Evolució del virus

Aquests són els nous símptomes de la verola del mico segons un estudi recent

Algunes lesions són similars a les d’infeccions de transmissió sexual, cosa que pot portar a un diagnòstic erroni
¿Per què es diu així la verola del mico?
¿Quins animals transmeten la verola del mico en la seva variant occidental?

Les erupcions a la pell són, sense cap dubte, el símptoma més conegut de la verola el mico. No obstant, hi ha molts altres indicis d’aquesta malaltia que no són tan reconeguts, tal com indica un estudi portat a terme per la Universitat Queen Mary de Londres. Les lesions als genitals i les nafres a la boca o a l’anus són alguns dels símptomes associats a la verola, la similitud de la qual amb els de les infeccions de transmissió sexual pot portar a fer diagnòstics erronis.

Sorpresa per als investigadors

La investigació, que ha sigut publicada a The New England Journal of Medicine (NEJM), ha servit per detectar molts símptomes clínics que, malgrat no estar reconeguts en les definicions mèdiques del virus, són presents en molts dels individus infectats.

Els resultats han sorprès l’equip d’investigadors, que esperaven trobar problemes cutanis i erupcions. En canvi, també han descobert que una de cada deu persones patia una única lesió cutània a la zona genital, mentre que el 15% presentava dolor anal i/o rectal. «Hem demostrat que les actuals definicions internacionals de casos s’han d’ampliar per afegir símptomes que no s’inclouen actualment, com les nafres a la boca, a la mucosa anal i les úlceres simples», ha dit John Thornhill, un dels autors de l’informe.

Vies de transmissió

Notícies relacionades

La investigació en qüestió s’ha portat a terme sobre una mostra de 528 infeccions confirmades entre el 27 d’abril i el 24 de juny. Si bé és cert que les aproximacions sexuals són la via de transmissió més probable, també es destaca que «qualsevol contacte físic pròxim» mitjançant grans gotes respiratòries pot suposar el contagi de verola del mico.

Els professionals insisteixen a entrenar el personal sanitari per identificar i tractar aquesta malaltia, ja que el diagnòstic erroni, habitual per les similituds que existeixen entre aquesta infecció i altres de transmissió sexual, pot retardar la detecció del virus, que ja afecta 13.000 persones i s’ha estès a 70 països.