Dissabte, 19

Ros-Marbà estrena al Liceu la seva primera òpera, ‘Benjamin a Portbou’

Peter Tantsits es Walter Benjamin en el Liceu en Benjamin a Portbou, la ópera de Antoni Ros-Marbà.

Peter Tantsits es Walter Benjamin en el Liceu en Benjamin a Portbou, la ópera de Antoni Ros-Marbà. / David Ruano

1
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Benjamin a Portbou, l’òpera inspirada en la figura del filòsof Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940), la primera òpera del prestigiós i veterà director Antoni Ros-Marbà, amb llibret de Tony Madigan, s’estrena per fi al Liceu dissabte. Als seus 88 anys el mateix Ros-Marbà serà qui porti la batuta davant l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu en l’estrena i també la funció de dilluns, dia 21, les dues úniques previstes. El tenor nord-americà Peter Tantsits –aclamat pel seu personatge protagonista de Max Aue a Les Bienveillantes d’Héctor Parra– encarna Benjamin en aquesta obra en anglès amb pinzellades en francès i alemany.

Sorprèn com la caracterització l’acosta al personatge que interpreta el cantant de 46 anys, que té gairebé la mateixa edat que Benjamin quan va morir. "No és una òpera corrent, s’acosta a un poema simfònic. Hi ha un diàleg constant amb l’orquestra", va destacar Tantsits. "Hi ha seqüències amb certa influència mahleriana", va reconèixer Ros-Marbà, encantat amb "l’excel·lent nivell de l’Orquestra del Gran Teatre" i amb l’entrega de Tantsits perquè "el rol protagonista és extremament difícil i està gairebé toa l’estona en escena".

Antoni Ros-Marbà en el foso del Liceu. /

David Ruano
Notícies relacionades

‘Flashback’ no lineal

L’òpera comença i acaba a Portbou i està composta per 13 escenes que evoquen 13 postals de ciutats i de moments de la vida de Benjamin. El llibret es basa gairebé exclusivament en textos i cites de Benjamin, seguint la idea del seu últim i inacabat Llibre dels passatges, publicat el 1983. Comença a Portbou, on es va suïcidar, tot i que aquesta és només una de les teories respecte al seu tràgic final. En tot cas, l’òpera deixa obert el com va morir i incideix en el fet que "la seva mort és una cosa que no hauria d’haver-se produït mai", va apuntar Anna Ponces, la directora d’escena. L’òpera està plantejada com un llarg flashback no lineal on el protagonista recorre els principals episodis de la seva vida.