La mà de l’home es troba rere dos dels pitjors focs que cremen Espanya

L’incendi que va començar dissabte a les onze de la nit a la vall del Jerte (Càceres) va tenir un origen «clarament intencionat». Un foc d’aquesta mena, «amb dos focus, quan tots els mitjans estaven centrats a Las Hurdes i Casas de Miravete, està clar que va ser provocat amb tota la intenció», va assenyalar aquest diumenge el director de Política Forestal de la Junta d’Extremadura, Pedro Muñoz. Es tracta de l’últim gran espai natural d’aquesta autonomia, que durant els últims dies ha patit el flagell d’un foc que l’onada de calor ha esperonat per tota la península Ibèrica, amb 35 incendis diferents al començar aquest diumenge (19 d’actius, 14 de controlats i 2 d’estabilitzats), segons les dades de la Direcció General de Protecció Civil. 

Un altre dels pitjors incendis d’aquest cap de setmana, el de la Sierra de Mijas (Màlaga) tampoc va tenir un origen natural, segons tots els indicis. Rere de les flames, que van començar divendres passat, provocant talls de carreteres i el desallotjament de més de 3.000 persones de casa seva, hi ha la mà de l’home. El que s’investiga en aquests moments és si es va tractar d’una «negligència» o va tenir una «causa intencionada», va dir la consellera andalusa de Desenvolupament Sostenible, Carmen Crespo, que també va afegir que el dispositiu d’extinció avançava per aconseguir estabilitzar les flames, amb prop del 90% del perímetre ja assegurat. 

Aquest diumenge les flames van continuar causant estralls al llarg de la Península, amb un territori que es troba pràcticament en la seva totalitat sota risc extrem d’incendi per les altíssimes temperatures d’aquests dies. Davant la magnitud i virulència dels incendis, el Govern va anunciar que el president, Pedro Sánchez, visitarà dilluns Casas de Miravete (Càceres) per conèixer de prop els treballs d’extinció d’aquest foc, que es manté actiu.

Focus que es reactiven pel vent

Notícies relacionades

Catalunya acumula 25 casos de xarampió el 2025

A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo

Hi va haver retrocessos i avanços durant la jornada. Al Pont de Vilomara (Barcelona), les flames van obligar al confinament de la població i van afectar centenars d’hectàrees, algunes dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Un nou incendi a El Herraldón de Pinares (Àvila) va ser declarat de nivell dos de perillositat, en una escala ascendent de zero a tres, i va obligar a tallar la carretera CL-505, que comunica Àvila i Las Navas de Marqués. A Monsagro (Salamanca), amb 9.000 hectàrees arrasades, es van reactivar diversos focus a l’augmentar el vent a la zona, forçant durant hores la retirada dels mitjans aeris. 

A Galícia, en canvi, hi va haver algun símptoma de millora. Cinc nuclis poblats, quatre a la província de Lugo, es trobaven en risc, però alhora la Xunta va aconseguir perimetrar els 12 incendis de tot el territori autonòmic. Tanmateix, el fort vent va provocar que es reactivés el foc a Carballeda de Valdeorras (Ourense), que va arribar a les 1.600 hectàrees cremades i va provocar el desallotjament dels veïns de diversos nuclis de la zona.