El Carmel demana acabar amb els ‘botellons’ i els salts a la tanca al turó de la Rovira: «Cada dia es colen»

Quatre joves s’asseuen sota la tanca i es reparteixen unes begudes. Després d’uns minuts identificant un presumpte exhibicionista, els urbans posen el candau i marxen. Poca estona després, unes quantes desenes de persones s’han enfilat a la tanca. Se’ls veu des de les cases més pròximes al cim o rondant pels camins de la muntanya, plens de gent en certs punts. Els que han escalat la barrera empunyen els mòbils per captar la ciutat en el crepuscle, amb una vista privilegiada quan l’accés està prohibit. La impunitat convida alguns a obrir les primeres llaunes d’una nit que s’endevina llarga, fet que molesta els veïns.

Les escenes són d’aquest divendres, però els residents donen fe que les intrusions es repeteixen diàriament, més freqüents amb el tràfec de turistes que el bon temps atrau. «S’hauria de ‘desbotellitzar’ la zona i requisar-los l’alcohol, però no hi ha manera», es queixa David Mar, membre del Consell Veïnal del Turó de la Rovira. L’entitat tornarà a reclamar en una reunió aquest dilluns amb responsables del districte d’Horta-Guinardó que la Guàrdia Urbana confisci les begudes als qui practiquin ‘botellon’ a la muntanya i intensifiqui controls i sancions als qui saltin la tanca fora de l’horari d’entrada. A més, advoca per reforestar el turó, per dificultar que els que pugen a beure s’acomodin a la costa.

«Amb dues o tres accions contundents en què els fessin fora, n’hi hauria prou perquè corregués i tingués efecte», pensa la Mar. L’Ajuntament defensa que es manté un dispositiu amb la Guàrdia Urbana, agents cívics i controladors de trànsit des del 2023 per «gestionar l’arribada massiva de turistes a les bateries antiaèries». En tot cas, admet que «encara hi ha grups de turistes que incompleixen l’horari de tancament o consumeixen alcohol a la via pública», cosa que s’agreuja amb l’arribada de la primavera i durant l’estiu.

Fàcil d’escalar

Dos aldarulls recents han avivat les reclamacions. Fa un parell de setmanes, uns joves van irrompre a l’escala que ascendeix a casa de l’Alexander, que viu a prop de la tanca dels búnquers. Van destrossar les plantes que reposaven als esglaons i després es van encarar amb el veí, que els va instar a sortir del seu domicili. Va haver de refugiar-se amb la seva parella a l’habitatge per evitar que els agredissin.

«Han entrat altres vegades per tirar els testos, de nit i de matinada, però mai s’havien posat així de xulets», confessa l’Alexander. Diu que la policia no li va permetre posar filferro amb pues per reforçar el mur, i per això ha plantat uns cactus al costat de la barrera i uns cartells que avisen de la presència de gossos, però gairebé no dissuadeixen els intrusos. «Hi ha punts on és molt fàcil saltar-la. Molts pugen amb la cervesa o amb el vi i després baixen entonats, sarau ve i sarau va, amb els seus porros... Passen amb les seves coses i les seves rialles davant de casa, és molest».

A més, un conductor begut va atropellar diumenge passat un dels empleats que controlen que no ascendeixin vehicles amb visitants al cim del turó de la Rovira. Els seus companys afirmen que el pilot va baixar del cotxe per sacsejar la víctima, que va estar durant un dia i mig a l’hospital.

«Cada mes tenim un incident», explica un vigilant: «Ens han tirat pedres, ens han tret ganivets, aguantem els insults dels guiris... Arriba un moment en què es passen de la ratlla. Hi van més que res a beure, no a veure Barcelona». Un altre guàrdia testifica que un conductor el va estampar contra la tanca: «Volen pujar sí o sí, és constant, es formen cues i es posen a tocar el clàxon, ja sigui a les cinc o a les nou».

Soroll i vandalisme

El Joan viu davant la tanca i es declara fart de turistes. «Cada dia molesten, cada dia es colen i cada dia esperen que la Guàrdia Urbana marxi per saltar la tanca», critica el veí, que fa 78 anys que viu al costat del cim del turó de la Rovira. En fa tres que uns nois li van clavar una pallissa salvatge. Els havia fotografiat escalant el reixat, que no para de recordar que va costar 1,6 milions d’euros. «No ha solucionat gairebé res», desaprova.

A més, va tenir un desacord amb un altre noi a qui va sorprendre orinant a la seva porta i ha topat amb d’altres enfilats a la tàpia del seu domicili, contemplant l’horitzó. «Em passa que demanen pizzes i donen el número de casa meva perquè vingui els pizzers: truquen a la meva porta tot i que no hagi demanat res, fins que surten pels búnquers i diuen que han sigut ells», relata. «La porta l’he hagut de fer nova, estava rovellada per les pixades –prossegueix–. Truquen al timbre i, quan surto, ja els veig a la llunyania i els dic de tot... Una vegada em van pintar un penis a sobre del cotxe: el van dibuixar amb un retolador permanent, va costar esborrar-lo... Fins i tot m’han trucat per demanar un llevataps o que els vengui aigua per fer-se un mate. Els envio a pastar fang».

El Joan i altres veïns no es tallen a retreure als policies que aconsellen als visitants agafar el camí que la tanca circumda quan troben l’accés segellat. «Ara no hi ha festes de 2.000 persones amb discjòqueis com abans, però la barrera ha desplaçat part del problema, a l’acostar-lo a cases adjacents a la tanca i als habitatges del carrer de Mühlberg, davant el vessant», observa la Mar.

Notícies relacionades

La millor croqueta de Barcelona, a punt de revelar-se: podràs ser a l’esdeveniment gratis

Unes 60 persones sense llar s’instal·len en dos solars de l’Hospitalet després de ser desallotjades de Barcelona i l’aeroport

La casa de la María també està tocant als búnquers. Va patir un conat d’incendi del cotxe aparcat al costat de la seva porta fa uns anys, que els veïns van sufocar. Últimament, uns desconeguts han tornat a infiltrar-se pels murs que envolten casa seva per tocar al timbre de matinada. El seu fill li ha aconsellat que passi sempre el forrellat.

«Durant el dia passa molta gent i no em molesta, però a la nit m’ha passat diverses vegades, a hores que no són perquè les criatures estiguin per aquí», lamenta la dona. Fa 70 anys que està a la part alta del Carmel, quan va venir de Calasparra amb la seva família i allò era el barri dels Canons: «El meu pare va comprar una roca i érem en una barraca, érem set en una habitació. Hi havia moltes barraques i es deia que tenia mala fama, però com abans mai estarem millor: érem gent d’un igual i tots ens respectàvem. Potser llavors hi havia un borratxo, però ara ni tancant ens deixen tranquils».