Catalunya necessita accelerar la posada en marxa de renovables

Catalunya és avui lluny dels objectius de transició energètica establerts per Europa per al 2030 i el 2050, segons un informe de l’Observatori de les Energies Renovables que deixa molt clar que, tret que hi hagi un canvi radical, el 94% dels objectius d’energia renovable a Catalunya per al 2030 només es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya, un aspecte que posa en qüestió la buscada sobirania energètica renovable en els terminis recomanats.

Per tractar d’aquest tema s’han assegut a la taula de debat, organitzada per EL PERIÓDICO, Enric Brazis, responsable de Relacions Institucionals d’Endesa Catalunya; Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de PIMEC; David Villar, responsable de la Unitat Prospectiva del Institut Català d’Energia (ICAEN); Laura García, membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, i Jaume Morrón, gerent d’Eolicat. El debat ha sigut moderat per Eduard Palomares, redactor d’aquest mitjà.

Els participants han posat de manifest de manera unànime que la implantació de l’energia renovable a Catalunya no està assumint les metes esperades ni avança en els temps que serien desitjables. Les causes cal buscar-les tant en la falta de lideratge polític com en la dificultat d’explicar al territori que la producció d’energia renovable amb la ramaderia i l’agricultura són activitats que poden conviure perfectament i no competir. 

Els experts també han estat d’acord en qüestions tan significatives com les següents: la urgència d’accelerar la implantació en vista del retard que hi ha al territori català per complir les exigències de neutralitat de carboni establertes per Europa, en la necessitat de desenvolupar una legislació moderna i específica que faciliti la posada en marxa dels projectes, en la urgència d’activar recursos (alguns ja disponibles en forma d’ajudes) i a establir solucions imaginatives de finançament. Han destacat així mateix que l’Administració, igual com ha fet en altres països europeus, es decideixi a agafar les regnes i liderar, amb els mitjans que faci falta, la transició energètica.

Escenari i propostes

Escenari i propostesEnric Brazis (Endesa) ha afirmat que la transició energètica «és un repte de futur que cal abordar amb decisió» i ha assenyalat que, com a eina de partida a Catalunya, «tenim un model recentment reformat que imposa nous requeriments a les grans instal·lacions per ajudar en la seva implantació, alhora que s’impulsen les instal·lacions d’autoconsum i de menys mida».

En aquest punt del debat, Brazis assenyala que «la implantació d’energia renovable ha d’accelerar-se al màxim, és una peça clau en el model energètic del futur, i hem de fer-ho entre tots, amb la col·laboració de les empreses privades, l’Administració i el territori. Pot fer-se i es farà, no hi tenim cap altra alternativa».

Tanmateix, segons l’opinió de Joan Vila (PIMEC), el model dissenyat avui no serà operatiu: «Tot ha canviat i, en la nova i preocupant conjuntura que ens ha tocat viure ara mateix, cal repensar la situació, buscar innovadores solucions i propostes, sense oblidar que la transició energètica s’ha de fer a bon pas, més ràpid, o ens trobarem amb situacions insostenibles i amb preus de l’energia inassumibles per a consumidors i empreses».

Laura García (Col·legi d’Enginyers) recalca la necessitat d’avançar en renovables i limitar la dependència energètica, afirma que es necessita «la implicació de l’Administració, sobretot en el terreny del desenvolupament de normatives que facilitin aquest avanç» i afirma que una bona convivència de les instal·lacions al territori és possible «si es planifica i normativitza adequadament, com ho demostren els primers projectes que s’estan portant a terme».    

Jaume Morrón (Eolicat) considera que «les renovables han d’avançar no ràpid, sinó a la velocitat de la llum. Els governs han d’actuar amb decisió i els ciutadans han d’entendre clarament el procés i estar perfectament informats».  

Massa retards

En línies generals, els participants han fet un retrat de la situació de les energies renovables a Catalunya marcat pels retards respecte als plans europeus, lluny de la sostenibilitat i l’eficiència i amb problemes a curt termini quant a la implantació. Això estaria causat per la falta de regulació, de recursos, i per «deficiències en el lideratge polític», segons Morrón. També s’apunta el rebuig d’una part de la població que estaria causat, en part, per l’excés de soroll als mitjans de comunicació per part de grups minoritaris i crítics amb els projectes existents de renovables. 

Aquest retrat de situació ha sigut completat amb una qüestió rellevant apuntada per Joan Vila, que pronostica dificultats per portar a terme les solucions proposades i apunta que «es necessiten noves línies d’evacuació així com millores a la xarxa», un aspecte en què coincideix amb Enric Brazis, que afirma que fins ara la xarxa ha sigut útil i eficient, però «ha de ser ampliada, tenir més capacitat i flexibilitat per acollir totes les solucions de petits productors i autoconsum». En aquest sentit afirma que «s’està invertint molt en digitalització, un total de 900 milions d’euros durant l’any passat».

