25 febr 2020

Anar al contingut

TECNOLOGIA MÉS CAPDAVANTERA

El nou edifici d'investigació de la Vall d'Hebron estarà a punt el 2023

El Govern anuncia que les obres, que costaran 31,5 milions, començaran el setembre vinent

Estarà ubicat en una construcció ara en desús que havia allotjat la bugaderia de l'hospital

Beatriz Pérez

El nou edifici d'investigació de la Vall d'Hebron estarà a punt el 2023
El nou edifici d'investigació de la Vall d'Hebron estarà a punt el 2023

/

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), organisme líder en investigació biomèdica tant a Catalunya com a Espanya i en el que treballen més de mil investigadors, tindrà per fi un nou edifici el març del 2023. Aquest divendres el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, i la consellera de Salut, Alba Vergés, han anunciat l’inici de les obres que començaran, previsiblement, al setembre i que duraran tres anys. El nou edifici del VHIR s’ubicarà en una construcció fins ara en desús que anys enrere va allotjar la bugaderia de l’hospital. 

El director del VHIR, Joan Comella, ha remarcat en roda de premsa que «aquest edifici ha de permetre fer la medicina del futur». «Hem de ser capaços de fer una aposta decidida per impulsar, des de la investigació, la medicina personalitzada i de precisió», ha defensat. Comella ha revelat que, al futur edifici del VHIR, hi haurà una «tecnologia» que ara mateix no hi ha en l’organisme.

Així, les noves instal·lacions permetran realitzar «teràpia gènica» (la que permet editar o modificar la informació genètica del pacient) o «medicina nuclear» (que utilitza petites quantitats de materials radioactius anomenats radiosondes que generalment s’injecten en el corrent sanguini, s’inhalen o s’empassen) gràcies a la instal·lació d’un «ciclotró» (un tipus d’accelerador de partícules). «Aquest edifici és una llarga reivindicació. Ho necessitem», ha dit.

La nova instal·lació 
permetrà
 realitzar «teràpia gènica» i «medicina nuclear»: els tractaments més capdavanters

«La investigació és un dels àmbits prioritaris d’aquest Govern. Catalunya té un potencial enorme d’investigació, una cosa que mou més de 300 milions anuals d’ingressos», ha dit Vergés. «Avui desencallem el futur edifici del VHIR, que ja té un pressupost assignat i serà una realitat en els pròxims anys», ha afegit la consellera, que, a més, ha remarcat que, «sense investigació», la societat no veuria casos d’èxits com el d’Audrey Mash, la dona reanimada després de sis hores en parada cardiorespiratòria, i el de la Iria, la primera pacient pediàtrica d’Espanya amb un triple trasplantament.

Per la seva banda, el vicepresident Aragonès ha destacat que, si bé «fa temps que s’espera aquest nou edifici», ara ha aconseguit tirar endavant «gràcies a l’esforç dels últims mesos». «Catalunya disposa d’un sistema d’investigació molt potent, sobretot en ciències de la vida», ha reivindicat. A més, Aragonès ha assegurat que Catalunya recuperarà «els nivells de despesa previs a la crisi», i en aquest sentit ha afegit que l’atenció primària acabarà aquest 2020 amb 1.400 professionals més que el 2017, últim any en què es van aprovar els pressupostos. «Aquest edifici és l’enllaç entre la recuperació dels nivells de despesa que vam tenir abans de la crisi i la projecció de la Catalunya del futur», ha assegurat.

Presentació del projecte del nou edifici del VHIR, amb la presència de Pere Aragonès i Alba Vergés. / ROBERT RAMOS

La construcció del nou edifici costa 31,5 milions d’euros, dels quals la Generalitat de Catalunya ha aportat un préstec de 17,3 milions. Els altres pertanyen a fons propis del centre, als fons Feder i a donacions privades. Hi haurà 3,3 milions addicionals per a la dotació de l’equipament i la tecnologia més capdavanters. A més, durant els pròxims quatre anys, 2 milions de la transferència corrent de la Generalitat es destinaran a aquest nou edifici, segons ha acordat el patronat del VHIR.

El VHIR es va crear el 1994 i, al llarg d’aquests anys, ha assolit el lideratge en la recerca biomèdica, ja que s’ha convertit en l’institut de recerca més important de Catalunya i un dels més destacats d’Espanya en termes de producció científica, assajos clínics o patents. Les noves instal·lacions, entre d’altres, permetran als investigadors treballar junts, ja que fins ara ho fan disgregats en cinc edificis diferents d’un campus que ocupa 8.000 metres quadrats.

El nou edifici tindrà una superfície total de 16.757 metres quadrats i és una aposta estratègica del VHIR, ja que aquest alt nivell d’excel·lència dels investigadors requereix un edifici que estigui «a l’altura», segons fonts del centre. Fins ara, aquesta investigació «de tan alt nivell» es veu frenada per les limitacions actuals d’espai.

Barcelona i Collserola: més unides amb el VHIR

El nou edifici del VHIR «garantirà la continuïtat entre la muntanya de Collserola i la ciutat». Tot el recinte, on hi haurà l’hospital i la universitat, formarà un «gran campus limítrof» amb els barris dels voltants. Així ho ha explicat aquest divendres l’arquitecte Jordi Badia, membre de BAAS Arquitectura, l’estudi guanyador del concurs per dissenyar aquest edifici.

«L’objectiu és construir un edifici que aplegui tots los investigadores, perquè comparteixin coneixement i experiències. Que estigui clarament lligat al seu lloc, que quedi completament encastat a la muntanya. Per això el color serà el de la roca que ens trobem quan cavem», ha explicat Badia. Serà un «edifici frontissa entre el campus i la universitat» amb una arquitectura «mediterrània»tindrà molta llum natural i terrasses. 

Així, el futur VHIR tindrà tres patis, uns dels quals serà «l’àgora de l’edifici»«També serà òptim des del punt de vista mediambiental. Singular, confortable i molt durable. Volem que doni la imatge adequada a la dignitat que mereix la institució que acull», ha finalitzat Badia.

D’altra banda, el nou edifici, multifuncional i amb espais polivalents, fomentarà la divulgació, la docència i la participació ciutadana. Disposarà d’espais nous per explicar històries humanes de progrés científic. 

El director del VHIR, Joan Comella, ha conclòs que «el futur de la medicina personalitzada està més a prop amb el nou edifici d’investigació de la Vall d’Hebron que connectarà investigació i societat per millorar la vida de les persones».