L’èxit de les cases prefabricades a Espanya, més barates i llestes en la meitat de temps: «No donem l’abast amb la demanda»

És precisament aquest factor, la rapidesa en els terminis, que en el cas d’habitatges unifamiliars voreja els quatre-sis mesos, una de les claus de l’auge a Espanya de les cases prefabricades. La seva demanda creix a un ritme del 5% anual. «El sector està creixent de manera brutal, no donem l’abast amb la demanda que hi ha», se sincera Óscar Gómez, responsable de Rubik Homes, empresa nascuda fa només tres anys a Madrid i que ja té diverses seus a la Península i comandes internacionals. Només aquest any han signat 25 nous projectes.

Rubik és una de les 40 empreses especialitzades en habitatges industrialitzats que hi ha actualment a Espanya, però s’espera que aquestes ascendeixin a 120 d’aquí cinc anys. Segons les dades presentades pel sector en l’última fira Rebuild, el mercat de l’arquitectura modular representa ja un 2% del total de la construcció, amb previsions de continuar augmentant fins a arribar al 10% de l’obra nova el 2030.

«El 2023 es calcula que es van aixecar 84.000 habitatges, per les 100.000 del 2024. D’aquestes, 2.000 eren industrialitzades. Això suposa un creixement de més d’un 5% anual», aprecia l’arquitecte director del Congrés Nacional d’Arquitectura Avançada i Construcció 4.0, Ignasi Pérez, que sens dubte creu que no és el futur del sector, sinó el present, malgrat la reticència de molts arquitectes, que consideren que es limita la seva creativitat: «No la limita, jo he arribat a veure la Sagrada Família feta amb peces de Lego».

Al Japó, símbol de riquesa

«És veritat que suposa un canvi radical, un canvi de paradigma, però és que el sector de la construcció és el més primitiu que existeix; els sumeris ja utilitzaven maons per construir», recorda l’expert, que remarca que al Japó, per exemple, els habitatges prefabricats són «símbol de la màxima riquesa en la qual pots viure». Aquí a Europa, per exemple, països com els Països Baixos ja superen el 50% de cases industrialitzades del nombre total de noves edificacions.

Els experts incideixen molt a diferenciar els habitatges prefabricats dels industrialitzats, perquè, tot i que el terme s’acostuma a utilitzar indistintament, hi ha diferències substancials entre els dos models. Els primers acostumen a ser modulars, d’impressió 3D. S’acaben a la fàbrica i es traslladen finalitzats a la parcel·la. Els industrialitzats, 2D, estan formats per diversos components –amb plafons– que són elaborats a la fàbrica i després es transporten per separat i s’acoblen in situ.

Ambdues construccions, que poden ser de diferents materials (formigó, pedra, acer, fusta...), han de seguir els mateixos paràmetres que les tradicionals. Hi ha d’haver un estudi geotècnic i topogràfic, un procés de fonamentació previ i disposar de llicència urbanística o d’obra i cèl·lula d’habitabilitat o de primera ocupació, a més de «complir-se el codi ètic, que hi hagi un arquitecte, un aparellador, un director d’obra i tota la documentació corresponent», apunta Gómez, l’empresa del qual va construir recentment un resort hoteler amb 25 xalets a Salou.

Per tot Espanya proliferen no només cases i hotels, sinó escoles, residències universitàries i hospitals amb aquest tipus de construcció que a priori sembla una finestra d’oportunitat davant la tempesta perfecta en el sector. Des del Banc d’Espanya es calcula que falten entre 600.000 i 700.000 habitatges per cobrir la demanda actual i el dèficit acumulat, però el sector avança a pas de paquiderm per la falta de professionals: des de la patronal s’assegura que fan falta 700.000 paletes en l’actualitat per poder satisfer la demanda.

D’acord amb un informe recent de Mordor Intelligence, empresa de recerca de mercat, un de cada tres treballadors qualificats de la construcció té, a més, més de 55 anys, cosa que farà que el sector s’enfronti a «creixents retards i sobrecostos» en el futur pròxim.

«Aquest és el problema, la gent no vol esperar dos anys que li comencin el seu projecte, és el termini que estan donant perquè no hi ha prou mà d’obra», afirma Gómez, que incideix que aquest tipus de construccions, que escurcen els terminis fins a la meitat, estalvien costos, són més respectuosos amb el medi ambient i són versàtils per diversificar els projectes residencials, dissenyant-se a gust del consumidor

Sostenibilitat

«Els prefabricats són molt més sostenibles que les construccions tradicionals, perquè, al ser modulars, els materials els poden reutilitzar. No obstant, el 38% dels materials usats en les altres construccions acaben sent residus. A més, són més eficients, perquè, al fer-se tot a la fàbrica, és perfecte», afegeix l’arquitecte Ignasi Pérez, que qualifica de «molt satisfactòria» l’experiència recent de construcció modular de tres edificis públics a Barcelona, un exemple que seguirà Gandia, entre altres poblacions, per al desenvolupament d’habitatge públic.

Una altra clau en l’auge d’aquest tipus de cases és el preu, «molt més econòmic», apunta Gómez. El metre quadrat de la casa industrialitzada oscil·la entre els 1.600 i els 1.700 euros el metre quadrat de mitjana, molt per sota dels 2.300-2.500 habituals, ja que s’estalvia molt en mà d’obra. «Comencem a tenir universitats a Madrid molt interessades per construir-hi residències d’estudiants, volen fer-ho en temps rècord», revela l’amo de Rubik, l’empresa del qual comercialitza una casa d’entramat de fusta d’una planta amb coberta plana de 82 metres quadrats per 131.000 euros.

Els habitatges prefabricats, els modulars elaborats sencers a la fàbrica, són encara més barats. Amazon en comercialitza una, per exemple, de quatre dormitoris, per menys de 7.000 euros. Té estructura de metall reforçat i aïllament tèrmic i insonoritzat.

Notícies relacionades

Es Im-Perfect i Manresa Il·lumina guanyen el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

Dos de cada tres catalans culpen dels preus a la falta d’obra nova

La finestra d’oportunitat per al desenvolupament àgil de parc immobiliari ha sigut vista també pel Govern de Pedro Sánchez, que l’abril passat va anunciar un Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) de 1.300 milions d’euros per fabricar habitatges industrialitzats amb fons Next Generation.

L’objectiu passa per aconseguir 15.000 unitats a l’any i arribar a les 20.000 a partir de la primera dècada. «Cal construir més, millor i més ràpid», va dir en la seva presentació Sánchez, que va avançar que València allotjarà la nova Ciutat de la Industrialització de la Construcció –a la zona d’activitats logístiques del port, en sòl públic de Sepes–. No obstant, «ara per ara no s’ha concretat res, està tot aturat», assenyalen diverses fonts del món de la construcció per mòduls.