Deficiències rellevants

Deficiències rellevantsSegons dades aportades per Laura García, la demanda actual d’energia es cobreix principalment, per la nuclear en un 52,06%. Aquestes instal·lacions han proporcionat «set vegades el que aporta la hidràulica, gairebé nou vegades més electricitat que els parcs eòlics i més de 62 vegades l’aportació d’energia solar fotovoltaica». En aquest sentit, «sense un desplegament extraordinari de les dues energies renovables amb capacitat de creixement, la solar fotovoltaica i l’eòlica, no es veu possible substituir la nuclear per renovables en els terminis previstos».

Per Joan Vila, «les solucions passen per incrementar la inversió perquè el repte és molt gran, estem parlant d’invertir l’equivalent al PIB català». O es prenen mesures o, com afirma Jaume Marrón, «des d’Eolicat ja hem avisat que les renovables només tenen capacitat avui per cobrir el 20% de la demanda elèctrica de Catalunya». En aquesta conjuntura David Villar (ICAEN) reafirma que «és necessari un gran volum d’energia renovable, les dades que estimem apunten que cal multiplicar per 30 la capacitat actual».

El 2021 es van posar en marxa 12.776 noves instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum, amb una potència de 87,3 MW, el 72% més que el 2020. La capacitat total d’autoconsum és de 212,1 MW, que, segons Villar, «poden generar el 0,6% de la demanda elèctrica actual a Catalunya. En tot cas, és insuficient per arribar als objectius.

També seria necessari actualitzar algunes solucions, com el cas de l’emmagatzematge d’energia, aspectes i solucions que estan també en marxa, segons indica Brazis.

La previsió és que si no es modifica la situació, «el 94% dels objectius d’energia renovable per al 2030 només es podran cobrir amb importacions de fora de Catalunya, cosa que suposaria un fracàs dels objectius compromesos en la transició energètica». Al seu torn suposa la «pèrdua d’oportunitats de riquesa per al territori», segons Morrón.

Solucions i reptes

Solucions i reptesLa transició energètica que proposen els ponents inclou la generació d’energia amb fonts renovables en un model d’equilibri territorial just i inclusiu, respectuós amb altres activitats econòmiques preexistents i basat en instal·lacions de reduïda mida i capacitat d’autoconsum, per arribar a elevats nivells d’eficàcia i baix cost. En aquest aspecte, s’ha recordat com d’important és replantejar-se i intervenir en l’assumpte de l’eficiència energètica dels edificis, a tot Catalunya, un repte primordial, segons Joan Vila.

Per avançar cap a la meta proposada, cal abordar així mateix aspectes com la presa de consciència dels ciutadans i les empreses, en el sentit d’assumir l’estalvi i l’eficiència energètica com a principal eix de treball, encara que calgui assumir altres renúncies.

I és que el model energètic cap a on avança el país requerirà reduir el consum d’energia i optimitzar al màxim la que s’utilitza. Caldrà disminuir un 30,3% consum d’energia final, i que la intensitat energètica (relació entre el consum d’energia i el PIB) disminueixi un 57,0%, és a dir, que Catalunya haurà de ser capaç de produir el mateix amb menys de la meitat d’energia. Segons dades aportades per David Villar (ICAEN).

Des de la perspectiva de Laura García, això és un aspecte clau, ja que, a preguntes del moderador, va apuntar que el preu de l’energia va camí de disminuir de moment, a causa del desmesurat preu del gas. Els ponents han estat d’acord a l’assenyalar que per avançar en aquesta direcció hi ha tres grans línies de treball. Una és l’estalvi energètic derivat de la reducció de consums; serà també necessari informar fidelment el ciutadà sobre com modificar els hàbits de consum a la llar, sobre la reducció dels desplaçaments innecessaris, i la disminució de la mobilitat per teletreball, etc., per disminuir les necessitats d’energia.

Tots a l’una

Tots a l’unaNo serà possible avançar en una millora de la descarbonització i la implantació d’un model energètic més sostenible si no es treballa d’una manera conjunta; ciutadans, empreses i administracions. Laura García es mostra, en aquest sentit, optimista ja que «confia en les possibilitats per reduir el consum, perquè avui s’entén correctament que altrament es posa a prova el model de benestar».

Notícies relacionades

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

Neix ‘Idò!’, el nou projecte editorial per donar suport al català a les illes

Segons afirma Joan Vila, si no som capaços de treballar de manera conjunta i coordinada, els riscos són molt alts, i per això crida a «centrar els esforços en la transició energètica per no perdre la carrera per les renovables, per aconseguir (com preveu la Generalitat) reduir un 50% les emissions d’efecte hivernacle».

Per a l’any 2050, la descarbonització ha de ser total, i assolir aquestes fites necessita la col·laboració de tots els estaments de la societat. Per aquesta raó, cal estendre la participació i per a això, segons acaba Enric Brazis, «és necessari coordinar de manera justa totes les activitats, fer que s’aconsegueixin beneficis, recolzar altres negocis, rehabilitar territoris, oferir futur i, sobretot, es tracta d’esforçar-nos per no restar, i ben al contrari, sumar».