amuntegats, moltíssim combustible acumulat. Necessiten una aigua que, amb la sequera, ja no tenen. A la resta dels països d’Europa el percentatge de boscos abandonats és per sota del 40% del total de la massa forestal. Els propietaris es defensen: no poden costejar neteges perquè el preu que cotitza la fusta és baix. A més, l’Administració admet que els fons públics són insuficients. «Si no volem que el foc se’ns mengi, la societat ha d’assumir que els boscos han de ser una prioritat de país», clama Jordi Tarradas, propietari forestal i gestor de Boscat, una de les principals federacions de propietaris forestals.

L’incendi del Pont de Vilomara i Rocafort (Bages) va ser, segons els bombers, el foc amb més afectació dels últims 50 anys. Un autèntic desastre amb més de 50 vivendes destruïdes. La zona estava catalogada com un espai prioritari per evitar incendis, amb uns boscos que requerien una neteja forestal a fons. Al flanc dret, on els Bombers van treballar durant més de 50 hores sense parar, no hi havia passat una motoserra des que la mateixa zona es va cremar el 1986. Per cada hectàrea hi havia 10.000 pins, quan haurien de ser 800 o 1.000 com a màxim. «Al cap de cinc o sis anys d’un incendi s’ha d’entrar i tallar arbres per reduir la massa forestal i sobretot per fer que els arbres que quedin siguin forts i generin fusta de millor qualitat. Aquí no va passar res d’això», explica Sanitjas, també experta en enginyeria forestal. Les flames es van estendre a més de 12 quilòmetres per hora. Tenien 10 vegades més combustible del que tocaria.

Aquest cas explica com és de necessari el treball de gestió forestal als boscos, que ocupen més del 60% de la superfície catalana. En total, 1,3 milions d’hectàrees. Però aquesta situació és relativament nova, ha emergit en l’últim segle, amb l’abandonament de pobles, nuclis rurals, pastures i superfície agrícola. Abans de l’abandonament, els propietaris dels boscos els feien resistents al foc perquè en vivien: tallaven la fusta per construir vivendes i escalfar-se a l’hivern, hi pastava el bestiar, cultivaven i recollien llavors per alimentar els animals. «Hem de pensar en l’estructura de les masies: quan es va perdre aquest estil de vida, aquesta estructura, es va perdre tot», resumeix Ramon Bosch, president de l’associació de propietaris forestals Bages Anoia. Una zona especialment crítica. «Fa dècades que això va deixar de ser rendible a causa del preu a què es paga la fusta: avui dia, si un propietari vol fer una neteja forestal, s’arruïna», explica Terradas. És per això que els fons públics, les subvencions per fer aquesta feina, són claus.

Bons bombers, mals boscos

«Després dels terribles incendis dels 80 i els 90, la Generalitat es va centrar a formar i enfortir el cos de Bombers. Tenim el millor cos d’Europa. Però es van oblidar per complet dels boscos», assenyala Sanitjas. Una tesi que comparteix Terradas. «Fa dècades que no fem els deures, necessitem accions contundents perquè se’ns ha acumulat la feina, la situació ja és insostenible amb tant combustible. Estem suspenent cada any», es lamenta el representant de Boscat. Els últims anys, el Govern inverteix prop de sis milions d’euros a l’any per fer neteja forestal. «Una xifra insuficient, sempre queden peticions de propietaris sense respondre perquè no hi ha recursos per tothom», exposa Sanitjas.

Objectiu: duplicar les xifres en quatre anys

Després del devastador incendi de Santa Coloma de Queralt l’estiu del 2021, el Govern va aprovar un ambiciós pla. Va prometre 72 milions d’euros per posar els boscos al dia. «No hem vist ni un euro», es queixa Tarradas. Sanitja s’excusa. Les subvencions no arribaran fins a la tardor del 2022. Però assegura que el pla segueix en marxa. «De mitjana, a Catalunya gestionem el 2% dels boscos cada any, si ho mirem a 20 anys vista, que és el que triguen els boscos a regenerar-se i necessitar una altra aclarida, estem entre el 20% i el 30%. La xifra és baixíssima, a Europa estan en el 5% anual, amb el 60% dels boscos gestionats», assenyala Sanitjas. El Govern vol poder gestionar, és a dir tallar i desbrossar, el 4% de la superfície forestal. I ho fa duplicant el pressupost: 18 milions d’euros a l’any fins al 2026. «Els efectes d’aquest pla no seran immediats, es veuran a llarg termini».

