El Vall d’Hebron concentrarà l’atenció ambulatòria en un sol edifici

L’Hospital de la Vall d’Hebron ha presentat aquest dimecres el projecte d’un dels canvis més ambiciosos de l’ampliació i renovació de les instal·lacions que el centre va posar en marxa el 2017: el nou edifici d’atenció ambulatòria. La construcció, 10 plantes i una superfície de 46.210 metres quadrats, unirà tots els serveis ambulatoris del complex –excepte els pediàtrics– i acollirà 250 consultes externes, 100 gabinets d’exploració i 100 places d’hospital de dia, a més d’unitats de suport al diagnòstic i tractament, farmàcia i una àrea de rehabilitació, cosa que permetrà alliberar espai del cos principal del centre sanitari, que podrà concentrar els recursos en els pacients hospitalitzats i en l’activitat quirúrgica. L’edificació compta ja amb el permís municipal després de l’aprovació en el ple de desembre del 2020 del pla urbanístic de millora urbana de la Llosa de la Vall d’Hebron, i amb un pressupost, aportat pel Govern, de 70 milions d’euros, equipament al marge. Les obres està previst que comencin el 2024, després de la redacció del projecte executiu, i finalitzin el 2026. 

Canvi al paisatge urbà

El nou edifici suposarà un canvi important en el funcionament de l’hospital, ja que comportarà una modificació radical del flux de pacients, perquè a partir de la inauguració les visites ambulatòries, un milió a l’any i amb la previsió d’arribar al milió i mig en un futur, no compartiran ni espai ni recursos amb els pacients ingressats. I suposarà, a més, un canvi total en el paisatge urbà, no en va la construcció s’aixecarà a l’altra banda de la ronda de Dalt, a la part més septentrional dels terrenys municipals que queden entre el passeig de la Vall d’Hebron i els carrers de la Granja Vella i les Basses d’Horta, amb la façana encarada a la resta d’instal·lacions. Queda per definir en un futur la cobertura d’aquest tros de la ronda per millorar la comunicació amb tot el recinte sanitari, una cosa que, arribat el moment, haurà d’abordar i decidir el consistori de torn, però que sembla raonable si es pretén unir no només el recinte mèdic sinó els quatre barris que d’alguna manera separa el complex hospitalari: Montbau, Sant Genís dels Agudells, la Teixonera i Vall d’Hebron. 

Consultes, de vuit a vuit

Amb tot, la transformació més radical serà de funcionament del centre sanitari: «Un canvi de paradigma», segons el parer del doctor Albert Salazar, gerent de l’hospital, i «un element clau de la transformació del campus clínic», ja que «el règim d’atenció ambulatòria cada vegada serà més important, no només per l’eficiència i sostenibilitat del sistema sinó també per a la comoditat del pacient». Per a això –per evitar ingressos innecessaris que no ajuden ni a l’eficiència sanitària ni el malalt– és important una bona accessibilitat i una bona capacitat de resolució. Per al primer objectiu, el nou edifici preveu una franja horària adaptada a la demanda i a la conciliació familiar, és a dir, de vuit del matí a vuit del vespre; i per al segon, una organització que no contempla la distribució per especialitats mèdiques sinó per unitats funcionals. «La medicina d’excel·lència actual està formada per equips multidisciplinaris que actuen de forma interdisciplinària», apunta Salazar. 

Nou model assistencial

Notícies relacionades

Creat el grup d’experts per al traspàs de Rodalies

Mónica García critica ‘MasterChef’ per banalitzar la salut mental

L’objectiu és posar el pacient al centre, que el malalt pugui resoldre el seu problema mèdic amb una sola visita: amb les proves necessàries i les consultes a diferents especialistes en una sola jornada. Res de desplaçaments i programar per a diferents dies, cosa que allarga la solució en el temps, i que és difícil de gestionar en l’actualitat per la dispersió de les especialitats. És, en resum, un canvi de model assistencial, que promou que els professionals mèdics s’adaptin a les necessitats dels pacients en lloc d’obligar el malalt a sotmetre’s al funcionament de la institució sanitària. Però per poder treballar en la sanitat del segle XXI és indispensable tenir un edifici del segle XXI, i és aquí on entra el projecte guanyador del concurs que firmen els arquitectes Diego Nakamatsu i Lluís Morán, amb experiència prèvia en instal·lacions sanitàries. 

Sostenible, amb llum natural i vistes

Així, el nou edifici s’ha pensat com «una nau diàfana sense pilars, flexible i adaptable, que pot canviar, créixer i adequar-se a diferents usos» si és necessari, assegura Nakamatsu, amb amplis espais que rebran llum i ventilació natural, a més de gaudir de vistes a la ciutat i al mar, i d’apostar per l’estalvi energètic. La seva construcció es farà amb elements industrialitzats i prefabricats, i, de fet, aspira a aconseguir les certificacions Net Zero i LEED de sostenibilitat. Però no només això: «Serà un edifici intel·ligent, amb avenços en tecnologia per a la traçabilitat del pacient en un entorn virtual i la robotització de la distribució logística», puntualitza Moran.