Dues dècadesde bodes LGTBI

La història de Katy Pallàs i Inma Lluesa va començar "tres o quatre anys abans" d’aquell dia. "Jo ja m’estava preparant per ser mare soltera. Però vaig conèixer l’Inma i vam estar d’acord a fer ús de la llei aprovada el 2005", relata la Katy, docent i expresidenta de l’Associació de Famílies LGTBI+, de 59 anys. La Katy i l’Inma es van casar poc després, el maig del 2006. "No vam voler esperar perquè teníem molta por que prosperés el recurs contra el matrimoni igualitari que el PP havia presentat davant el Tribunal Constitucional. Vam fer ús del nostre dret perquè vam pensar que, ja casades, seria més difícil treure’ns-ho", explica la Katy. El 2008, després d’un "llarg" procés de reproducció assistida, va néixer el Max, el fill de les dues, que ara té 17 anys.

Component polític

La boda d’aquestes dones va tenir un doble vessant. "Ens estimàvem moltíssim i volíem fer-ho visible públicament. Però també va ser una cosa que tenir un component polític: quan s’aprova un nou dret, hem de fer-ne ús", reivindica la Katy. Assegura que el matrimoni, per a ella i per a l’Inma, va ser "un abans i un després". "Abans del matrimoni, podies tenir parella i moltes famílies et deien que estava bé mentre no ho pregonessis gaire. Però el matrimoni, al ser una convenció social –a més d’un dret–, suposa una visibilització".

Per a ella aquesta precisament ha sigut la clau: que aquest dret "ha visibilitzat el col·lectiu LGTBI". "Les famílies LGTBI amb fills vivim en barris on la majoria de la gent és heterosexual. Però ens relacionem tots d’una manera molt pròxima. Les famílies LGTBI hem sigut sempre un pont entre els dos mons, i això ha fet que la societat ja no ens vegi com a persones alienes", opina la Katy. El matrimoni igualitari, defensa, ha fet que el "món normatiu" sigui "més divers".

El Darío Martínez i el Roberto Cerviño, de 42 i 49 anys, respectivament, estan junts des de l’any 2007. Es van casar el 2018 i ara tenen dos fills adoptats: una nena de 8 anys i un nen de 10 mesos. "La llei del matrimoni homosexual va ser molt important per a nosaltres per diversos motius. Un d’ells, perquè per fi es podia adoptar i formar una família", explica el Darío, que explica que a Catalunya, a diferència d’altres comunitats autònomes, no fa falta estar casat per dur a terme un procés d’adopció.

"Aquesta llei va posar en igualtat totes les parelles. Garanteix que, sigui quina sigui la teva orientació sexual, tinguis la possibilitat de formar un matrimoni i una família més endavant si vols. Va suposar estar a la mateixa altura en igualtat i drets", diu el Roberto. "I després també hi ha la legitimitat de la resta de la societat. Que no se’ns vegi més com a ciutadans de segona", assenyala el Darío.

El Roberto, de nacionalitat francesa, elogia que aquesta llei tan progressista s’hagi aprovat fa 20 anys en un país com Espanya, "de profunda tradició catòlica". "Em sento orgullós de l’avenç d’Espanya. França va trigar molt més a aprovar el matrimoni homosexual i va tenir una reacció molt contundent. Crec que aquí no es van organitzar les protestes que hi va haver a França", afegeix. "Espanya és un país acollidor amb el col·lectiu LGTBI. Sobretot a Barcelona, on hi ha molts homosexuals que venen aquí a viure", valora el Darío.

¿Hi ha por de l’onada reaccionària? "Sí, però no a nivell legislatiu, sinó que tinc por que acabem perdent la legitimitat. Hi ha moltes més agressions al col·lectiu", diu el Darío. "No crec que un govern del PP s’atrevís a tombar la llei del matrimoni gai, però sí que és un partit que legitima la gent que no hi està d’acord", afegeix. "Hi ha una onada reaccionària de dretes ben evident. Però la norma existeix, la possibilitat existeix i continuarem casant-nos, encara que no els agradi", avisa Roberto.

Quan el Gael Llach es va casar amb la Gema Molina, ell tenia un altre nom: Magda. El 2008 van fer ús de la llei del matrimoni igualitari, aprovada tres anys abans. El 2016 i el 2018 van néixer, respectivament, el fill i la filla que tenen. El 2021 la Magda va començar la seva transició per ser Gael. "Ara som una família trans i tenim dos fills", explica el Gael. "En vista de la gent som un matrimoni heterosexual, normatiu. Però en realitat no és així. Impacta perquè quan parlem de matrimoni igualitari pensem en dues dones o homes", comenta.

Por inicial

Notícies relacionades

¿Què he de fer per evitar un cop de calor?

Mor una netejadora de BCN després de treballar tot el dia al sol

El Gael i la Gema es van conèixer el 2004. Ja tenien al cap casar-se, com "qualsevol parella heterosexual". En aquell moment coneixien "molt poques parelles LGTBI" que es casessin. "Ho vam fer el 2008 a Vilanova i la Geltrú perquè estava molt a prop de Sitges. Ho vam fer perquè, tot i que feia tres anys que la llei estava aprovada, no estava gaire consolidada. Teníem por del que ens podíem trobar", recorda el Gael. Van ser la primera parella de dones que celebrava una boda en aquell restaurant de Sitges. "Nosaltres teníem por encara, per això vam anar a un lloc segur", diu el Gael.

Ara ja no existeix el temor. Aquesta família viu en un petit poble, Hostalric, a Girona, on l’acceptació ha sigut "natural". "Tampoc hi va haver cap problema quan vaig començar la transició, ni amb els nostres fills", explica el Gael. Només hi va haver una cosa que els va fer "una mica de mal". Quan la parella li va explicar al fill, de llavors 3 anys, que començaria la transició, el nen va dir: "Que bé: així serem papa i mama". "L’únic que veia al seu voltant eren parelles heterosexuals. Però la veritat és que els nostres fills ho han portat molt bé", comenta el Gael.