Treball mal pagat

Les mesures d’aquest pla són moltes. Fons per obrir pistes forestals i punts d’aigua per als bombers, diners per comprar vehicles i material a les Agrupacions de Defensa Forestal, mitjans per obrir noves zones de pastura, per pagar neteges forestals i al seu torn, diners perquè els forestals, els treballadors dels boscos, puguin posar la seva maquinària al dia. «Tenim molts colls d’ampolla, i un és el negoci de la fusta, que ho ha deixat de ser. A Catalunya comprem moltíssima fusta d’altres països i caríssima, i la nostra es ven a preus molt baixos», diu Sanitjas. Això comporta un terrible espiral: els forestals treballen amb tractors antiquats, s’estan perdent molts treballadors perquè estan mal pagats, els que ho fan no estan formats i al seu torn la fusta que es cria als boscos abandonats és de mala qualitat.

«Nosaltres no volem viure d’ajudes públiques, el que ha de fer l’Administració és no posar-nos pegues i ajudar-nos perquè es pugui viure dignament de la fusta a Catalunya», insisteix també Joan Llagostera, president de l’associació de propietaris de boscos a Tarragona, amb més de 60 anys en el sector. «És veritat, necessitem una forta inversió ara però sobretot que la viabilitat dels boscos no depengui del pressupost disponible de cada Govern», afegeix Sanitjas.

El cas de Tarragona

Llagostera ha vist en primera persona l’abandonament dels boscos de Tarragona. És la província catalana que més ha patit el fenomen, i per tant, la de més risc. A diferència de Girona i Barcelona, la diputació provincial no ha aportat recursos per fer aquests treballs de gestió forestal fins aquest any. «Si el cas del Pont de Vilomara era greu, aquí ni t’explico, tenim zones amb 100.000 arbres per hectàrea, 100 vegades més del que tocaria. Hi ha zones que estan abandonades des de 1900, quan va arribar la fil·loxera, ningú hi ha entrat», segueix. Es queixa, per exemple, que el Govern trigui un o dos anys a donar permisos per netejar boscos a petició dels propietaris, tip de les promeses polítiques que mai va veure complir.

Notícies relacionades

En tot aquest temps, el que sí ha passat és que la fusta, i per tant el combustible dins els boscos, s’ha duplicat. De 80 milions de tones el 1990, a 150 el 2016. «Si fem gestió forestal, si deixem els arbres més forts i traiem la resta, la fusta serà de millor qualitat, es pagarà millor i hem de reflotar aquest sector i fer-lo viable», explica Sanitjas, que afegeix que el Govern està buscant inversors que apliquin tècniques com el laminat perquè la fusta catalana serveixi per fer mobles o la construcció com antany. «Avui només els utilitzem per fer palets».

Els propietaris no reneguen d’aquests anuncis i propostes, però imploren veure els canvis de forma urgent. «Se’ns en va el país i les vides dels nostres veïns», es lamenta Tarradas. «Ens sentim bastant oblidats: només us recordeu dels boscos quan hi ha incendis», assenyala Bosch. Una realitat que la directora general també constata. «Si avui anés al Parlament a demanar més recursos per a gestió de boscos estic convençuda que em donarien tot el que necessitem. A l’hivern hi ha altres preocupacions». Mentrestant, els tècnics de la Conselleria d’Acció Climática van refent els mapes de zones amb risc d’incendi. L’estan ampliant a cotes més altes: el Solsonès, l’Alt Urgell i el Ripollès, on aquest estiu ja han superat els 35 graus.