El Boeing més solidari del món porta el Barça a casa

Al seient que ocuparà Xavi Hernández en el majestuós Boeing 787, capitanejant la seva renovada i encara inacabada plantilla amb vista a la nova temporada, es va asseure, fa poques setmanes, un dels molts ucraïnesos recollits per aquest mateix avió a Varsòvia i traslladats a Madrid.

Al seient on segurament s’asseurà el gran golejador Robert Lewandowski va viatjar dimecres una de les diverses desenes de dones afganeses rescatades de la barbàrie que es viu al seu país i traslladades a Roma, amb 217 persones més d’aquest enclavament terroritzat pels talibans.

La generositat de Piñeyro

I és que l’exitosa expedició barcelonista, que aquest vespre acaba el seu periple pel país de les barres i estrelles a Nova York, tornarà a casa en el Boeing 787 de l’oenagé Solidaire del milionari argentí Enrique Piñeyro, convertit, des que va esclatar la pandèmia, en l’avió més solidari del món. El Barça ha llogat aquest majestuós 787 per tornar a Barcelona i el pagament d’aquest costós viatge servirà per finançar una part –petita, cert– dels molts projectes humanitaris en els quals treballa el desprès Piñeyro, seguidor del Boca Júniors.

El 787, que ja es troba a Nova York i recollirà demà l’expedició culer, té el seu immens morro decorat amb la imatge històrica de la vietnamita Kim Phúc, de 59 anys, ‘la nena del Napalm’, a qui Piñeyro va demanar autorització per convertir-la en símbol d’un dels seus dos avions solidaris, ja que aquest filantrop, cineasta, defensor de causes perdudes, que sol guanyar, i amic d’Òscar Camps, a qui li acaba de cedir (regalar) un nou Open Arms Uno, construït a Noruega, de 66 metres d’eslora, 26 llits i capacitat per a 300 persones, també posseeix un 737, ara en revisió.

Expliquen que va ser l’amistat que mantenen des de fa anys Piñeyro i Camps el que va contribuir que el magnat argentí prengués la decisió de canviar, per complet, el rumb de la seva vida i es dediqués a posar els seus diners, els beneficis de les seves inversions, les seves idees i les de la seva gent «al servei de...». I al «servei de...» significa al servei dels més necessitats, especialment atenent les crisis humanitàries, ajudant els refugiats i, en el fons, convertint-se en la millor ajuda, a nivell de desplegament aeri, d’Open Arms.

És més, la primera idea de Piñeyro, que pilota el seu propi 787 –on el rigor a l’hora de confeccionar els plans de vol, la tripulació i l’estat de l’avió són summament exquisits perquè, segons explica, ha viscut i patit com algunes companyies aèries no compleixen amb les mesures de seguretat, un incompliment que ell mateix va denunciar al seu moment–, va ser oferir ajuda aèria a Camps per detectar, des de l’aire, les possibles mobilitzacions d’immigrants, la presència de pasteres al Mediterrani, fórmula que va ser descartada passant, immediatament, a idear la compra dels dos Boeing que posseeix Solidaire per obrir corredors humanitaris aeris de tota mena.

Avions que, com en el cas actual del Barça, quan no són utilitzats en alguna de les operacions humanitàries (han portat material sanitari a tots els racons del món en temps de pandèmia, aliments, rescatats refugiats o represaliats polítics...) poden ser llogats com a xàrter per a multitud de serveis, alguns d’ells, sí, vinculats al futbol, ja que ja van portar el Bayern Munic cap als EUA fa poc o, a meitat de temporada, van recollir tots els futbolistes brasilers («això va ser una traïció», assenyala Piñeyro, entre rialles) que juguen a Europa per traslladar-los al Brasil.

És evident que els vols i serveis de Solidaire són deficitaris i és evident que l’equip que lidera Piñeyro intenta quadrar els seus números de múltiples maneres, no només amb la fórmula de convertir els seus avions en xàrters sinó també, per descomptat, recorrent als beneficis que produeixen les inversions que el magnat argentí ha realitzat al llarg dels últims anys.

«Jo no dono; prefereixo involucrar-me en els projectes», explica Piñeyro a EL PERIÓDICO durant la seva escala a Madrid. Els projectes no són només els seus avions humanitaris, sinó que també té una productora cinematogràfica que vol denunciar amb pel·lícules, documentals i sèries tot allò denunciable que es produeix al món. També està el seu equip d’advocats agrupats en una altra oenagé, Innocence Project, que ja ha deslliurat de la presó i fins i tot de la mort presos innocents en diferents països.

El net d’un ric

Aquests actes no li semblen a Piñeyro res especial ni cap gest heroic, tot i que, en alguna ocasió, fins i tot s’ha disfressat de Batman per escenificar aquest esperit d’ajuda desinteressada cap al necessitat. «El que faig, en el que ajudo, els que m’ajuden, considerem que això és el més normal del món. És pura empatia. Tots pertanyem a la humanitat, però està angoixada i hem de fer alguna cosa per ajudar-la, almenys intentar-ho».

És evident que la pregunta que en aquests moments es deu fer tothom és: «però ¿d’on treu tants diners aquest home per poder desprendre-se’n o utilitzar-los de forma tan desinteressada i humanitària?» La resposta la sol donar Pyñeiro sense gaires embolics ni rumor: «Vaig triar bé el meu avi». ¿Qui era el seu avi matern? Enrique Rocca, germà i soci d’Agostino Rocca, el fundador de Techint. ¿Què és Techint? Doncs ni més ni menys que una de les companyies més importants del món en disseny, construcció i execució d’obres de gran envergadura que brinda serveis globals per a segments com petroli i gas, energia, mineria, plantes petroquímiques i industrials, més obres civils d’infraestructures. En definitiva, es tracta de la tercera família més rica de l’Argentina, segons el rànquing de la revista ‘Forbes’ 2021.

A Piñeyro no li agrada acumular diners perquè sí. És més, defensa la tesi que hauria d’estar prohibit acumular tants diners o almenys certes quantitats escandaloses. «M’agrada el model de societat dels països nòrdics. Tenen un sistema productiu capitalista, però un sistema fiscal totalment socialista. M’agrada això, m’agrada». Aquest filantrop argentí viu atrapat en la contradicció, tot i que sembla molt capaç d’esquivar-la sempre que aconsegueixi fons per a les seves causes.

«Simpatitzo amb l’esquerra, però estic en una posició contradictòria perquè he entès a la perfecció com funciona el sistema capitalista i he après a gestionar-lo perquè em rendeixi els beneficis que necessito per als meus projectes», detalla. Així que a Piñeyro no li interessava continuar pertanyent a una de les famílies més riques de l’Argentina i va vendre totes les seves participacions a les empreses dels Rocca i, a partir d’allà, va començar a crear les seves pròpies inversions i guanyar diners per reparar injustícies.

Els diners no ho donen tot

A Enrique Piñeyro li encanta ser reconegut com un Robin Hood modern, perquè va aprendre a treure-li els diners al sistema capitalista, a bona part dels rics i a les companyies riques per distribuir-los –poc, sí, perquè si en tingués més, donaria més– a qui els necessiten. Quan li dius, mentre converses amb ell abans de pilotar el seu 787 cap a Nova York, que altres persones ensenyen els seus iots mentre ell mostra el seu Boeing ple de dones afganeses rescatades, diu: «No, no, perdoni, jo també mostro el meu iot, és l’Open Arms Uno, aquest és el meu iot».

Notícies relacionades

Espanya registra 265 morts prematures atribuïbles a la calor de l’última setmana, 43 a Catalunya

L’envelliment dels metges d’Urgències pot portar al tancament de serveis en només cinc anys: «Seria un caos»

Piñeyro, que va saber que seria pilot d’avions als tres anys, només té un plaer superior a la conducció del seu 787 –que és, «sens dubte, l’avió invencible, l’avió que pren aire fresc, que mai et canses de pilotar ni et provoca cap temor»– i és comprovar que «com que la vida és tan generosa amb mi, em puc permetre el luxe de repartir els meus beneficis per fer que altra gent millori, que altres pobles obtinguin petits beneficis i, sobretot, que barrejar-me amb ells em permeti conèixer-los millor, conèixer els seus països, les seves societats, una cosa que, possiblement, em permetrà créixer com a persona».

El creador de Solidaire –que per a ell és una espècie de doctor Jekyll i Mr. Hyde, ja que durant el dia transporta el Barça, això sí, sense Leo Messi, una pena, i a la nit contribueix a tota mena d’ajuda humanitària i altres tasques»– reconeix que «els diners només compren temps, però no compra el respecte dels teus fills, ni tan sols l’amor de la teva família». «Pots comprar-te una illa, però a les tres setmanes et preguntes què fas allà i a les sis setmanes et tornes boig. No, no, no vull aquesta vida».